- La supernanny ha entrat a Palau i ha creat un racó de pensar... en Montilla hi envia Carod per l’afer de la no-Biennal de Venècia, i allí ja hi ha altres consellers entremaliats (Tura, Saura i Castells). Mentre s’expliquen l’un a l’altre què han fet, entra el mateix Montilla, però no en plan supernanny, sinó perquè a ell també l’han castigat.... en ZP.
- La Terribas llegint un titular del Kyoto Times en japonès. Era una xorrada el gag, però ella s’ho val.
- La recepta de Ferran Adrià i Santi Santamaria: “Peus de porc amb vambes i reducció de cordons” ... pinggggg.
- Nou vídeo de Rajoy dirigit per Woody Acebes: “Cuando sea presidente, no voy a permitir el cambio climático. Mi primo y yo vamos a impedir que nos cambien el clima, nuestro clima es nuestro y de nadie más.”
- Rajoy renyant a Toni Soler perquè incompleix la llei de la memòria històrica si no retira els símbols franquista, en el cas que ens ocupa, el mateix personatge de Franco!
EL MILLOR
- El Premi Ondas al millor programa d’entreteniment i el gag del president Maragall, molt delicat i entranyable,
efectiu i amb el punt crític de mala llet necessari, fent un antigag sobre la seva malaltia que em va recordar l’antidiscurs de Monzó a Frankfurt. Comença el President Montilla dient a Toni Soler: “Quines cabòries amb els àdhucs del Maragall, eh” [Hi pot haver un resum millor que aquest?]. Soler: “Sí, porto tota la setmana donant-hi voltes, és un tema delicat per un humorista.” Montilla: “Eh, un respecte per en Maragall, eh!”. Soler: “Quan dic humorista em refereixo a mi! Hem de ser delicats, mirar de no ofendre ningú...”. Irromp Maragall: “Ningú... com jo! Però home, si quan no surto jo això sembla un funeral de tercera!”. Soler: “Segui, segui, que vostè està malalt”. Maragall: “Que no estic malalt, ves a la porra!”. Carod s’apunta a l’hagiografia: “Estic al teu costat... ets un gran polític”. Maragall: “Tu el que ets és un pilota, com en Mas i en Zapatero... estic per presentar-me a les eleccions a veure si em voten. Us deixo que vaig a preparar-me el monòleg final”. Soler: “Em quedo parat, Maragall és un lluitador infatigable”. Carod: “Sí, un almogàver”.EL PITJOR
- La traducció simultània sense eufemismes de les declaracions de Fernando Alonso després de perdre el campionat del món... i no per res, sinó perquè no suporto a l’Alonso ni tot el tema fatxa-pijo de la Formula 1 en general.
SURREALISTA
- Franco a favor de la llei de la memòria “para que no se olviden las atrocidades de mi régimen... claro que sí, que uno tiene su trayectoria”
KA FORT
- Nova edició de “Caçadors de simbolets”. ZP i Montilla a la caça de sim-bolets franquistes (que s’han d’arrencar, no tallar, ja, ja). El més comú és el Plaquis habitatus franquistis, el més verinós l’Aguiluchus Capitanis Generalus, i, el més gros..... Samaranch!
ARXIU HISTÒRIC
- La reunió a l'Ajuntament amb un representant dels antisistema... ni cap ni peus la negociació de pati de col·legi, però és que al final resulta que el perla és fill d'un dels dos de l'Ajuntament i li acaba donant diners perquè es presenti dutxat a dinar a casa els macarrons de diumenge...
LA NOVETAT
- Boris Izaguirre. Costa distingir l’original de la còpia. Diu que ell també vol anar convidat a Frankfurt.
LA IMATGE DE LA SETMANA
- Els morros pintats i recautxutats de ZP mirant el seu lamentable vídeo de la Z. Siguem seriosos, zizplau!
- Carod vestit de trabucaire per potenciar el seu perfil de patriota.
LA PICADA D’ULLET
- Segueix la preparació de la Biennal de Venècia: al despatx del President hi ha un Miró convenientment tunejat de PSC.
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS MARAGALL I PUJOL
PM: Catalans, fa uns dies que tothom parla de mi. Per cert, moltes gràcies per les mostres de suport. Ah, i a partir d’ara canya a l’Alzheimer.
JP: Molt bé, Pasqual.
PM: Jo i tots, eh!. Però no he vingut a parlar d’això perquè no m’agrada el protagonisme.
JP: [riu]
PM: Jo he estat un exemple de discreció i sobrietat. Però l’altre dia se’m va escapar de dir que ja no tinc carnet del PSC. Mira, se’m va escapar, tu. Em sap greu però ara ja està dit. Total, que estic lliure... i disponible.
JP: No et sap greu després de tant de temps?
PM: Com??? Però si aquests del PSC són una colla de desgraciats! Que m’han deixat tirat!
JP: Però hi ha gent de molta vàlua i han fet coses bones...
PM: La culpa és del Zapatero, i del PSOE. Estic fart dels polítics espanyols. Mira, et dic una cosa. Si el Partit Democràtic Europeu no funciona, m’apunto a Convergència.
JP: Aquesta casa de barrets? Fes-me cas, aquí només hi ha l’Artur Mas i quatre jovenets que no saben fer la O amb un canuto.
PM: Però si Convergència és el pal de paller del catalanisme!
JP: Va, va! Si fins i tot el meu fill remena les cireres!
PM: Realment el país en mans de quatre immadurs...
JP: No queda sentit d’estat.
PM: Què et sembla si...
JP i PM: Fem un partit polític!!
PM: Que cabróoooon. Partit de Convergència.
JP: No, Convergència Socialista.
PM: Bé, el nom és igual. L’important és que jo seré el líder.
JP: No, no, a mi em toca primer.
PM: Per ordre alfabètic, Maragall amb “m” va abans que Pujol amb “p”.
Talleu, és bona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada