divendres, 26 d’octubre del 2007

Perles del Polònia 48 (25/10/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- La supernanny ha entrat a Palau i ha creat un racó de pensar... en Montilla hi envia Carod per l’afer de la no-Biennal de Venècia, i allí ja hi ha altres consellers entremaliats (Tura, Saura i Castells). Mentre s’expliquen l’un a l’altre què han fet, entra el mateix Montilla, però no en plan supernanny, sinó perquè a ell també l’han castigat.... en ZP.

- La Terribas llegint un titular del Kyoto Times en japonès. Era una xorrada el gag, però ella s’ho val.

- La recepta de Ferran Adrià i Santi Santamaria: “Peus de porc amb vambes i reducció de cordons” ... pinggggg.

- Nou vídeo de Rajoy dirigit per Woody Acebes: “Cuando sea presidente, no voy a permitir el cambio climático. Mi primo y yo vamos a impedir que nos cambien el clima, nuestro clima es nuestro y de nadie más.”

- Rajoy renyant a Toni Soler perquè incompleix la llei de la memòria històrica si no retira els símbols franquista, en el cas que ens ocupa, el mateix personatge de Franco!

EL MILLOR
- El Premi Ondas al millor programa d’entreteniment i el gag del president Maragall, molt delicat i entranyable, efectiu i amb el punt crític de mala llet necessari, fent un antigag sobre la seva malaltia que em va recordar l’antidiscurs de Monzó a Frankfurt. Comença el President Montilla dient a Toni Soler: “Quines cabòries amb els àdhucs del Maragall, eh” [Hi pot haver un resum millor que aquest?]. Soler: “Sí, porto tota la setmana donant-hi voltes, és un tema delicat per un humorista.” Montilla: “Eh, un respecte per en Maragall, eh!”. Soler: “Quan dic humorista em refereixo a mi! Hem de ser delicats, mirar de no ofendre ningú...”. Irromp Maragall: “Ningú... com jo! Però home, si quan no surto jo això sembla un funeral de tercera!”. Soler: “Segui, segui, que vostè està malalt”. Maragall: “Que no estic malalt, ves a la porra!”. Carod s’apunta a l’hagiografia: “Estic al teu costat... ets un gran polític”. Maragall: “Tu el que ets és un pilota, com en Mas i en Zapatero... estic per presentar-me a les eleccions a veure si em voten. Us deixo que vaig a preparar-me el monòleg final”. Soler: “Em quedo parat, Maragall és un lluitador infatigable”. Carod: “Sí, un almogàver”.

EL PITJOR
- La traducció simultània sense eufemismes de les declaracions de Fernando Alonso després de perdre el campionat del món... i no per res, sinó perquè no suporto a l’Alonso ni tot el tema fatxa-pijo de la Formula 1 en general.

SURREALISTA
- Franco a favor de la llei de la memòria “para que no se olviden las atrocidades de mi régimen... claro que sí, que uno tiene su trayectoria”

KA FORT
- Nova edició de “Caçadors de simbolets”. ZP i Montilla a la caça de sim-bolets franquistes (que s’han d’arrencar, no tallar, ja, ja). El més comú és el Plaquis habitatus franquistis, el més verinós l’Aguiluchus Capitanis Generalus, i, el més gros..... Samaranch!

ARXIU HISTÒRIC
- La reunió a l'Ajuntament amb un representant dels antisistema... ni cap ni peus la negociació de pati de col·legi, però és que al final resulta que el perla és fill d'un dels dos de l'Ajuntament i li acaba donant diners perquè es presenti dutxat a dinar a casa els macarrons de diumenge...

LA NOVETAT
- Boris Izaguirre. Costa distingir l’original de la còpia. Diu que ell també vol anar convidat a Frankfurt.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Els morros pintats i recautxutats de ZP mirant el seu lamentable vídeo de la Z. Siguem seriosos, zizplau!
- Carod vestit de trabucaire per potenciar el seu perfil de patriota.

