Perles del Polònia 57 (27/12/2007)

Els Pastorets, àdhuc!

Perles dels Pastorets, dedicades especialment al Cardenal Martínez Sistach, a qui li falta, com a mínim, sentit de l’humor. http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=470793&idseccio_PK=1021






Escena 1: El bosc tenebrós. Carotet [Carod] i Montilló [Montilla] estan perduts en un bosc on hi ronda el dimoni [Chávez]
Montilló: Vull tornar a casa!
Carotet: No et preocupis pas massa, que segur que trobem algú que ens porti a la plaça.
Montilló: A la de Sant Jaume?
Montilló: La mateixa.

Escena 2: Camí de Betlem, trobada amb els pastors (i una pastoreta, de molts bons colors). [Saura] [Chacón] [Llach]
Pastoret Saura: Si us heu perdut, ai làs, vigileu no us trobeu a Satanàs.
Pastoret Llach: Perquè veieu com n’és de ferotge, us cantaré una cançó que dura una hora de rellotge: “Satanàs ha dit que nooo.”
Pastoreta Chacón: Si voleu adorar el Messies busqueu-lo bé, però recordeu que els miracles els fa millor el PSC.

Escena 3: Primer encontre amb Satanàs.
Carotet: Què fas Montilló, que fot tanta pudor?
Satanàs: Perdonad si se sufre, pero por donde yo paso huele a a-sufre. Y donde Yor Bus va, todavía huele má. Decidme, imperialistas, por dónde vendrá el Mesías?

Satanàs comença la guerra, fent obrir la terra.

Carotet: Montilló, que estàs molt lluny? Aquí baix, no hi ha llum!
Montilló: Això de la llum que s’ha fos, ho porta el Ministre Clos.
Satanàs: No es cosa del gobierno, vais a quemar en el infierno!

Escena 4: L’Anunciació. L’àngel [Nadal] s’apareix a la Verge Maria [Acebes].
Àngel Nadal: Concebràs amb tes entranyes, i derrotarà tots els que tenen banyes. El concebràs sense conèixer home... en resumen, que tendrás un hijo sin conocer macho, o sea que te pierdes, lògicament, lo de pillar cacho.

Val a dir que la seva explicació del miracle, ple de subordinades, s’entén més que el dogma mateix, amb escreix.

Escena 5: L’infern [Terribas] [M. Pau] [Tura] al servei de Satanàs.
Satanàs: Coged a esos imperialistas, y los freímos, como dice esta revista (cameo del Descobrir cuina)

El cuiner Adrià ja té l’olla a punt.




Diablessa Terribas: Tu Carotet, ets bastant desastre
Diablessa Tura: així que et rostirem com un pollastre.
Diablessa M. Pau: Mare meva, Montilló, no estiguis trist, que et faran volta i volta però sortiràs al Tvist.

Montilló: Espereu que amb tot aquest fum, tinc a punt un estornut.
Carotet: Jesús!
Satanàs: Tapad la boca a ese hombre, para que no pronuncie ese nombre.

L’arcàngel ZP irromp a l’escena.

ZP: Alto ahí, insensatos! Por qué no te callas?

Carotet: On és l’àngel Zapatero, oh traïdor, com Carretero!

Escena 6: Josep [Rajoy] empeny la cadira de rodes d’una embarassadíssima Maria [Acebes]
Maria: Baja las revoluciones, que con tanto traqueteo, ya me vienen las contracciones.

La parella troba els pastors Saura i Llach.

Maria: Estoy hecha polvo, señores, me matan las contracciones.
Josep: De agarrados tenéis fama, pero nos dejaríais una cama?
Pastor Llach: És tan bonica la situació, que us cantaré una cançó.
Pastor Saura: Semblen cansats, jo diria, els fotem en una establia?

Escena 7: Carotet i Montilló, amb els pastors, encenen el foc amb les fotos del rei.
Apareix l’àngel Nadal i s’enrotlla tant “en el benentès que em vulgueu sentir, a les pauses podeu anar a fer pipí” que els pastorets piren. Només queda Llach, que veu l’oportunitat de cantar-li “Herodes, el neofatxa global”. Però l’escena acaba com els millors Asterix, amb Llach emmordassat com el bard de l’aldea gal·la.

Escena 8: Els 3 Reis [Duran] [Mas] [Rei negre] tan ben avinguts com els líders de CiU.
Montilló: Mira Carotet, els tres reis.
Carotet: Tres governants i un que dorm? Això em recorda al tripartit!
Montilló: Porteu cabòries al Messies?
Carotet: Seguim Mas i la seva estrella, i que en Duran es quedi fent la paella.

Escena 9: L’establia
Maria: Que contenta que estoy que el chaval sea un Sirera, podía haber sido un Xusep Piqué cualquiera.

Arriben els Reis, tard.

Mas: Seguíamos una estrella, però, de sobte, se ha apagado.
Josep: Será cosa de Fecsa-Endesa, alguna vez ha pasado.

Arriben els pastorets.

Montilló: Agenolleu-vos davant la Sagrada Família.
Carotet: La Sagrada Família és això? Doncs comencem a córrer, que diu un senyor que aviat s’ensorra.

Brrrrrrrrrbhousbcoubuucbvubvbrrrrrrrrrum!


NADALA FINAL: El Rabadà http://www.tv3.cat/pprogrames/polonia/polSeccio.jsp?seccio=player&idint=1574&tipus=ranking. http://www.youtube.com/watch?v=VV1L-PhYBUU

[Carotet] Déu n’hi do quin entrebanc
Déu n’hi do quin entrebanc
Segur que hi ha un esvoranc
Segur que hi ha un esvoranc
[Montilló] No n’hi ha per tant!

[Josep] Eso yo os lo puedo arreglar
Pero en marzo os toca votar
[Maria] Para que vuelvan los tiempos
de José María Aznar
[Montilló] Vete a cagar

[Rei Mas] Aquí estem els Convergents [Rei Duran] I Unió
[Rei Mas] estem els Convergents [Rei Duran] I Unió
Enfonsats en un forat
Enfonsats en un forat
[Montilló] T’has despeinat!

[ZP] Yo prometo que lo arreglaré
Yo prometo que lo arreglaré
Pero luego haced memoria
porque yo me olvidaré
[Montilló] I jo també

[Pellicer] Jo com sempre estic la mar de bé
Jo com sempre estic la mar de bé
Cap al 2008 m’informen
que continuarà el merder
[Montilló] Ui quin tupè!

[Chavez] A mi nadie me manda callar
Ni Juan Carlos ni Marichalar
[Terribas+M.Pau+Tura] No te metas en jardines
que la cosa no està bé
[Terribas] I per què?

[Adrià] Un plat nou vull inventar
I un parell d’estrelles guanyar
Vols venir tu a remenar?
Vols venir tu a remenar?
[Montilla] Quin fàstic que fa!

[Pastoret Saura] Mira, Llach, quina cançó
Ara ens vols tocar el crustó?
[Pastoret Llach] No ho diràs pas de debò
[Pastoret Saura] Jo t’ho dic de debò
[Montilló] No cantis no!

[Tots] Què ens espera l’any vinent
Vagi bé o malament
Al Polònia hi falta gent
[Montilló] Però amb el degut respecte institucional que sinó m’enfado...

[Àngel Nadal] Que Jesús ha nascut
I en una establia hi ha el minyó.
S’ha acabat, lògicament l’Anunciació.
Hola? Hi ha algú per aquí? ? ?
Ja surt el Koniec?

PD: El Polonews a la romana me l’estalvio, ja sabeu com l’aprecio ;)

Com deia Montilló: Això de treballar amb rima, ja m’estava donant grima!
GRÀCIES POLONESOS!!!!

Perles del Polònia 56 (20/12/2007)

Bon Nadal, polonesos i poloneses de bé!

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Montilla entre reixes: "Catalanes, catalanus. Sóc aquí perquè em van detenir per anar a més de 80 per l’autovia de Castelldefels. He tingut sort, perquè no estic a la comissaria de les Corts... Avui acomiadem el 2007 amb ulls a les llàgrimes, i és moment de fer Oh, balancé, balancé. No tot ha estat negatiu, hem après paraules noves, com esvoranc o kubotan.... Toniiiiiii, saqueu-me d’aquí."

- Els mossos fan cagar el tió perquè Saura vol crear bon rollu i demostrar que quan volen poden “fer cagar”.... “Disculpi les molèsties, seria tan amable de defecar?”. Però res, aquí fins que no hi ha cop de bastó (i uns quants), el tió no caga.

- Poooobres Reis Mags, només han rebut dues cartes perquè el Pare Noel s’està emportant tot el negoci. La solució? Vestir-los de Pare Noel... ah, i amordassar el Pare Noel de veritat.

EL MILLOR
- Un petit oblit a la Moncloa.... ningú ha desconvocat la inauguració de l’AVE. Cohets i confetti ja estan preparats a l’aeroport del Prat així que, per què no aprofitar-ho? El trio ZP-De la Vega-Chacón decideix reinaugurar l’Estadi Olímpic. I amb tota la parafernàlia: Constantino Romero, fanfàrria, atletes i .... pebeter. Aquest cop no serà Rebollo qui l’encengui sinó.... Maleni! “Tranquiloh, catalaneh, que oh la voy a meteh doblá” [llàstima que no encerta i la fletxa provoca un incendi]

EL PITJOR
- Pujol fill tallant-li l’orella a Duran i Pujol pare castigant-lo tallant-li l’orella al fill??????? Però això què és?????

ARXIU HISTÒRIC
- Zaplana davant un globus terraqüi pregunta a Acebes: “Dónde está el Líbano?” Acebes respon: “Pregúntaselo a Mariano, que es él el que guarda estas cosas”. Zaplana: “No puedo porque está enfadado conmigo por lo de Piqué.” Acebes va de mediador entre l’un i l’altre. Al revés t’ho dic perquè m’entenguis, és clar.

LA PICADA D’ULLET
- Carme Chacón [moníssima de núvia] a la seva proclamació com a candidata: “Amics guais i amigues super. Hem de reivindicar la Catalunya optimista, perquè m’ho ha dit el Jose. Hem de canviar el català emprenyat per la catalana prenyada.”

LA NOVETAT
- Ramon Calderón, el president del Madrid. Cap interès. Perdó.
- Marina Geli, EXTRAORDINÀRIA.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- El Govern espanyol ha traspassat les competències de la loteria. I el Niñu de Sant Ildefons (amb calça curta inclosa) no és altre que Quim Nadal, lògicament.

KA FORT
- Franco vestit de ku-kux-klan i autoproclamant-se “Franco is the best, the mejor.” Es veu que ha anat a no sé quina educativa conferència.... “Si supieran lo que me contaba Hitler de los judíos.... suerte que en España los expulsamos a tiempo.”

