dilluns, 16 de juliol del 2007

Perles del Polònia 11 (24/11/2006)

Estimats Poloniaddictes,

Se m'acumula la feina... ahir van fer el Polònia habitual dels dijous.... amb alguns gags molt sucosos...


LES PERLES
(per ordre d'aparició)
- Montilla acaba de ser proclamat President però quan puja a l'estrada el seu discurs és el de qui agraeix un premi: "Moltes gràcies, no me lu esperaba. Vull agrair el premi al PSC per no tenir criteri, al DaVid Madí pel DVD i a Pasqual Maragall per sortir del mig".
- Toni Soler es tem, però, que el càrrec ja li ha pujat al cap, el nou President Montilla demana "Ara que sóc el nou President i que sóc bastant àdhuc, vull 50 tovalloles blanques al camerinu (oi, Manuela?), ampolles d'aigua i caviar, i 300 gr de cabòries".
- Les intervencions dels líders polítics en el Ple d'investidura: El pobre Mas comença a fer el discurs com si fos ell el candidat... el President del Parlament el treu de l'error i Mas es desespera i plora tipus Vivien Leigh a Allò que el vent s'endugué: "vaig ser jo qui va guanyar les eleccions... però no us prometo que mai més no tornaré a passar gana". Piqué en canvi, sembla encantat amb la PlayStation que li han instal·lat a l'escó per combatre l'avorriment dels plens. Albert Rivera (també despullat al Parlament) practica el seu peculiar bilingüisme: "Ciudadanos de Catalunya parlarà indistintamente en català y en castellano en el Hablamiento autonòmic"
- ZP amb De la Vega a la Moncloa, mooooolt enfadada amb Montilla per haver pactat amb Carod. Ella el vol esbroncar però ZP té altres idees sinistres i col·loca el cap de cavall ensangonat d'El Padrí al llit de Montilla "ai ai ai" [miola Montilla]... el problema és que no ha entès que no és un regalu, sinó una amenaça. ZP: "Pero hombre, no has visto El Padrino?". Montilla: "No, no me lo han presentadu"
- L'executiva del PP a Madrid viu l'arribada de l'especulació en les seves pròpies carns amb els obrers de "Derribos ACME". Rajoy pregunta a Espe: "No habrás sido tu, no?" Però ella es defensa "No, no es mi estilo. Además, esta constructora no me suena de nada, no debe ser de ningún familiar mío". Rajoy: "Pues sólo puede ser idea de una persona capaz de recalificar a su madre.... Eduardo?". És clar, ha estat Zaplana, realment enganxat: "Es mi metabolismo valenciano, pero lo puedo dejar en cualquier momento"...
- Saura i Tura al traspàs de poders a Interior davant la pantalla màgica. Davant el primer incident al carrer, Saura evoluciona, des d'un inicial "Proveu de dialogar-hi" a un molt més realista "Atonyineu-los de forma paritària, als i les antisistema"... però el millor està per arribar. Tura li ensenya el CARODsat, el satèl·lit especial per saber on es troba Carod en tot moment i que li envia deu caçabombarders quan s'acosta massa a La Jonquera.... boníssssim.
- Teràpia de grup a Recalificadores anónimos presidida pel Cachuli-Albà (pobre Pantoja ;). Hi trobem un vell conegut: "Hola, me llamo Eduardo y me gusta recalificar... mi primera especulación fue a los 8 años con el Monopoly". Sembla que no progressa adequadament perquè ja tornen a ser aquí els de "Derribos ACME". Zaplana es fa fonedís: "Ya me daréis la nueva dirección de esta encomiable entidad... y no os olvidéis de especificar los metros cuadrados".
- El monòleg final del President Maragall que diu que ja li han trobat feina a l'Airbus "bé, només són dues reunions a l'any", degut a la seva àmplia experiència amb avions [de paper, és clar]... Toni Soler el convenç que es quedi a Polònia amb un càrrec molt llaminer: "Faci de regidor del programa, podrà dir acció, donar ordres...". El President accepta entusiasmat: "Ah, doncs, fet, és just el que no he pogut fer en 4 anys".

EL MILLOR (he dubtat perquè n'hi havia de molt bons, però de Maragall només n'hi ha un)
- L'estampa del Montilla demanant tovalloles pel camerinu la interromp Mas que no s'ho acaba de creure i el President Maragall que ve a despedir-se a l'estil de Julieta Venegas enmig d'un paseíllo de mocadors blancs:

Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti....

Ja veuràs com em trobareu a faltar
quan no sapigueu què comentar
perquè en Montilla és un muermu que us farà badallaaaaar

S'han acabat les maragallades a Jerusalem,
teniu un problema que es diu 3 per cent,
mai no serà una aventura canviar tot el govern..

Noooo voy a llorar ni decir que no merezco estooo
perquè és probable que m'ho mereixi
però no en dóna la gana... por esooooo

Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti....

EL PITJOR
- No he entès el gag Adrià-Ruscalleda. On era la gràcia que marxés el llum?

LA NOVETAT
- En Bruno Oro no ens ha pogut fer oblidar l'Anne Igartiburu de Paco León. Ho sento. Bastant penós el numeret Franco-Mira quién baila "un veterano de los escenarios" amb el seu El baile de los caídos i una pèssima broma sobre el "cava, catalán"

KA FORT
- ZP demostra perquè el seu personal de neteja ha fet vaga a la Moncloa, demanant de males maneres sucs de fruita impossibles acabats d'exprimir, que algú el rasqui perquè li pica el nas o que el ventin amb una fulla de palmera :(
- L'espot de la Marató en benefici dels quadres dirigents de CiU.

LA PICADA D'ULLET
- Molt bé Albert Rivera (ara sí, vestit) renyant a Toni Soler perquè els havien fet aparèixer com a marcianos. I molt bé també la rèplica "Sí, a vegades de marcianos n'hi ha molts...". Impressionant com Rivera fulmina Piqué amb els ulls.

SURREALISTA
- El President Montilla pseudodisfressat de Segolène Royal per veure si aconsegueix la seva popularitat: "Je volais ser populaire però no de le partit populaire..."

ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Tenim imatges del Ple del Parlament.... i no estem parlant del diputat més gras.
- Estic menjant cues de pansa perquè diuen que van Perlament.
- En el vídeo del PP hi ha més violència que en una trobada entre Kike Santander i Risto Mejide, d'OT.