LA PICADA D’ULLET
- Segueix la preparació de la Biennal de Venècia: al despatx del President hi ha un Miró convenientment tunejat de PSC.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS MARAGALL I PUJOL
PM: Catalans, fa uns dies que tothom parla de mi. Per cert, moltes gràcies per les mostres de suport. Ah, i a partir d’ara canya a l’Alzheimer.
JP: Molt bé, Pasqual.
PM: Jo i tots, eh!. Però no he vingut a parlar d’això perquè no m’agrada el protagonisme.
JP: [riu]
PM: Jo he estat un exemple de discreció i sobrietat. Però l’altre dia se’m va escapar de dir que ja no tinc carnet del PSC. Mira, se’m va escapar, tu. Em sap greu però ara ja està dit. Total, que estic lliure... i disponible.
JP: No et sap greu després de tant de temps?
PM: Com??? Però si aquests del PSC són una colla de desgraciats! Que m’han deixat tirat!
JP: Però hi ha gent de molta vàlua i han fet coses bones...
PM: La culpa és del Zapatero, i del PSOE. Estic fart dels polítics espanyols. Mira, et dic una cosa. Si el Partit Democràtic Europeu no funciona, m’apunto a Convergència.
JP: Aquesta casa de barrets? Fes-me cas, aquí només hi ha l’Artur Mas i quatre jovenets que no saben fer la O amb un canuto.
PM: Però si Convergència és el pal de paller del catalanisme!
JP: Va, va! Si fins i tot el meu fill remena les cireres!
PM: Realment el país en mans de quatre immadurs...
JP: No queda sentit d’estat.
PM: Què et sembla si...
JP i PM: Fem un partit polític!!
PM: Que cabróoooon. Partit de Convergència.
JP: No, Convergència Socialista.
PM: Bé, el nom és igual. L’important és que jo seré el líder.
JP: No, no, a mi em toca primer.
PM: Per ordre alfabètic, Maragall amb “m” va abans que Pujol amb “p”.

Talleu, és bona!

dijous, 18 d’octubre del 2007

Perles del Polònia 47 (18/10/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Montilla torna de Frankfurt vestit de... tirolès? I ha portat un souvenir al Puigcercós: la novetat editorial En Teo es fa d’Esquerra. Ah, i una bona notícia: els d’Iberia ja no perden maletes. Mala notícia: els d’Iberia han perdut al Carod. Sembla que està a Kuala-Lumpur.

- Carod i Puigcercós es veuen abocats a treballar junts: “Si no estem junts no ens podem carregar en Carretero”, caram quina frase més difícil.

- Carod i Duran atacant el càtering de TVE abans del programa. El del PNB surt en una camilla, i ara li toca entrar a Carod. Ah, però és que resulta que no és el plató de “Tengo una pregunta para usted” sino el de “Mira quien baila”, amb Igartiburu i tot. El convidat és Serafín Zubiri que espera que entri la Raquel Revuelta i es troba amb el Carod, però p’alante, i a ballar!

- El lehendakari Ibarretxe molt perjudicat: el rep Toni Soler amb un aurresku impossible, al detector li fan treure els pantalons, i el fumiguen amb noséquè. Quan finalment entra al despatx de Zapatero el diàleg dura poc:
Lehendakari: “Lo del referendum que no, no?”
ZP: “No! Siguiente..”
Y ale, agur.

- Ferran Adrià a Toni Soler, amb el guió a la mà: “M’has fet baixar d’El Bulli amb la feinada que tinc per fer dues línies? I el ñu esferificat que he deixat al forn, què?” Però bé, els plats, també relacionats amb Frankfurt no tenen pèrdua: Milfulles, el boli que escriu amb ketchup, i uns llibrets de llom. La perla: com fer un punt de llibre amb un frankfurt? Doncs eso.

EL MILLOR
- El rei fa classes a Rajoy de discursos llegits per la tele, que ja té c... la cosa: “Queridos polacos, españoles todos. Os quiero decir como líder espiritual de la nación que, a pesar de Carod, amais a España. Por eso, polacos míos, en esta fecha tan señalada, la reina y yo os invitamos a colgar las banderas de España que no colgasteis en su momento (el viernes pasado). Si no tenéis bandera, cortáis por la mitad la seño, la señe, senyerrrasss. Ah, y si no las colgáis habrá que colgar otras cosas.”

EL PITJOR
- El Papa, un cop més, jugant a Un, dos, tres, picapareti???

SURREALISTA
- Rajoy té visita al despatx, el bisbe de València i la Presidenta de l’Associació de Mares d’Alumnes Catòlics. “Lo primero, quién es quién, para no meter la pata?” Rajoy vol explicar-los la seva campanya educativa “Somos España”. El bisbe porta pinganillu escoltant la COPE. Rajoy els ensenya el vídeo en què Acebes fa d’Espanya en un vídeo suposadament pedagògic. Amb Ceuta, Melilla, les Balears, Canàries... I també surt França, el Marroc.... un horror.

KA FORT
- Mani fatxa a Madrid el 12 d’octubre. A part dels típics d’estètica skin hi ha un parell de jutges del Constitucional, amb toga i tot.

ARXIU HISTÒRIC
- Jordi Sureny teoritza: “Colom era català”. El suposat descobriment d'Amèrica (res de senyeres... amb la bandera blaugrana, caram) i l'argumentació del perquè Colom era català: perquè treballava en dia festiu, perquè amb la importació del tomàquet s’inventà el pà amb tomàquet. Queden alguns dubtes... i si fos una dona?

POLONEWS
- Carod anuncia que l’any que ve Catalunya serà el país convidat a l’Aplec del Cargol de Lleida.

- Pellicer anuncia el govern de la República catalana del Barça: Laporta, president; Rijaard, primer ministre; Etoo, ministre d’educació [segur?]; Ronaldinho, ministre de treball; Montilla, ministre d’esports; i Puyol, ministre de defensa.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- La preparació per la Biennal de Venècia [al 2009 o quan sigui]: al despatx de Mas hi ha un Warhol, un president Pujol warholat, i al despatx de Puigcercós hi ha un Munch, per si no ho sabíeu, el protagonista del crit és Carod.

LA PICADA D’ULLET
- Montilla fa una declaració solemne: “Si finalment podem anar a Venècia, i per evitar polèmiques innecessàries, anuncio que també hi aniran els pintors catalans que pintin en castellà.”

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL [amb-sense President Pujol, avui]
- “Catalans, el tema d’avui és la Fira de Frankfurt. El titular: Hi vaig jo i és tot un èxit. De fet, des dels meus Jocs Olímpics que Catalunya no ha tingut tanta projecció exterior. Bé, el Jimmy Jam també ha fet coses, però tant. Però també hi ha hagut polèmiques. Per exemple, saber si la barba de Porcel és real o postissa. És real, un dia darrere l’estand l’hi vaig estirar. De la fira em queda amb dos detalls: l’exposició on hi havia un plafó dedicat al meu avi, he hee... que cabróon; i el discurs del Monzó, quan va dir allò d’una polla, xica, pica, mica, camacurta i becarica va tenir... Que aquí sí que hi va haver polèmica, perquè jo sempre havia dit [l’imita] ballarica. I el Monzó pellerica. Bé, és igual, tota la setmana discutint-ho. Jo al final li vaig dir que era igual, si la gallina era una mica marica, perquè l’important és defensar la cultura catalana. Per què els catalans discutim sempre, fins i tot quan tenim les coses de cara? Perquè en comptes de parlar tant no llegim més llibres en català? Mira, jo aquesta nit predicaré amb l’exemple i en comptes de veure la tele llegiré Pandora al Congo, del Sánchez Piñol. No, espera, Cavall Fort, millor encara. Ai, avui a TV3 fan allò dels pisos, no? Ai, perdó, Visca Catalunya!”

Talleu, és bona!

diumenge, 14 d’octubre del 2007

Perles del Polònia 46 (11/10/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- No hi podia faltar, la desfilada militar del 12-O presidida pel rei i el príncep. Aventatges de les noves tecnologies, el rei es pensa que pot aturar, anar endavant, endarrere i fins fer ballar la yenka a la desfilada, ji jiiiii. La Brunete mediàtica també desfila: Jiménez Losantos, Peñafiel, Pedro J. Boníssima idea.

- I tampoc no hi podia faltar el gag sobre la Fira del Llibre de Frankfurt. El President Montilla recita en el bar Paco: “Veles e vents han mos desigs complir... Ni Groucho, ni Harpo, Ausiàs Marx és el millor...” Sona el telèfon. És Carod des de l’estand de la Cultura Catalana a la Fira: “On ets?” Montilla: “Que no havíem quedat en un frankfurt amb tots els escriptors catalans? Ja m’estranyava a mi que ens haguéssim de trobar amb els escriptors en un frankfurt i no en una cocteleria...”

- Un debat a la Fira. La presentació del moderador dóna una idea de l’altura intel·lectual del debat: “Literatura catalana: de Ramon Llull al Diari de la Isona de Ventdelplà.” Després d’un brevíssim i inútil debat sobre la “nova concepció de la textualitat narrativa” el moderador espeta: “passem a l’assumpte principal que ens ha portat fins aquí... els canapès” [No, si desencaminat del tot no va... ;)]

EL MILLOR
- El llançament mundial del nou col·leccionable “La casa comuna del catalanisme”. Mas s’ha construït una casa de nines per ficar-hi tots els personatges adients: Carretero, Otegi, Obiols.... tots? No! Diu Mas: “A casa meva hi caben tots. Bé, Montilla no, ni Carod, ni Duran” Maragall s’hi apunta: “Ei, jo també hi vull jugar, que sóc catalanista.” Mas: “Ah, bé, a totes les cases hi ha un iaio.” I amb el número 1, una Creu de Sant Jordi autèntica!