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
- JP: No hi havia un arbre més gran?
- PM: Doncs, mira, l’any que ve el compres tu. Catalans, en aquestes dates no hi ha res més patètic que això de l’amic invisible. I més quan només som dos, oi Pujol?
- JP: Ai, sí, qui serà qui serà?
- PM: Home, qui vols que sigui? Només puc ser jo!
- JP: Home no trenquis la màgia!
- PM: El que us deia, patètic.
- JP: A veure què és.... el meu llibre de Memòries, però si l’he escrit jo??
- PM: Fa ràbia, eh! Ei, que m’he sortit del pressupost, jo... a veure si fas llibres més curtets i econòmics, rollu Teo: En Pujol va al cole, En Pujol va a la presó, etc. Ara em toca a mi. A veure que m’haurà regalat el meu amic invisible? Ondia, l’estatut. Però si el vaig fer aprovar jo?
- JP: Sí, jo també m’he sortit del pressupost, perquè ja estava descatalogat.
- PM: Que cabróoooooooon. Jordi, me’l canvies? Bones festes i Visca Catalunya!
- JP: Té, et torno l’Estatut, que no m’agrada la ciència ficció.
- PM: Doncs té, les Memòries, que la història sagrada no m’ha agradat mai.


Talleu, és bona!

Perles del Polònia 55 (13/12/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- La Ministra Maleni va a Bellvitge a comprar loteria “con la de desgracias que han pasado seguro que toca”. Els periodistes pregunten què farà amb els diners si li toca i la deixa anar “lo de todo el mundo, tapar agujeros”.

- El magatzem on viu Franco es va omplint i omplint de relíquies franquistes i Franco es pregunta per què: “ah, por la ley de la memoria? Es que no me acordaba.”

- El Conseller Maragall parla de l’informe Pisa al Parlament, i els diputats semblen uns adolescents d’institut (més de l’habitual, s’entén)

- Silenci entrevista al President Montilla: “Un hobby que l’apassioni?” “Callar.” “Un lema?” “Muts i a la jaula”


EL MILLOR (i el més currat)
- Cuní & Rahola en blanc i negre. Els Matins en sèpia i lletra de pel·lícula muda. La pregunta del dia és “Ha d’arribar el metro a la plaça Lesseps?” Metro.si. Metro.no Podeu enviar ja els vostres telegrames. El Cuní encara en té una altra de pregunta: “Vist el resultat, han de mantenir el dret a vot les dones?” La Rahola (moníssima) diu que sí, mentre es deixi el dinar preparat i la roba a punt pel marit. Ja jaaaaaa. I la tercera pregunta és: “Hem de reformar ja l’estatut del 32?” Companys.si o NoésaixòCompanysnoésaixò.no.

EL PITJOR
- El Papa jugant amb una Wii tunejada Pontifici 4.0. Papi vs. Iman: “Amen over”

ARXIU HISTÒRIC
- El lot de Nadal de CiU. Duran i Lleida suggereix a Mas que sigui un crespó negre per posar a la senyera, un regal barat perquè no tenen diners, però Mas ja ha fet altres plans.... i uns magnífics lots de Nadal l'esperen sobre la taula. "Com? és que Sala Martín t'ha ensenyat com estalviar?" Però no, sembla que els calés han sortit de la butxaca presidencial... només així s'explica la visió del President Montilla repartint trossets de torró com a lot als treballadors de Palau i al Conseller Saura fent penitència per haver-se deixat robar...

LA PICADA D’ULLET
- Continua el debat sobre la crosta. El President es queixa: “Nosaltres aquí manant i TV3 a la seva bola!”

LA CANÇÓ [Yo soy aquel]
- Bono dirigeix el dinar familiar com si fos l’hemicicle. I com que casa la filla amb un fill de de Raphael, aquest ve a fer el cafè i a cantar, és clar

[Bono] Yo soy aquel que de hablar nunca se agota
Yo soy aquel que dice España con la jota
Y el que se espera y el que se siente
Aquel que va a presidir el Parlamentoooo
Ya estoy aquí, aquí para callarte
ya estoy aquí, aquí para escucharte

[Raphael] Ya estoy aquí, aquí para decirte que en el PSOE soy el mejoooor
Tu eres aquel que odia a los nacionalistas
Tu eres aquel cuyo padre es falangista
Yo soy pepero pero te quiero
Aquel que tiene un suegro excéntrico
Y estoy aquí, aquí para ayudarte
Ya estoy aquí, aquí para adorarte
Ya estoy aquí, aquí para decirte
Es el mejoooooor
Españoooool
Es el mejoooooor
Españoooool

LA NOVETAT
- L’Oriol Pujol Ferrusola i les seves patilles (més feina pel Queco) que riu molt les gràcies de Mas.
- Nicolas Sarkozy, sense cap semblança ni gràcia.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
PM: Catalans, us n’heu adonat que des de l’existència de l’euro no es troben mai diners per terra? Ara vas pel carrer i excepte quatre retacos que ho veuen tot no trobes mai cap euro a terra. Com a molt una moneda de cèntim.
JP: Això significa que la gent no té diners i per això no els perd.
PM: Això vol dir que quan governàveu els convergents vosaltres tiràveu els diners per terra. Això era xauxa i el país un desgavell.
JP: Això vol dir que quan governàveu vosaltres, el tripartit, collàveu tant la gent que no tenien diners.
PM: Això vol dir que durant el vostre govern convergent, el país anava tan malament que el comerç fabricava pantalons amb forats a les butxaques. I ho perdíeu tot.
JP: Però si durant el vostre govern tripartit es van posar de moda els pantalons estripats!
PM: Perdona, perdona, però no et posis amb els nostres pantalons perquè amb el vostre govern convergent els portàveu fins aquí dalt, a les aixelles. Que et descordaves la bragueta per pixar i l’únic que hi trobaves era el melic!
JP: Perdona, perdona, perdona, però al vostre govern tripartit els pantalons anaven aquí baix i els joves sembla que portin la tova tot el dia.
PM: Perdona, perdona, perdona, perdona, però al vostre govern convergent qui portava els pantalons era la Marta. Que cabrrrrroooooon!
JP: Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona [ai que li cauen els pantalons...] però el vostre govern tripartit els pantalons.... no en porteu de pantalons, perquè són 3 pantalons que us calen.
PM: Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, però... aquests pantalons no són meus?
JP: Sí, és que els meus estan estesos...
PM: Que cabroooonnnnn! Catalans, que no ens baixin els pantalons. I Visca Catalunya.


Talleu, és bona!

Perles del Polònia 54 (6/12/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Els Presidents Maragall i Pujol al sofà preparats per veure el Polonia [com fem tots, corrents, corrents per acabar la feina] i riiiiiiiing, el telèfon. Pujol: “Sempre han de trucar quan comença el Polònia.” [ah, a ells també?] Però la trucada no és per cap dels dos. Fins avui no sabíem que a la residència d’ex hi havia un tercer inquilí: Bono!!! Al telèfon hi ha Zapatero que li ofereix la presidència del Congrés [que Déu ens ampari...]. Pujol: “No ha trucat ningú preguntant per mi?”

- El vídeo promocional del Govern espanyol que ha preparat la vice sembla que acaba de fer el pes a ZP (serà perquè ell no hi surt). En canvi, el que prepara la Chacón sembla que sí que li mola (serà perquè comença amb la frase “El Gobierno español encabezado por el Jóse”) Quin bon rollu entre les duesssssss.... però sens dubte, el vídeo guanyador de la setmana és que acaba fent el Soler (rendit davant l’argument incontestable del Supercatalunyipastarrufimillonoso i que, després d’uns quants embolics, comença així: “2500 € per cada soldat iraquià gai que es casi”)

- El Rei trucant a Peñafiel per reconciliar-se i demanar-li que l’ajudi a haver-se-les amb els advocats de Marichalar que reclama part del Patrimoni Nacional: osssea, Mallorca i una part d’Eivissa per viure “el ritmo de la noche”. El Rei no està per la labor: “y dónde iré yo de vacaciones, a Marina d’Or?”

EL MILLOR
- Montilla comptant els assistents a la mani de l’1-D amb Nadal i Tura (lligats a la cadira perquè no s’escapin). Montilla diu que si hi ha molta gent és perquè al menys la meitat estan fent les compres de Nadal. Tura la clava: “vaja, doncs es veu que aquest any es regalaran moltes estelades”

EL PITJOR
- La mani d’artistes que intenta hipnotitzar el Conseller de Cultura perquè els doni més subvencions.

SURREALISTA
- Pujol entra d’estranquis a Palau amb les contrasenyes de quan ell governava i amb un gràcil joc de peus sardanístic per dribla les proteccions. Un cop al despatx del President.... aquest el sorprèn quan anava a fer unes trucadetes gratis (diu que té un o dos fills a Sudamèrica i que la cosa li costa una pasta). En el fragor de la conversa, un altre intrús, Maragall, que ve a robar folis... el que deia, surrealista.

KA FORT
- Acebes rep un Sirera (o Cereza, o Ciruela) molt deprimit al seu despatx tipus Calimero “nadie me quiere” i amb una pregunta per resoldre: a qui posar de cap de llista per Barcelona a les Generals. Acebes l’anima: “No te preocupes, aunque pusiérais a una mierda pinchada en un palo tendría más votos que Xusep Piqué”. I sembla que té èxit a les enquestes el tal Mierdapinchadaenunpalo... Merdapunxadaenunpal a Catalunya, que aconsegueix el seu minut de glòria entrevistada a la Terribas amb Sirera i Acebes fent de ventrílocs. L’èxit és tal que a can ZP li busquen un homònim (Bola de Mocs) per desesperació de l’entusiasta Chacón, a ERC presenten Tifarada amb Mosques i Caca de Vaca a CiU. Ara que la Merdapunxadaunpal també acaba, com molts al Parlament europeu. Que fuerte que fuerte

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Franco ha canviat el seu cavall habitual per l’estatueta del premi Ondas. MOLT BO!! “Con el veto que sufrí cuando gobernaba y ahora me dan el Ondas por cuatro gracietas que hago.”

LA PICADA D’ULLET
- Toni Soler arreglant-se per anar a recollir l’Ondas. Però està preocupat: “M’ha sortit una crosta. Serà nacionalista?” Després de visionar els delirants discursos de recollida del premi de tots els personatges, apareix Maragall amb una mica de resquemor per no haver pujat ell també a recollir el premit.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
- PM: Catalans, des de la tranquilitat de casa, quan es pot [Pujol l’interromp constantment des de la cuina preguntant per les galetes], me’n faig creus de com ha canviat Europa des que jo estudiava. I ara la feina és meva per aprendre els nous països: què se n’ha fet de la Unió Soviètica, o de Txecoslovàquia, o de Iugoslàvia? Ara tenim països per parar un tren, sempre i quan no sigui un tren de Rodalies, que aquestes es paren solts. Ara tenim Lituània, Estònia, Eslovàquia... [Pujol va cridant de tant en tant Prússia! Prússia!] en fi, que sembla que els amos d’Europa siguin les agències de viatges. Avui li he dit al Prodi que en comptes del Partit Democràtic Europeu féssim una agència de viatges. Es podria dir Prodi-Gall. Ai, no, que sembla el nom d’una rostisseria. En fi, que es busca nom. La proposta està a l’aire. Catalans, visca Catalunya!
- JP: Prússia! Prússia! Ah, ets aquí [un nou convidat de la resi, un gosset]

Talleu, és bona!

Perles del Polònia 53 (29/11/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Un creatiu publicitari presenta la nova campanya de publicitat del Govern a Montilla: “Això no funciona nen, esto se ha apagado, l’AVE que no arriba, tothom em vacil·la, el Montilla s’ho miraaaa... benvingut a la república bananera de Catalunya”. Al President no li acaba d’agradar “no sé, potser alguna cosa positiva, no?”. El creatiu ve preparat amb una cara B: “La Fira de Frankfurt, mira, la llei de l’habitatge, vale...” És l’spot més breu de la història. No és que s’hagi tallat, és que és així de curt.

- Mas al telèfon amb Maragall amb Pujol de testimoni: “Sí, sí, tohom encantat amb la conferència.” Mas a Piqué: “Sí, gràcies, què vols carnets? Els que vulguis”. Nicolas: “Bon jour, ça va, ça va.”. Angela Merkel: “Guten morgen, tot dabuten.” Fins i tot truca el Ronaldinho: “La casa gran? Sí, t’hi farem un gimnàs i una discoteca.” Richard Nixon: “Yes, I remember you, the Watergate”. Pujol no pot més, s’aixeca i se’n va. Darrere la porta hi ha algú amagat que és qui està fent aquestes trucades entusiastes: el Trias!! Pujol: “Però home, el Nixon és mort, només gent viva!!!”

- Mas parla del dret a decidir. Li pregunten els periodistes: “a decidir què? L’autodeterminació?”. Mas: “No, a decidir que puguem decidir...”. Em sembla que el que no es decideix és ell.

- La nit al dia. Pujol va a la Terribas a presentar el primer volum de les seves memòries. Veiem un flashback dels interrogatoris a la presó. Pujol ja era “genio y figura” i engalta unes lliçons als policies de por... recordeu que ell ho sap TOT de TOTHOM. Extraordinari quan diu mirant a càmera: “I recordeu, catalans són aquells croissants que es fan i es mengen a Catalunya”. Mira que ho fa bé el Latre!!!

EL MILLOR
- Montilla demana a Nadal la persona adequada per controlar les obres de l’AVE. Nadal ha complert i ha fitxat un Director General. Montilla està content: “Espero que sigui una persona seriosa perquè ja portem massa mesos fent el pallasso”. I qui és, nogensmenys, el fitxatge???? El mateix Tortell Poltrona!!! Montilla pregunta: “Vostè té experiència de govern?” Toretell: “Home, és clar, em dic Poltrona” El gag té gràcia, tot i que sigui per fer propaganda del Circ Cric i de la puça Orzowei.

EL PITJOR
- Carod està preparant la llei de cultes i consulta amb un imam i un capellà: Tots dos tindran els seus beneficis, sempre que compleixen alguns requisits d’integració. El capellà pot argumentar que tenen a Torras i Bages i l’imam que el seu nebot és el Barça. Molt bo. Però no és això, Carod vol colocar un vitrall amb la seva efigie a Santa Maria del Mar com si vos Sant Sebastià travessat per les fletxes i que es proclami que un dels apòstols era independentista. L’imam no ho té millor, estarà obligat a començar les pregàires amb aquest fragment “inèdit” de l’Alcorà: “Alaaah Carod”.

SURREALISTA
- Mani d’argentins.... amb quin objectiu? El lema és llarguíssim i necessitaria uns quants terapeutes per pillar-ho. Només recordo que tenia 5 línies i acabava dient “¡Ahora!”

KA FORT
- El mal gust del Pellicer amb nines inflables, pixarades a plató, etc.

ARXIU HISTÒRIC
- Arriba l’ecografia de Letizia. Abans d’obrir el sobre, tant el príncep com el Rei volen una altra nena per no haver de canviar la Constitució.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- El President Montilla fent de mim sense cap gràcia, és clar.

LA PICADA D’ULLET
- En el programa Silenci? entrevisten Ferran Adrià, from L’Hospitalet to the world. Pregunta: “El teu llibre preferit?” Resposta: “El de comptabilitat del Bulli”

LA CANÇÓ [Mariano Melendi]
Acebes i Rajoy a l’avió. Rajoy està cagat, té por a volar [influències de l’accident de l’helicòpter]. Acebes té la solució: “Hazte un Melendi”. Amb uns glopets d’acohol de la petaca, Rajoy es va transformant en Melendi a mesura que li creixen les grenyes i que l’avió va fent piruetes. Per què? Perquè el comandant és Piqué i els té moltes ganes a aquests dos. Unes quantes vomitades de Rajoy després, aterren i comencen la cançó....

Se acerca la primavera
hermosa ocasión de ganar
y tu con esa borrachera
te pareces un poco a Aznar

Este año le pido al cielo
que no haya conspiración
aunque eso si lo niego
la más mínima mención

Rajoy, caminando por la vida
boicoteando al grupo Prisa
machando a Piqué
sin que nos de la risa
y es que en estas elecciones
ganaremos por cojones
y ya no habrá más bodas
de los maricones

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
- PM: Catalans, en èpoques com aquesta trobo una mica a faltar l’estar a primera línia de la política. Però ah, ja ho veuen [agh, és el Monegal!], ara estic en un altre nivell, sóc europeista. Per què si estigués aquí me n’aniria a la capital d’Espanya a dir-los 4 de fresques. Aquest [Pujol] i jo en teníem els collons pelats de fer això.
- JP: Què dius? És que quan fan el monòleg canvio de canal, jo.
- PM: Et deia que tu i jo hem fet molts discursos a Madrid.
- JP: S’aixeca esvalotat: “Qui s’han cregut que som nosaltres!”
- PM: El Pujol té un problema. No puc dir el nom de certa ciutat perquè s’excita.
- JP: Doncs no la diguis més!
- PM: El què, Madrid?
- JP: “Qui s’han cregut que som nosaltres!”
- PM: A mi m’agradaria fer com el Montilla que quan va anar allà se’l va veure diferent. Ara ve a les meves, és catalanista i fins i tot sembla independentista. Sembla aquell...
- JP: En Carod?
- PM: “Que cabroooon”
- PM: El tic del Maragall és que no puc dir el nom del Carod...
- PM: “Que cabroooon” Madrid
- JP: “Qui s’han cregut que som nosaltres!” Carod
- PM: “Que cabroooon”
[ad libitum]


Talleu, és bona!

Perles del Polònia 52 (22/11/2007)

Demano formalment disculpes per totes les vegades passades i futures en què hauré dit que havien estat fluixets, perquè, nois, això d’avui ho compensa tot. Han estat genials. La setmana passada ja us deia jo que els havien agafat amb el pas canviat...


LES PERLES (per ordre d’aparició)

- Mas i Duran al camerino. Pujol li dóna uns “trankimazins” i fa callar a Duran que està atabalant l’estrella de la nit “Si no calles em presento jo a les eleccions.” Però lamentablement les pastilles tenen efectes secundaris i Mas s’està tranformant en Pujol com si fos l’increïble Hulk.

- “Cariño ya estoy en casa....” Acebes enganxa la seva dona al llit amb un altre però sembla que no vol acceptar la realitat. Que estrany, no?? Ell el que vol saber es “Quién es el autor intelectual de este presunto caso de infidelidad? Había testigos?”

- La pregunta del dia del Cuní: “Quan un explica una cosa i segueix i segueix, se’l pot fer callar? Es pot fer, callar, als que xerren massa? Matins.sí. Matins.no. Saludem a sa majestat el rei Joan Carles I. Sr. I, bon dia. Majestat, es pot fer callar algú?” El Rei prou que ho va intentar amb el Chávez, sense èxit. Cuní vol contrastar opinions amb en Chávez mateix. L’escena de Xile es repeteixi Cuní “no m’obliguin a fer ús de l’autoritat”: el famós prouprouprouprou es transforma en el nou rap de les discoteques protagonitzat per Cuní, Rahola, el Rei i Chávez: “prouprouprouprou, home, imperialista, prouprouprou, porquénotecallas”

- Maripau parla amb Josep Coní i amb el rei “Majestad, vol que fem una ballaruga?” No diu més que bajanades, però ho fa taaaaant bé!

EL MILLOR

- Nadal al volant de l’autobús alternatiu. Calla, que la guia és la inefable Maleni, que s’adreça al respectable: “En nombre del Ministerio de Fomento y de toda la tripulación le damos la bienvenida a este autobús con destino a Vilanova i la Geltrú. Durante el trayecto les proyectaremos la trilogía del Señor de los Anillos... Si caemos en un esvorang automáticamente se abrirá el compartimento superior... con este rosario para rezar a la virgen. Vámonoh, Joaquing!” Però l’atobús no engega, és clar, i els passatgers han de baixar i empényer amb els crits d’ànim de la Maleni “Bon cop de fal!”. El passatge indignat [a la catalana, ja m’enteneu, o sigui, remugant por lo bajini] “Si fóssim a França, ja hauríem cremat l’autocar”. Ah, i m’ha encantat la brusa de lleopardi de la Maleni.

EL PITJOR
- Manifestació de mestres: “Companys, que quedi molt clar, que tothom respecti els pronoms febles: els, les en, li, ho”

SURREALISTA
- Franco es queixa de l’intent de fer un nou himne: “con lo bonita que era en mi época “Franco, Franco, que tiene el culo blanco” i no sé com però això acaba en una versió digna del Neng.

KA FORT (versió moooolt light)
- La càmara oculta de l’afer del rei i Chávez: El rei està llegint un telepomter que li va indicant quan ha d’assenyalar amb el dit a Chévez o quan li ha de dir “por qué no te callas” i l’últim que es veu a la pantalleta és “La Infanta Elena está al teléfono.”

ARXIU HISTÒRIC
- El Papa a la turca [o com portés una turca, és clar], o sigui, amb un minivestit ¡¡¡rosa!!! preparat per fer la dansa del ventre davant els turcs a Istanbul intentant fer-se perdonar la seva ficada de pota amb els musulmans.

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- Agh! Mateu Prados is back. S’ho fan a mitges, però Mateu no deixa posar-hi cullerada al Pellicer.

- “Si algun dia sóc Conseller d’Interior seria una pena, amb tot el bo que tinc a l’exterior.”

- Els Mossos han de ser raonables i no actuar si no és estrictament necessari. Uns antisistema el foten daltabaix per la finestra. “Perquè després no diguin que Saura no cau bé als okupes... saurà fet mal?”

LA IMATGE DE LA SETMANA
- L’alcalde veu enfundat en unes malles verdes per fer el gag de l’alcalde invisible en l’afer de Rodalies.

LA PICADA D’ULLET
- El President li ha agafat gustillu a l’humor. Va atavaiat tipus Eugenio. "He venido en Cercanías y ya se sabe, son menos de fiar que un cirujano ciego. Va un tren de Cercanías y choca con un camión que cruza la vía. El maquinista le dice al conductor del camión, no tenías que poner un trapito al final del camión?, y li diu, li diu al maquinista, titu, no has visto el camión y vas a ver el trapito? Qué bueno... Sabes como se suicidan las ninfómanas? Cómo? Tirándose al tren. Tranquilos, que los retrasos y el caos lo vamos a solucionar en un periquete la Maleni y yo. Eh, que el AVE está a punto de llegar. No os riais. Es verdazzz!!!"

LA CANÇÓ [Artur Sisa]

Aquesta és una gran nit, la nit catalanista,
perquè ja tinc la casa gran acabadeta de pintar
i tots els patriotes hi han d’entrar
pot entrar-hi en Maragall,
la Montse Tura, en Quim Nadal,
en Carretero i d’altra gent,
i fins i tot algun convergent
si algú hi sobra serà en Duran

Oh benvinguts, passeu passeu
de les tristors en farem fum
que casa meva
mentre jo tingui la clau.

Bona nit, Mossèn Cinto, Guifré el Pilós,
en Patufet, el gol de’n Koeman, un panellet
en Joel Joan i d’altra gent
oh quina pena,
no hi ha en Duran

Oh benvinguts, passeu passeu
de la política en faré fum
i si la cosa no funciona
jo mateix apagaré el llum.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
- PM: Catalans, no vull anar de sobrat però... sóc un crac. La setmana passada vaig explicar que quan jo era alcalde, vaig pactar amb el Felipe que l’AVE arribés a Sevilla abans que a Barcelona per obtenir el suport per als Jocs. I ara és quan surt el típic que dirà que per culpa d’això, seguim sense AVE.
- JP: És que per culpa d’això, seguim sense AVE.
- PM: Potser sí, però vaig fer un pacte, i és va complir. I això és més del que poden dir molts polítics. Total, sóc un crack.
- JP: Jo, al 83, vaig pactar amb el González que podria tenir els mossos a canvi de donar suport a la Remedios Amaya a Eurovisión. Quién maneja mi barcaaaa... i al final va i quedar l’última així que, jugada rodona.
- PM: Ui sí, quina transcendència pel país!
- JP: Era només un exemple. Has de veure que jo he fet pactes amb gent molt important: Suárez, Tarradellas, Kohl, la Marta, el Nixon. L’any 66 vaig pactar que els americans sumistrarien coca-cola gratis a les oficines de Banca Catalana a canvi que ells fossin els primers en anar a la lluna.
- PM: Ara t’has passat tres pobles, no cola.
- JP: Sí, i segur que hi ha proves, perquè el Nixon ho gravava tot.
- PM: Bé, és igual, la qüestió és que nosaltres feiem pactes i es complien, no com aquests pipiolos d’ara.
- JP: Com Mas, que pacta l’Estatut amb el ZP a canvi de ser President.
- PM: O el Montilla, que pacta amb ZP fotre’m fora i al final.... bé, al final vaig i marxo jo. Bé, és igual. Pujol, donem exemple i pactem. Jo dic “Visca Catalunya” i tu tries quin programa veiem. Visca Catalunya!
- JP: Vale, doncs, jo vull mirar “Un lloc per viure”.
- PM: Ja ho sabia, jo també.
- JP: Que ca... agh!


Talleu, és bona!

Perles del Polònia 51 (15/11/2007)

Molt fluixet, avui, potser van quedar aclaparats els guionistes amb tants temes que hi havia en el candelabro

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Franco vestit de blanc i angelet. “Estoy intentando que me lleven a un buen monasterio, no olviden que tengo buenos amigos en la Conferencia episcopal... y de paso a ver si funciona la beatificacion exprés que se ve que la plaza de San Pedro estaba a tope el otro día. Y además todos esos mártires tienen mucho que agradecerme, que sin la guerra civil que les monté nada de nada...”

- Montilla es converteix a l’independentisme després de sentenciar “Tot va com el cul.” i surt al balcó de Palau a proclamar la independència de Catalunya. I qui l’atura? ZP? Albert Rivera? L’Iceta? Nooo, és Carod! “Què fas José?” Montilla:”Em dic Josep, aquí i a la Xina.” La intervenció de ZP, ara sí, es decisiva: “Peró qué haces? Si yo pierdo en marzo, me quedo en el paro, pero Joan Clos vuelve a Barcelona.”

EL MILLOR

Nadal i Montilla al despatx del ZP a veure què pillen per les infraestructures. ZP els dóna un bitllet de 20 € (i encara demana el canvi) per a les inversions del trienni. Mentre xerren, entren sense massa contemplacions un parell de tiarrus. ZP diu que són: “funcionarios del gobierno vasco que vienen a buscar su cupo”. Obren la caixa forta i s’incauten de tot de bitllets. Hilarant el conseller Nadal que ho pilla tot amb efectes retardats. Però el president Montilla està llançat, torna al despatx de ZP vestit de basc amb la consigna “Àdhuc la hostia, venimos a por el cupo.” A veure si fent-se passar per bascos pillem una mica més... però es veu que no.


EL(S) PITJOR(S)
- Jordi Hereu fa aturar una bici per portar les rodes baixes, per contaminació acústica, per mil tonteries. Total, que la noia baixa de la bici, i mentre parla amb Hereu i els urbans li roben i... no dóna per més la cosa.

- Terribas amb Artur Mas amb l’excusa que diuen que vol ser el Sarkozy català. “No, si és a Sarkozy que li agradaria ser l’Artur Mas francès.” No sé, és que no m’ha fet gràcia.

SURREALISTA
- Intentar fer un gag amb ZP i la confusió entre “las chicas del Chad” amb “las chicas del chat”.

KA FORT
- El Rei sopant a casa amb els Prínceps: “Qué asco de comida, dónde está el caviar iraní? Ya se ha acabado? Pero si me gasté toda la pasta de la multa de los d’El Jueves.” El Rei, amb un atac de sinceritat post-Chávez es deixa anar, amb perles com “Por fin me he librado de Marichalar.” “Por qué no te callas, Letizia, me gustaba más la Sanum.”

- Aznar a cal Jiménez Losantos que el fa trempar fent-li unes feinetes per sota la taula. Que fuerte, que fuerte.

ARXIU HISTÒRIC
- Esmorzar Mas-Laporta (el segon, el de després de les eleccions, quan ja no hi havia possibilitats de ser President). L’objectiu de l’esmorzar és veure si així menja alguna cosa decent.... i què dir de Duran sota la taula com un gos que espera les engrunes de l'amo...

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- Piqué ocupa la presidència de Vueling després d’abandonar la política o, millor dit, després que la política l’abandonés a ell.

- Els números de l’Once: 1 i 1, once.

LA NOVETAT
- Chávez. Un encreuament entre Jaime Peñafiel i Santi Santamaria.

- Schuster. Formant parella artística amb Acebes. Que què tenen en comú? Ja sabeu, cap dels dos diu que han dit...

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Piqué vestit d’hostessa de Vueling i repartint cacauets.

LA PICADA D’ULLET
- Uns mossos irrompen en el despatx de Saura. Després de l’esglai aconsegueix articular paraula: “Estic molt ocupat, com sempre”.

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT PUJOL
Catalans, la gent em copia. No sé si us en recordeu, però jo vaig ser el primer en fer callar de manera dràstica. “Voleu fer el favor de callar?” Sí, em copien: primer el Cuní amb allò de “Prou, prou, prou”. I ara el rei que li diu a l’Hugo Sánchez (Chávez) “Por qué no te callas?” Mira que es soso, no és el mateix preguntar “Por qué no te callas?” que “Voleu fer el favor de callar?” Al que li agrada parlar, no li pots fer una pregunta! Pero no és l’únic que m’han copiat. Cada vegada que hi ha grip tothom em copia la tos. O anar a la presó per motius polítics... jo ja ho vaig fer als anys 60, i ara l’Ibarretxe em vol copiar. [el rei en off: Por qué no te callas?] Ah sí, Visca Catalunya. Mira això també ho deia jo abans que ningú. D’això, chjee, koniec.

Talleu, és bona!

Perles del Polònia 50 (8/11/2007)

Eiiiii, que en fem 50!!!


LES PERLES (per ordre d’aparició)
- L’assessor assessora Duran i Mas sobre les causes del desgavell. De tota l’explicació tècnica (tipus “cua de maniobres” ja m’enteneu) el que no entenen són conceptes com “servei de rodalies” o “Baix Llobregat” i mostren un desconeixement total sobre aquella cosa anomenada “metro”.

- Montilla a Nadal: “ja has parlat amb Zapatero com et vaig demanar? ja has aconseguit que Maleni dimiteixi?” Montilla hi veu cabòries ocultes... i és que Carod, Tura i Nadal li han col·locat una càmara oculta. Montilla descobreix el pastís, vull dir, El show de Truman [Montilla], i el seu director ZP: “Tu vida transcurre en un inmenso plató, y no veas el éxito que tenemos, hasta ganamos a Gran Hermano.” Montilla: “pero y el tripartito? Y el Carmel?” ZP: “Ah sí, eso nos costó una pasta en efectos especiales...” I és segons Soler “quan la realitat no és prou divertida l’exagerem una mica, però normalment no cal.”

- Reunió a cal PP. Rajoy parla clar: “Hay que pasar página y mirar para adelante.” (es veu que s’ha d’aprofitar que els psicòlegs encara no deixen sortir a Acebes). Zaplana: “Eso lo sabe José Mari?” Rajoy: “No, y como se lo digas te vas a enterar”.

- Maleni a l’Hospitalet inaugurant... “el socavón número 18 que, por votación popular, llevará mi nombre (en el cartel lo pone en catalán para respetar el estatut).”

- Cuní i Rahola entrevisten la ministra Àlvarez, que “fa anys que ens està foment.”

EL MILLOR
- “El estado contra Juan José Ibarretxe alias... vaya no tiene alias?” Ibarretxe: “Porque no soy terrorista!”. Després d’un brevíssim interrogatori del fiscal, que només deixa contestar amb un sí o no, encara que la pregunta no ho faci possible, el jutge crida a deliberar al jurat. Jurat, el portaveu del qual és Rajoy: “Señoría, mis primos y yo venimos deliberados de casa”. Culpable, y al trullo. El gag acaba amb tots fent l’onada, és clar.

LA CANÇÓ [by Maleni Jurado]
Como una obra
así es toda mi vida
Como una obra
que nunca se termina

Que un día de estos
me caerá un tren encima
Como una obraaaa

Aguantaré, que dimita su padre
Me muevo bien en medio del desmadre
como me mola
armar follón, con una obraaaa

[Mas] Però es pot saber quan arribarà l’AVE?
eso mi amor ni dios mismo lo sabe
y que me importa?
mi vida es hoy como una obraaaa

EL PITJOR
- Santi Santamaria i Ferran Adrià de joves treballant en un burguer: “Yo només tenia lus vint anys i només Déu sap el gran tostón que em va fotre”. [la Rusqui, de clienta]

EL CAMEO
- El vídeo del Ministre Joan Clos de visita a General Motors. Insuperable. No el poso a la categoria d’El millor perquè malgrat que ho sembli, no és obra del Polònia...

SURREALISTA
- El Rei li ha comprat a Mohammed una “colònia”: “Tu tranquilo, que yo ya tengo dos”.

KA FORT
- Possibles candidats a gestionar l’aeroport del Prat: Port Aventura, L’Arca de Zoè, Samsonite...

ARXIU HISTÒRIC

- Renfe aventura: “M’acaba d’arribar una novetat però no sé si estan preparats... El viatge en Rodalies Renfe entre Barcelona i Castelldefels”. El de l'agència Aunmal Viatges diu que el bitllet costa 500 €, que t'hi pots passar 4 hores dret, amb 300 persones que no s'han dutxat i que més val que t'hi enduguis una llinterna... Ei, i d’això ja fa un any, eh, no 5 minuts!!!

POLONEWS
- Efectes a Catalunya de la vaga de guionistes de Hollywood : “sort que el Ministre Clos sempre apareix quan se’l necessita”

LA PICADA D’ULLET
- Arxius secrets vaticans. En un sobre es descobreix un quart secret de Fàtima: que l’AVE ensorrarà la Sagrada Família.

EL DIÀLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
Catalans, no sé si heu vist el vídeo que ha fet el tete, vull dir el Conseller Maragall. Aquell de les 3 bessones que diu que Catalunya és el Barça i en Ronaldinho. Es veu que els de l’Espanyol estan que trinen. Total, per què? El vídeo diu la veritat. Catalunya és com el Ronaldinho, no? Vull dir, que no estem en el nostre millor moment, per dir-ho d’una forma suau. Abans erem millors, més ràpids i més imaginatius. Ara volem fer filigranes i no ens surten. I encara notem els efectes de la ressaca política. La gent està desanimada, i el Govern, i no ho dic pel Montilla, que sempre fa la mateixa cara. He heeee que cabrón. Recordo un dia que, sense voler, li vaig fotre la porta als nassos, i el tio es va quedar impassible, callat però, això sí, amb el nas com una patata. He heee. Total, que vivim un temps de desànim que s’ha de superar. Solucions: jo quan em desanimo, per exemple, menjo pistatxos. Ja ho sé, això no arregla el pollo de l’AVE, però a veure, algú té alguna idea millor? Va, a la de tres... visca.

Talleu, és bona!

Perles del Polònia 49 (2/11/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Després de ser entrevistat per Justo Molinero i les seves falques publicitàries, el President Montilla ha adoptat nous mètodes per captar l’atenció als avorrits debats parlamentaris. Només us dic que el tècnic de so és el President Benach, que li va posant falques customitzades a la realitat política catalana, tipus: “Gestoria Revilla, si no pagas te rompemos la rodilla.”

- Maleni buscant esvorancs pel plató com qui trepitja raïm. Sembla que ni Montilla i Soler tampoc s’atreveixen a fer-la fora.... del plató; plató sota del qual passa el nou traçat de l’AVE.... nooooooooo!

- Al Consell de Ministres, ZP escolta més a Chacón que vol que se’n surti del debat sobre les infraestructures explicant acudits davant De la Vega que vol parlar de terminis, seguretat, etc. Més tard... De la Vega es venja amb Chacón fent-la anar disfressada de bruixa per la festa de Halloween a una recepció dels americans que era de gala.

EL MILLOR / LA CANÇÓ [Lluís Llach]
El vostre pis és taaaaan petit
que quan us aneu a dormir
us aniria bé ser estrets de pit
Però quan ve la hipoteca
coi, si et fot una cleca
i et veig mirant a la meca
no és així, no és així com m’agrada a mi
pagar per aquest cutxitril
Sabeu quants euros val?
doncs cada metre va a sis mil
El vostre pis és tan petit
sigui a Porrera o a Rupit
no hi entres mobles si abans no has sortit
no sé pas si s’arreglen
amb una beca
tot això és xerrameca
No és així, aneu-se’n a parir
si els preus no podeu abaixar
molts, per poder pagar
mai no es podran pas retirar.

EL PITJOR
- El ministre Clos intervé per salvar les emissions de TV3 a València. Com?? Amb el seu nou invent, la paella parabòlica valenciana. Els escamarlans són els que han de pillar les ones i l’all, com tothom sap, és un repetidor.

SURREALISTA
- Franco: “Con esto del puente la gente viaja mucho, a mi me gustaba Berlín, Roma... pero claro, desde la Guerra Mundial que esas ciudades están muy sosas. Propongo... Birmània. [L’uniforme militar es transforma en hàbit de monjo budista]. Ah, y además se podría organizar una especie de Gran Birmano....”.

KA FORT [però ni la mitat de tot el que passa a Barcelona]
- El President Montilla i el President Zapatero visiten els es-vorancs de l’AVE: “Lo sé, lo sé, la hemos cagado.... a ver, qué prometo ahora! Ya sé, Arreglaré las obras que quiera el Parlament de Catalunya.... El President Montilla li diu que ja no cola, i ell tan tranquil: “Però mira, la verdad es que en las encuestas seguimos subiendo y pase lo que pase yo nunca voy a hundirme... Ahhhhh [Naturalment, ha caigut en un es-voranc] Esto es culpa de Maleni, cuándo la pille...” Maleni/Magdalena [con g de gafe]: “Estoy aquí, Presidente. Es que me caí el 12 de octubre.” ZP: “Montilla, sácame del agujero y te prometo algo”.

ARXIU HISTÒRIC
- ZP buscant candidat a l'alcaldia de Madrid... Bono el rebutja i en un inversemblant atac de discreció surt per la finestra per fugir dels fotògrafs... ZP: “Pero si yo le he dicho que no se precipite!”

LA NOVETAT
- El cosí de Rajoy, invisible per Acebes. “Hay amigos imaginarios que en realidad existen, no has visto El orfanato?”

LA IMATGE DE LA SETMANA
- El cap tallat de Magdalena Álvarez en una safata, regalimant i tot, mentre crida: “No pienso dimitir! Seguiré a la cabeza del Ministerio... es que yo todo me lo tomo con sentido del humor.... saben qué le dice un socavón a un socavón? Oye, se te ve muy hundido”. Es queda a les fosques i crida: “Eh, cabroneh, hay alguieng?”

LA PICADA D’ULLET
- Acebes: “Yo nunca dije que hubo conspiración, pero la hubo.” No cal dir res més, no??

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS MARAGALL I PUJOL
PM: Catalans, estic emprenyat. Tot l’estiu tothom ha anat de cul perquè el Woody Allen rodava a Barcelona i va i li fot un títol a la pel·li que ningú entén “Vicky, Cristina, Barcelona.” Però què és això, el nom de la filla d’una infanta, o què?
JP: Què sabras tu, que no saps ni anglès!
PM: Are you saying I don’t talk english? Pues no només sé l’anglès. Parlo, al menus, cinc idiomes: català, castellà, anglès, francès i italià.
JP: I alemany.
PM: No, alemany no en sé.
JP: Doncs jo sí.
PM: Qué cabroooon. Doncs això que el català no el parles molt bé, no? Perquè jo quan parles no t’entenc.
JP: Kghgkgikgkn´knk. Escolti.., khooih..
PM: Calla, calla, que jo sé recitar el conte de la caperucita amb els síl·labes canviades, i això compta com a idioma. Ja veuràs: Bai la tacirupeca por el quebos do cuan zas, el bolo! Adedonvas tacirupeca, a saca de mi talibuea...
JP: Doncs jo parlo valencià.
PM: Valencià i el català és la mateixa cosa, no?
JP: Sí, però per guanyar el que sigui.
PM: Però vols dir que encara hi arribem allà baix?
JP: [a càmera] Hola, ché! Ací mos lo passem de categoria.
PM: Potser els del PP ja han tancat el repetidor... au anem.
JP: Ei, per què no ho diem tots dos avui?
PM: Va, a la de tres: un, dos...
JP: Visca Catalunya!
PM: Qué cabróooon.

Uf! Gràcies a la Dolors i en Joan Ramon de Porrera, que sinó ens quedem sense Polònia aquesta setmana....

Talleu, és bona!

Perles del Polònia 48 (25/10/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- La supernanny ha entrat a Palau i ha creat un racó de pensar... en Montilla hi envia Carod per l’afer de la no-Biennal de Venècia, i allí ja hi ha altres consellers entremaliats (Tura, Saura i Castells). Mentre s’expliquen l’un a l’altre què han fet, entra el mateix Montilla, però no en plan supernanny, sinó perquè a ell també l’han castigat.... en ZP.

- La Terribas llegint un titular del Kyoto Times en japonès. Era una xorrada el gag, però ella s’ho val.

- La recepta de Ferran Adrià i Santi Santamaria: “Peus de porc amb vambes i reducció de cordons” ... pinggggg.

- Nou vídeo de Rajoy dirigit per Woody Acebes: “Cuando sea presidente, no voy a permitir el cambio climático. Mi primo y yo vamos a impedir que nos cambien el clima, nuestro clima es nuestro y de nadie más.”

- Rajoy renyant a Toni Soler perquè incompleix la llei de la memòria històrica si no retira els símbols franquista, en el cas que ens ocupa, el mateix personatge de Franco!

EL MILLOR
- El Premi Ondas al millor programa d’entreteniment i el gag del president Maragall, molt delicat i entranyable, efectiu i amb el punt crític de mala llet necessari, fent un antigag sobre la seva malaltia que em va recordar l’antidiscurs de Monzó a Frankfurt. Comença el President Montilla dient a Toni Soler: “Quines cabòries amb els àdhucs del Maragall, eh” [Hi pot haver un resum millor que aquest?]. Soler: “Sí, porto tota la setmana donant-hi voltes, és un tema delicat per un humorista.” Montilla: “Eh, un respecte per en Maragall, eh!”. Soler: “Quan dic humorista em refereixo a mi! Hem de ser delicats, mirar de no ofendre ningú...”. Irromp Maragall: “Ningú... com jo! Però home, si quan no surto jo això sembla un funeral de tercera!”. Soler: “Segui, segui, que vostè està malalt”. Maragall: “Que no estic malalt, ves a la porra!”. Carod s’apunta a l’hagiografia: “Estic al teu costat... ets un gran polític”. Maragall: “Tu el que ets és un pilota, com en Mas i en Zapatero... estic per presentar-me a les eleccions a veure si em voten. Us deixo que vaig a preparar-me el monòleg final”. Soler: “Em quedo parat, Maragall és un lluitador infatigable”. Carod: “Sí, un almogàver”.

EL PITJOR
- La traducció simultània sense eufemismes de les declaracions de Fernando Alonso després de perdre el campionat del món... i no per res, sinó perquè no suporto a l’Alonso ni tot el tema fatxa-pijo de la Formula 1 en general.

SURREALISTA
- Franco a favor de la llei de la memòria “para que no se olviden las atrocidades de mi régimen... claro que sí, que uno tiene su trayectoria”

KA FORT
- Nova edició de “Caçadors de simbolets”. ZP i Montilla a la caça de sim-bolets franquistes (que s’han d’arrencar, no tallar, ja, ja). El més comú és el Plaquis habitatus franquistis, el més verinós l’Aguiluchus Capitanis Generalus, i, el més gros..... Samaranch!

ARXIU HISTÒRIC
- La reunió a l'Ajuntament amb un representant dels antisistema... ni cap ni peus la negociació de pati de col·legi, però és que al final resulta que el perla és fill d'un dels dos de l'Ajuntament i li acaba donant diners perquè es presenti dutxat a dinar a casa els macarrons de diumenge...

LA NOVETAT
- Boris Izaguirre. Costa distingir l’original de la còpia. Diu que ell també vol anar convidat a Frankfurt.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Els morros pintats i recautxutats de ZP mirant el seu lamentable vídeo de la Z. Siguem seriosos, zizplau!
- Carod vestit de trabucaire per potenciar el seu perfil de patriota.

LA PICADA D’ULLET
- Segueix la preparació de la Biennal de Venècia: al despatx del President hi ha un Miró convenientment tunejat de PSC.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS MARAGALL I PUJOL
PM: Catalans, fa uns dies que tothom parla de mi. Per cert, moltes gràcies per les mostres de suport. Ah, i a partir d’ara canya a l’Alzheimer.
JP: Molt bé, Pasqual.
PM: Jo i tots, eh!. Però no he vingut a parlar d’això perquè no m’agrada el protagonisme.
JP: [riu]
PM: Jo he estat un exemple de discreció i sobrietat. Però l’altre dia se’m va escapar de dir que ja no tinc carnet del PSC. Mira, se’m va escapar, tu. Em sap greu però ara ja està dit. Total, que estic lliure... i disponible.
JP: No et sap greu després de tant de temps?
PM: Com??? Però si aquests del PSC són una colla de desgraciats! Que m’han deixat tirat!
JP: Però hi ha gent de molta vàlua i han fet coses bones...
PM: La culpa és del Zapatero, i del PSOE. Estic fart dels polítics espanyols. Mira, et dic una cosa. Si el Partit Democràtic Europeu no funciona, m’apunto a Convergència.
JP: Aquesta casa de barrets? Fes-me cas, aquí només hi ha l’Artur Mas i quatre jovenets que no saben fer la O amb un canuto.
PM: Però si Convergència és el pal de paller del catalanisme!
JP: Va, va! Si fins i tot el meu fill remena les cireres!
PM: Realment el país en mans de quatre immadurs...
JP: No queda sentit d’estat.
PM: Què et sembla si...
JP i PM: Fem un partit polític!!
PM: Que cabróoooon. Partit de Convergència.
JP: No, Convergència Socialista.
PM: Bé, el nom és igual. L’important és que jo seré el líder.
JP: No, no, a mi em toca primer.
PM: Per ordre alfabètic, Maragall amb “m” va abans que Pujol amb “p”.

Talleu, és bona!

Perles del Polònia 47 (18/10/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Montilla torna de Frankfurt vestit de... tirolès? I ha portat un souvenir al Puigcercós: la novetat editorial En Teo es fa d’Esquerra. Ah, i una bona notícia: els d’Iberia ja no perden maletes. Mala notícia: els d’Iberia han perdut al Carod. Sembla que està a Kuala-Lumpur.

- Carod i Puigcercós es veuen abocats a treballar junts: “Si no estem junts no ens podem carregar en Carretero”, caram quina frase més difícil.

- Carod i Duran atacant el càtering de TVE abans del programa. El del PNB surt en una camilla, i ara li toca entrar a Carod. Ah, però és que resulta que no és el plató de “Tengo una pregunta para usted” sino el de “Mira quien baila”, amb Igartiburu i tot. El convidat és Serafín Zubiri que espera que entri la Raquel Revuelta i es troba amb el Carod, però p’alante, i a ballar!

- El lehendakari Ibarretxe molt perjudicat: el rep Toni Soler amb un aurresku impossible, al detector li fan treure els pantalons, i el fumiguen amb noséquè. Quan finalment entra al despatx de Zapatero el diàleg dura poc:
Lehendakari: “Lo del referendum que no, no?”
ZP: “No! Siguiente..”
Y ale, agur.

- Ferran Adrià a Toni Soler, amb el guió a la mà: “M’has fet baixar d’El Bulli amb la feinada que tinc per fer dues línies? I el ñu esferificat que he deixat al forn, què?” Però bé, els plats, també relacionats amb Frankfurt no tenen pèrdua: Milfulles, el boli que escriu amb ketchup, i uns llibrets de llom. La perla: com fer un punt de llibre amb un frankfurt? Doncs eso.

EL MILLOR
- El rei fa classes a Rajoy de discursos llegits per la tele, que ja té c... la cosa: “Queridos polacos, españoles todos. Os quiero decir como líder espiritual de la nación que, a pesar de Carod, amais a España. Por eso, polacos míos, en esta fecha tan señalada, la reina y yo os invitamos a colgar las banderas de España que no colgasteis en su momento (el viernes pasado). Si no tenéis bandera, cortáis por la mitad la seño, la señe, senyerrrasss. Ah, y si no las colgáis habrá que colgar otras cosas.”

EL PITJOR
- El Papa, un cop més, jugant a Un, dos, tres, picapareti???

SURREALISTA
- Rajoy té visita al despatx, el bisbe de València i la Presidenta de l’Associació de Mares d’Alumnes Catòlics. “Lo primero, quién es quién, para no meter la pata?” Rajoy vol explicar-los la seva campanya educativa “Somos España”. El bisbe porta pinganillu escoltant la COPE. Rajoy els ensenya el vídeo en què Acebes fa d’Espanya en un vídeo suposadament pedagògic. Amb Ceuta, Melilla, les Balears, Canàries... I també surt França, el Marroc.... un horror.

KA FORT
- Mani fatxa a Madrid el 12 d’octubre. A part dels típics d’estètica skin hi ha un parell de jutges del Constitucional, amb toga i tot.

ARXIU HISTÒRIC
- Jordi Sureny teoritza: “Colom era català”. El suposat descobriment d'Amèrica (res de senyeres... amb la bandera blaugrana, caram) i l'argumentació del perquè Colom era català: perquè treballava en dia festiu, perquè amb la importació del tomàquet s’inventà el pà amb tomàquet. Queden alguns dubtes... i si fos una dona?

POLONEWS
- Carod anuncia que l’any que ve Catalunya serà el país convidat a l’Aplec del Cargol de Lleida.

- Pellicer anuncia el govern de la República catalana del Barça: Laporta, president; Rijaard, primer ministre; Etoo, ministre d’educació [segur?]; Ronaldinho, ministre de treball; Montilla, ministre d’esports; i Puyol, ministre de defensa.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- La preparació per la Biennal de Venècia [al 2009 o quan sigui]: al despatx de Mas hi ha un Warhol, un president Pujol warholat, i al despatx de Puigcercós hi ha un Munch, per si no ho sabíeu, el protagonista del crit és Carod.

LA PICADA D’ULLET
- Montilla fa una declaració solemne: “Si finalment podem anar a Venècia, i per evitar polèmiques innecessàries, anuncio que també hi aniran els pintors catalans que pintin en castellà.”

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL [amb-sense President Pujol, avui]
- “Catalans, el tema d’avui és la Fira de Frankfurt. El titular: Hi vaig jo i és tot un èxit. De fet, des dels meus Jocs Olímpics que Catalunya no ha tingut tanta projecció exterior. Bé, el Jimmy Jam també ha fet coses, però tant. Però també hi ha hagut polèmiques. Per exemple, saber si la barba de Porcel és real o postissa. És real, un dia darrere l’estand l’hi vaig estirar. De la fira em queda amb dos detalls: l’exposició on hi havia un plafó dedicat al meu avi, he hee... que cabróon; i el discurs del Monzó, quan va dir allò d’una polla, xica, pica, mica, camacurta i becarica va tenir... Que aquí sí que hi va haver polèmica, perquè jo sempre havia dit [l’imita] ballarica. I el Monzó pellerica. Bé, és igual, tota la setmana discutint-ho. Jo al final li vaig dir que era igual, si la gallina era una mica marica, perquè l’important és defensar la cultura catalana. Per què els catalans discutim sempre, fins i tot quan tenim les coses de cara? Perquè en comptes de parlar tant no llegim més llibres en català? Mira, jo aquesta nit predicaré amb l’exemple i en comptes de veure la tele llegiré Pandora al Congo, del Sánchez Piñol. No, espera, Cavall Fort, millor encara. Ai, avui a TV3 fan allò dels pisos, no? Ai, perdó, Visca Catalunya!”

Talleu, és bona!

Perles del Polònia 46 (11/10/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- No hi podia faltar, la desfilada militar del 12-O presidida pel rei i el príncep. Aventatges de les noves tecnologies, el rei es pensa que pot aturar, anar endavant, endarrere i fins fer ballar la yenka a la desfilada, ji jiiiii. La Brunete mediàtica també desfila: Jiménez Losantos, Peñafiel, Pedro J. Boníssima idea.

- I tampoc no hi podia faltar el gag sobre la Fira del Llibre de Frankfurt. El President Montilla recita en el bar Paco: “Veles e vents han mos desigs complir... Ni Groucho, ni Harpo, Ausiàs Marx és el millor...” Sona el telèfon. És Carod des de l’estand de la Cultura Catalana a la Fira: “On ets?” Montilla: “Que no havíem quedat en un frankfurt amb tots els escriptors catalans? Ja m’estranyava a mi que ens haguéssim de trobar amb els escriptors en un frankfurt i no en una cocteleria...”

- Un debat a la Fira. La presentació del moderador dóna una idea de l’altura intel·lectual del debat: “Literatura catalana: de Ramon Llull al Diari de la Isona de Ventdelplà.” Després d’un brevíssim i inútil debat sobre la “nova concepció de la textualitat narrativa” el moderador espeta: “passem a l’assumpte principal que ens ha portat fins aquí... els canapès” [No, si desencaminat del tot no va... ;)]

EL MILLOR
- El llançament mundial del nou col·leccionable “La casa comuna del catalanisme”. Mas s’ha construït una casa de nines per ficar-hi tots els personatges adients: Carretero, Otegi, Obiols.... tots? No! Diu Mas: “A casa meva hi caben tots. Bé, Montilla no, ni Carod, ni Duran” Maragall s’hi apunta: “Ei, jo també hi vull jugar, que sóc catalanista.” Mas: “Ah, bé, a totes les cases hi ha un iaio.” I amb el número 1, una Creu de Sant Jordi autèntica!

EL PITJOR
- Un gag molt gastat de fantasies sexuals en un ascensor quan hi ha una apagada [s’entén, com que a Catalunya últimament n’hi ha tantes...]

KA FORT
- Acabes ensenya Sirera a esbroncar a la militància. La víctima acollonida pregunta: “Puedo irme?” I el guardià de les essències crida: “No! Sit!”

LA NOVETAT
- Oriol Pujol Ferrusola: és una síntesi entre Mas, Trias, els seus propis gestos grandiloqüents i la tos del seu pare.

- El lehendakari Ibarretxe entrevistat per la Terribas, en un bucle parlant sobre el seu referèndum. Real com la vida mateixa.

EL CAMEO
- Santi Millán fent promo del seu programa, naturalment.

ARXIU HISTÒRIC
- Mas s’entrena pel cara a cara amb Montilla, bé, vull dir amb Montilla amb una careta de Montilla.

POLONEWS
- “Davant els problemes amb els trens Quim Nadal ha fet una crida a la paciència als usuaris... qui millor que ell per fer-ho?” I ho demostra en una compareixença diletant i eterna davant la premsa extraordinària.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- El rei cremant fotos de Toni Soler. He heeee. “Y eso que sois el único programa que me trata con cariño”

LA PICADA D’ULLET
- Franco parla sobre la llei de la memòria històrica. “Y cómo me va a afectar a mi?” Puf! La seva estàtua eqüestre ha desaparegut! “Pues me cago en sus muertos!”

“TOMES” FALSES
- El príncep preguntant al rei: “Pare, a quina hora s’acaba això?”

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT PUJOL [fent llum de gas al President Maragall]
JP: Catalans, ja ho heu vist, oi? El meu fill, l’Oriol, ja surt al Polònia! Estic content que segueixi la tradició familiar, perquè, heu vist al Polònia algun fill del Maragall?
PM: [Se sent la veu de lluny] Pujol, que ja ha començat el monòleg?
JP: No, encara no... ja t’avisaré. És que li estic fent una broma. El meu fill de petit ja feia de polític. Com el seu pare sempre duia unes tirosa. I inaugurava qualsevol cosa: tallava el cable de la tele, els espaguetis... Un dia, sortint de la dutxa una mica més i... També jugava als polítics amb elc cliks, i feia com si fos un congrés de Convergència: “Pare, tu a primera fila, Roca, al lavabo”
PM: Segur que no ha començat el monòleg?
JP: No... I potser arribarà més lluny? Ja li agradaria, ja. Per cert, Oriol, si ens estàs veient, a veure si vens un dia a dinar, que ens tens molt abandonat, i talla’t aquestes patilles que sembles el Curro Jiménez. Ah, i Visca Catalunya!
PM: Com? Visca Catalunya? Que ja l’has fet? Que cabróooon

Talleu, és bona!

Perles del Polònia 45 (4/10/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- La ministra Chacón al seu despatx, té una visita: “Un momento que estoy acabando un informe” En realitat és un bonic Carme Y Jose. El pla de la vivenda de la Ministra consisteix en llogar per 800 euros al mes un bonic pis mostra. Què dic un pis mostra? El que lloga per 800 euros és només la maqueta. I amb un cotxe de joguina de regal. La nova llogatera no es deprimeix “Un pis i un cotxe, és el que sempre he somiat”

- Montilla vol parlar amb els seus lloctinents Saura i Carod sobre el referèndum d’Ibarretxe i els sorprèn jugant al parxís: “Fiiiiirmes.... àdhuc!. El referèndum que proposa Ibarretxe no és pel 2014, sinó per l’any que ve.” Carod: “Merda, m’ha tornat a guanyar.”

- Rajoy i Acebes vestits de capitans de l’Alatriste coincideixen PER FI! en alguna cosa amb ZP: “Ibarretxe se ha equivocado de siglo. Por supuesto. No estamos en el siglo XXI sino en el XVI.... Anda, mira, Lope de Vega!”

- Franco: “Me han dicho que alguien quiere refundir el catalanismo... eso está bien. Cómo? Ah, refundar. Pues me parece muy bien eso de la casa común. Si todos los catalanistas están en una misma casa es más fácil bombardearlos. Yo ya hice algo parecido, la casa Modelo.”

- La paròdia de l’espot contra el foc de l’estiu: “Quan un rei es crema no queda res. Al rei, foc zero.”

EL MILLOR
- La nit al dia. Mònica Terribas entrevista a Frank Rijaard: “Catalunya està desil·lusionada, els trens no van a l’hora i es jugadors del Barça tampoc van a dormir a l’hora. El codi intern és paper mullat i Joaquim M. Puyal està tan deprimit que ha demanat l’ingrés al monestir de Poblet. Què em contesta?” Rijaard: “Hombre, el año pasado no conseguimos disciplina pero sí paciencia. Ser entrenador no es tan fácil, hazlo tu si puedes.” Ah, vale. No hi ha fronteres infraquejables per ella. En un plis la veiem amb la samarreta del Barça al mig del camp esbroncant Ronaldinho: “Menys anuncis i més gols.” i demostrant com es pot fer un golàs estilós a cop de cadera. Quina exhibició. I qui substitueix Mònica al plató ? ? ? El mateix Rijaard entrevista Montilla. Es pot trobar un duo més “hoho” (com diria Ferran Adrià?). Atenció a la primera pregunta: “Usted en qué equipo juega?”

EL PITJOR
- Roda de premsa del President Montilla: “A Catalunya les coses rutllen gràcies al Superavi”. Voldrà dir superàvit?, pregunta un periodista. Les imatges sobre les actuacions del Superavi, un avi sord, lent de reflexes propi de l’edat i amb sabatilles de llana de quadrets us les estalvio.

LA NOVETAT
- Frank Rijkaard. Si tanqueu els ulls, només sentireu l’autèntic Rijaard.

- Leo Messi. Cabells al vent i dient que podria ser “Messi d’Esquadra”.

LA CANÇÓ
- Per aclamació popular a causa de l’embolic de la guerra del futbol de la setmana passada i, sobretot, perquè el gag s’ho valia, han tornat a posar el gag de ZPoppins “Supercatalunyipastarrufimillonoso” [jo he tornat a plorar de riure]

ARXIU HISTÒRIC
- La reunió dels jutges del Suprem sobre les mesures antiterroristes és una espiral de despropòsits, sobretot quan decideixen aplicar el codi penal de 1944 i el retrat de Franco comença a aplaudir.

POLONEWS
- “Decisió salomònica en l’adjudicació de l’aeroport del Prat... em sembla que el que la gent volia era partir en 2 a la ministra Álvarez.”

LA IMATGE DE LA SETMANA
- El tango que es marquen Mònica Terribas [amb la samarreta del Barça] i Mari Pau Huguet. Quan estaven a punt de sortir-se’m els ulls de les òrbites, Toni Soler rebla el clau “Prou, que només falta la lluita del fang!”

LA PICADA D’ULLET
- Aquesta l’esperava... ZP picant una porta perquè l’obrin simulant l’autèntic gag de l’ascensor que es va produir amb tot de VIPs l’altre dia a la festa de La Vanguardia.

“TOMES” FALSES
- Toni Soler assegut en un llit parodiant els crits inhumans dels protagonistes d’”Escenas de matrimonio”.

EL DIÀLEG DEL PRESIDENT MARAGALL I DEL PRESIDENT PUJOL [al sofà davant la tele]
PM: Catalans, no feu gaire soroll que aquest s’ha adormit. És que aquest al ser gran s’adorm...
JP: Què dius? Estava meditant sobre el futur de Catalunya.
PM: I perquè et queia la bava?
JP: Perquè m’imaginava que guanyava Convergència.
PM: Però si estaves... zzzzzzzz
JP: Catalans, ja ho veieu, jo sóc més gran però aguanto més. A veure.... em posaré un programa cultural.
PM: Què fas?
JP: No res.
PM: Però si estàs mirant el Gran Hermano.
JP: Em pesnava que era un documental de la Transició.
PM: No els documentals de la Transició els fan al 33.
JP: Ai, sí, mira, sóc jo de jove.
PM: Ei, ja eres calvo de jove? He heee, que cabróoon.
JP: Ep, això no toca. Mira, ara donen l’Olimpíada del 92. Quin rollu, canviem!PM: Quiet! És interessant aquest documental sí... eh, no t’adormis eh! Visca Catalunya, zzzzzz

Perles del Polònia 44 (27/09/2007)

El fúmbol aquesta setmana ha fet parar bojos els poloniaddictes, però gràcies al 3alacarta, ens hem pogut recuperar!

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Reunió del Govern. Carod informa: “Tenim 100.000 pisos de protecció oficial i només 2 peticions.” Ai, no, que és al revés...

- Nou assalt del combat Mas-Duran. Aquest cop, però, Mas ja està preparat, i s’ha fabricant un clon de Duran (amb els defectes llimats per l’Oriol Pujol Ferrusola) per si aquest finalment no es vol presentar a les generals [un clon del clon, no sé si m’explico] que li copia tooootes les frases. Ei, que resulta que en Duran també s’ha fabricat un clon del clon del Mas. Total, que tant per tant els clons s’accepten tal com són i hi torna a haver happy end. Ah, i els clons dels clons també, quina morrejada!

- Debat de política general al Parlament. Alguna cosa no va bé.... ningú diu allò que se suposa que ha de dir (fins i tot Sirera ha demanat un referèndum per la independència!). Ah, Benach aclareix que “el noi de les fotocòpies” els ha lliurat els discursos intercanviats. Uf, menys mal, tot torna a la normalitat ;)

- Justo Molinero porta el seu estil inconfusible de colocar anuncis a la seva entrevista amb Cuní a Els matins (el merendero de la Lola, come lo que quieras y no tienes que hacer cola; paella Orozco, la mejor que conozco). Molinero porta tant l’aigua al seu molí que ara és ell qui entrevista Cuní i es creu al bell mig de Radio TeleTaxi.