EL PITJOR
- Un gag molt gastat de fantasies sexuals en un ascensor quan hi ha una apagada [s’entén, com que a Catalunya últimament n’hi ha tantes...]

KA FORT
- Acabes ensenya Sirera a esbroncar a la militància. La víctima acollonida pregunta: “Puedo irme?” I el guardià de les essències crida: “No! Sit!”

LA NOVETAT
- Oriol Pujol Ferrusola: és una síntesi entre Mas, Trias, els seus propis gestos grandiloqüents i la tos del seu pare.

- El lehendakari Ibarretxe entrevistat per la Terribas, en un bucle parlant sobre el seu referèndum. Real com la vida mateixa.

EL CAMEO
- Santi Millán fent promo del seu programa, naturalment.

ARXIU HISTÒRIC
- Mas s’entrena pel cara a cara amb Montilla, bé, vull dir amb Montilla amb una careta de Montilla.

POLONEWS
- “Davant els problemes amb els trens Quim Nadal ha fet una crida a la paciència als usuaris... qui millor que ell per fer-ho?” I ho demostra en una compareixença diletant i eterna davant la premsa extraordinària.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- El rei cremant fotos de Toni Soler. He heeee. “Y eso que sois el único programa que me trata con cariño”

LA PICADA D’ULLET
- Franco parla sobre la llei de la memòria històrica. “Y cómo me va a afectar a mi?” Puf! La seva estàtua eqüestre ha desaparegut! “Pues me cago en sus muertos!”

“TOMES” FALSES
- El príncep preguntant al rei: “Pare, a quina hora s’acaba això?”

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT PUJOL [fent llum de gas al President Maragall]
JP: Catalans, ja ho heu vist, oi? El meu fill, l’Oriol, ja surt al Polònia! Estic content que segueixi la tradició familiar, perquè, heu vist al Polònia algun fill del Maragall?
PM: [Se sent la veu de lluny] Pujol, que ja ha començat el monòleg?
JP: No, encara no... ja t’avisaré. És que li estic fent una broma. El meu fill de petit ja feia de polític. Com el seu pare sempre duia unes tirosa. I inaugurava qualsevol cosa: tallava el cable de la tele, els espaguetis... Un dia, sortint de la dutxa una mica més i... També jugava als polítics amb elc cliks, i feia com si fos un congrés de Convergència: “Pare, tu a primera fila, Roca, al lavabo”
PM: Segur que no ha començat el monòleg?
JP: No... I potser arribarà més lluny? Ja li agradaria, ja. Per cert, Oriol, si ens estàs veient, a veure si vens un dia a dinar, que ens tens molt abandonat, i talla’t aquestes patilles que sembles el Curro Jiménez. Ah, i Visca Catalunya!
PM: Com? Visca Catalunya? Que ja l’has fet? Que cabróooon

Talleu, és bona!

dijous, 4 d’octubre del 2007

Perles del Polònia 45 (4/10/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- La ministra Chacón al seu despatx, té una visita: “Un momento que estoy acabando un informe” En realitat és un bonic Carme Y Jose. El pla de la vivenda de la Ministra consisteix en llogar per 800 euros al mes un bonic pis mostra. Què dic un pis mostra? El que lloga per 800 euros és només la maqueta. I amb un cotxe de joguina de regal. La nova llogatera no es deprimeix “Un pis i un cotxe, és el que sempre he somiat”

- Montilla vol parlar amb els seus lloctinents Saura i Carod sobre el referèndum d’Ibarretxe i els sorprèn jugant al parxís: “Fiiiiirmes.... àdhuc!. El referèndum que proposa Ibarretxe no és pel 2014, sinó per l’any que ve.” Carod: “Merda, m’ha tornat a guanyar.”

- Rajoy i Acebes vestits de capitans de l’Alatriste coincideixen PER FI! en alguna cosa amb ZP: “Ibarretxe se ha equivocado de siglo. Por supuesto. No estamos en el siglo XXI sino en el XVI.... Anda, mira, Lope de Vega!”

- Franco: “Me han dicho que alguien quiere refundir el catalanismo... eso está bien. Cómo? Ah, refundar. Pues me parece muy bien eso de la casa común. Si todos los catalanistas están en una misma casa es más fácil bombardearlos. Yo ya hice algo parecido, la casa Modelo.”

- La paròdia de l’espot contra el foc de l’estiu: “Quan un rei es crema no queda res. Al rei, foc zero.”

EL MILLOR
- La nit al dia. Mònica Terribas entrevista a Frank Rijaard: “Catalunya està desil·lusionada, els trens no van a l’hora i es jugadors del Barça tampoc van a dormir a l’hora. El codi intern és paper mullat i Joaquim M. Puyal està tan deprimit que ha demanat l’ingrés al monestir de Poblet. Què em contesta?” Rijaard: “Hombre, el año pasado no conseguimos disciplina pero sí paciencia. Ser entrenador no es tan fácil, hazlo tu si puedes.” Ah, vale. No hi ha fronteres infraquejables per ella. En un plis la veiem amb la samarreta del Barça al mig del camp esbroncant Ronaldinho: “Menys anuncis i més gols.” i demostrant com es pot fer un golàs estilós a cop de cadera. Quina exhibició. I qui substitueix Mònica al plató ? ? ? El mateix Rijaard entrevista Montilla. Es pot trobar un duo més “hoho” (com diria Ferran Adrià?). Atenció a la primera pregunta: “Usted en qué equipo juega?”

EL PITJOR
- Roda de premsa del President Montilla: “A Catalunya les coses rutllen gràcies al Superavi”. Voldrà dir superàvit?, pregunta un periodista. Les imatges sobre les actuacions del Superavi, un avi sord, lent de reflexes propi de l’edat i amb sabatilles de llana de quadrets us les estalvio.

LA NOVETAT
- Frank Rijkaard. Si tanqueu els ulls, només sentireu l’autèntic Rijaard.

- Leo Messi. Cabells al vent i dient que podria ser “Messi d’Esquadra”.

LA CANÇÓ
- Per aclamació popular a causa de l’embolic de la guerra del futbol de la setmana passada i, sobretot, perquè el gag s’ho valia, han tornat a posar el gag de ZPoppins “Supercatalunyipastarrufimillonoso” [jo he tornat a plorar de riure]

ARXIU HISTÒRIC
- La reunió dels jutges del Suprem sobre les mesures antiterroristes és una espiral de despropòsits, sobretot quan decideixen aplicar el codi penal de 1944 i el retrat de Franco comença a aplaudir.

POLONEWS
- “Decisió salomònica en l’adjudicació de l’aeroport del Prat... em sembla que el que la gent volia era partir en 2 a la ministra Álvarez.”

LA IMATGE DE LA SETMANA
- El tango que es marquen Mònica Terribas [amb la samarreta del Barça] i Mari Pau Huguet. Quan estaven a punt de sortir-se’m els ulls de les òrbites, Toni Soler rebla el clau “Prou, que només falta la lluita del fang!”

LA PICADA D’ULLET
- Aquesta l’esperava... ZP picant una porta perquè l’obrin simulant l’autèntic gag de l’ascensor que es va produir amb tot de VIPs l’altre dia a la festa de La Vanguardia.

“TOMES” FALSES
- Toni Soler assegut en un llit parodiant els crits inhumans dels protagonistes d’”Escenas de matrimonio”.

EL DIÀLEG DEL PRESIDENT MARAGALL I DEL PRESIDENT PUJOL [al sofà davant la tele]
PM: Catalans, no feu gaire soroll que aquest s’ha adormit. És que aquest al ser gran s’adorm...
JP: Què dius? Estava meditant sobre el futur de Catalunya.
PM: I perquè et queia la bava?
JP: Perquè m’imaginava que guanyava Convergència.
PM: Però si estaves... zzzzzzzz
JP: Catalans, ja ho veieu, jo sóc més gran però aguanto més. A veure.... em posaré un programa cultural.
PM: Què fas?
JP: No res.
PM: Però si estàs mirant el Gran Hermano.
JP: Em pesnava que era un documental de la Transició.
PM: No els documentals de la Transició els fan al 33.
JP: Ai, sí, mira, sóc jo de jove.
PM: Ei, ja eres calvo de jove? He heee, que cabróoon.
JP: Ep, això no toca. Mira, ara donen l’Olimpíada del 92. Quin rollu, canviem!PM: Quiet! És interessant aquest documental sí... eh, no t’adormis eh! Visca Catalunya, zzzzzz