- El Soler ausculta al Papa per raons que se m’escapen i diu, bonísssim: “Sento veus, em sembla que és el tercer secret de Fàtima”

- Aquest Papa impossible resulta que té singlot i necessita un ensurt perquè només bevent aigua no se li passa (“un ensurti tipi Lucky sono tuo padre”) i entra un capellà per donar-li la recaptació fiscal dels espanyols, 4 monedetes de res.... ara SÍ que se li ha passat el singlot de cop, ja jaaa

EL MILLOR-LA CANÇÓ
[ZP] Superpastarruficatalunyimillonoso,
os daré dinero y será maravilloso
Si lo dice el Montilla puede sonar soso
Superpastarruficatalunyimillonoso!

Danbiribiriri danbiriba [4]

[Montilla] Al ocupar el meu puestu, jo em vaig adonar
que no hi havia molla a la Generalitat
hi havia mil cabòries sense solucionar
hi havia un estatutu però era tot paper mullat

[Montilla] Superpastarruficatalunyimillonoso
quan ho dic jo és veritat que sona un pèl soso
ja us deia jo que el ZP era un bon mosso

Danbiribiriri danbiriba [4]

[ZP] Mira lo que hago con mi magia especial
donde no había nada yo te monto un hospital
Con sólo un chasquido los peajes se irán
también los barracones si os gusta mi refrán

[TOTS] Superpastarruficatalunyimillonoso
És oportunista però ens fa saltar de “goçu”
si ho diu el Montilla és veritat però sona soso
[Montilla] Superpastarruficatalunyimillonoso

Danbiribiriri danbiriba [4]

[ZP] Y si queréis más cosas, aquí viene Chacón
[Chacón] construirem molts pisos i tots amb ascensor
per joves, per parelles i també per solterons
i si falta lloc jo comparteixo habitació

[TOTS] Superpastarruficatalunyimillonoso
És oportunista però ens fa saltar de “goçu”
si ho diu el Montilla és veritat però sona soso
[Montilla] Superpastarruficatalunyimillonoso

Danbiribiriri danbiriba [4]

[ZP] Superpastarruficatalunyimillonoso
te lleno de dinero y siempre salgo airoso
a quien no le guste lo tiraré al “poço”
Superpastarruficatalunyimillonoso

Danbiribiriri danbiriba [4]

[Soler] Superpastarruficatalunyimillonoso
Podria rebutjar-ho però no sé si goso
És molta pasta i quan la veig em poso
Superpastarruficatalunyimillonoso

Danbiribiriri danbiriba [4]

[TOTS] Superpastarruficatalunyimillonoso

EL PITJOR
- Les metàfores de Maragall (Ernest): prefabricats o preescoles en comptes de barracons, marge d’aprenentatge per fracàs escolar o èxit endarrerit (molt bona!), pre-adults o post-nedons per nens o nenes.

LA NOVETAT
- Daniel Sirera (fa por!)

KA FORT
- Franco: “Qué manía les ha dado ahora con el Pazo de Meirás... con lo que me costó a mi conseguirlo: una guerra, unas masacres, aguantar en el poder 40 años... el Pazo es lo mínimo que me merezco, no? Y aún se critica que tenga unas obras de arte que expolié por ahí; es que si las dejaba las podía ver cualquiera, incluso los pobres!”

ARXIU HISTÒRIC
- Aguirre conspira contra Rajoy amb Acebes i Zaplana.

POLONEWS
- Amb el nou Nou Camp i quatre llumetes disco, en Ronaldinho estarà a la seva salsa.

- Continua el Festival Energètic a Catalunya, la setmana passada hi va haver una apagada a la Vall d’Hebron.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Maragall i Pujol al sofà menjant crispetes i mirant el debat de política general per la tele de la “resi”. O era “Escenas de matrimonio”?

LA PICADA D’ULLET
- El rei crema foto seves! Oído Marlaska? És que n’hi ha algunes de l’àlbum que no li acaben de fer el pes: una mig borrosa, una amb en Franco, una altra en gayumbos... i salta l’alarma antiincendis. Els Mossos amb en Saura al capdavant “apaguen” el foc. Saura ordena la detenció del rei i aquest es queixa perquè no hi ha llibertat d’expressió ?¿? (Com diria el mestre Puyal, “això s’entén, companys?”)

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Bona nit, catalans. Ah, és que estava netejant l’agenda del mòbil, hi ha la tira de gent que fa temps que no truco. Estava a la “r”, de Rebollo, sabeu qui és no? el del pebeter. Aquest el mantinc perquè li tinc carinyu. Mira, Rita Barberà. Borrar? Seguro? Sí! Romano Prodi... el Rei, vull dir el Pelé, el d’Espanya el tinc a la “j” de Juanca. He heee, que cabrooon. [S’hi afegeix Pujol amb el seu mòbil. I dic jo, pq Pujol no porta batí?] A veure els tinc tots jo... el Helmut Kohl, el tinc! I el de casa? El Gorbatxov. Buenu sí, tots aquests presidents retirats. [Maragall li pren el mòbil a Pujol] A mira, l’Aznar, com que us trucàveu taaaant. Escolta, i no tens pas el del Duran i Lleida? Ja jaaaa. Són molts polítics de primer nivell però jo ara tinc influència en altres esferes. Mira, Claudia Schiffer. La vaig trucar per demanar-li que clausurés els Jocs i hem mantingut l’amistat. [Pujol no s’ho creu i fa la trucada però la Claudia no respon]. Bueno, catalans, perdó, res que la setmana ha estat molt distreta i tal. Visca Catalunya! [tots dos, en uniso i amb el mateix gest, més monus...]

Perles del Polònia 43 (20/09/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Mas i Duran discutint al despatx moderació vs. passió –diuen. Duran marxa amb un cop de porta. Mas: “La rabieta de sempre, cinc segons i torna a entrar”. Duran: “La rabieta de sempre, cinc segons i torna a sortir”. Però sembla que aquest cop no acaba de funcionar la cosa... a veure si anava en sèrio això!... però no, happy end. O no? I torrrrrrna a començar la discussió.

- El President Montilla [la alegría de la huerta] promou la risoteràpia al si del Govern sense massa èxit. El que sí provoca hilaritat són les promeses de Zapatero. Veieu com no està tot perdut?

- Duel a la cuina entre Ferran Adrià i Santi Santamaria. Però he dit “a” la cuina, no “de” cuina perquè la competència és entre els milions de productes que anuncien, no entre el que cuinen! Calla, que arriba la tercera en discòrdia, la Rusqui amb els seus anuncis, també.

EL MILLOR
- ZP Prometator a la Festa de la Rosa: “Apoyaré todo lo apoyable. Ataréis los perros con longanizas. Os dejo con la compañera que regala pisos, Carme Chacón”. M’encaaaanta la Chacón polonesa. Sobretot la seva sinceritat: “Faré lu que pugui i algu més”.

EL PITJOR
- El Papatètic d’expedició a Lurdes amb l’aviomòbil [blanc i groc, és clar] demana l’ajuda del Déu argentí per ordenar el trànsit aeri.

LA NOVETAT (pobre Latre, quin pluriempleu, és certament el fitxatge més ben amortitzat)
- Mari Pau Huguet, tota estiradeta ella, fent un reportatge pel TVist.

- El President Pujol amb uns cabells increïbles!

- Immens Santi Santamaria. A veure si per fi entenc què era allò de la “forquilla monobloc” que anunciava a La Vanguardia

- Jaime Peñafiel “yo no soy monárquico, soy juancal·lista”

SURREALISTA
- Medalla d’Or als Presidents Pujol i Maragall, però no a tots dos no, sinó només al que arribi primer!!! And the winner is... Pujol, així que a Maragall li toca la Medalla de Plata.

KA FORT
- Franco: “Vaya nenazas los jugadores de la selección de baloncesto... dejarse ganar, y contra Rusia! Ya sé que Rusia ya no es lo que era, que tienen un negro y todo, pero todavía son medio comunistas, no? La selección lo que le pasa es que tiene demasiados catalanes, gente sin sangre y con poco sentimiento patrio. Ni Gasol. Esto del baloncesto está sobrevalorado. A mi me había ilusionado que acabaran los partidos con tiros.... libres... pero resulta que es con una pelota!”

ARXIU HISTÒRIC
- Aznar fent d’home del temps bilingüe (castellà/anglès). Un gran embolic de borrasques from the muslins.

LA CANÇÓ
- L’alcalde Hereu cantant allò de la Kylie Minogue “can’t get you out of my head”.... can’t belieeeeeve

POLONEWS
- Zaplana: “Como la construcción está en crisis me he pasado a los cereales, miren, Farina d’Or, para hacer un pan rico, rico”

- El Mateu Prados “qui viatja a Itaca perd la butaca” intenta recuperar el seu lloc al Polonews, però al Pellicer no hi ha qui el separi de la càmara. M’encanta quan per cridar al Toni Soler el Mateu fa “Tooooobby”

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Latre Pellicer fent UVA al plató del TN aprofitant la pausa de publicitat.

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Catalans, abans de res una puntualització. S’ha fet un gag on jo quedo sense la Medalla d’Or de la Generalitat perquè Pujol em guanya la cursa. Això és rotundament fals. No va haver-hi cursa. Vaig ser jo que el vaig deixar guanyar perquè no es queixés. Jo de medalles, a més, ja en tinc. Mira aquesta, no és de la Generalitat però és de bàdminton. Va sobrar dels Jocs Olímpics. Em vaig quedar això i un Cobi gegant, ah, i un kleenex amb les llàgrimes de la infanta. He, heee, que cabróon. Però al que anàvem. Ja són nassos que el Polònia presenti com a novetat de la temporada al Pujol. Ui sí, quina novetat. De pas perquè no imiten al Cruyff, o al González, o al Carrascal, si tots són de la mateixa època... a sobre em toca compartir pis amb ells perquè el Montilla ha fet una residència d’expresidents per estalviar-se peles [de fons, se sent a Pujol, vens a sopar o què?] Quina temporada més dura que ens espera! Visca Catalunya.

Ho sento, ho sento, ho sento!!!

Viatge de feina (avui) + retard avió (of course) + viatge plaer (demà) = retard Perles....

Arribaran, però d'aquí uns dies ;)

Perles del Polònia 42 (13/9/2007)

Per fi ha arribat Sant Tornem-hi, i amb la nova temporada, estrenem bloc:

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Reunió Mas-Montilla després del caos de les infraestructures a l’estiu. Montilla acusa els homes de Mas de provocar l’apagada, els problemes de Rodalies, de l’AP7, el tauró de Tarragona.... i fins dels incendis de Grècia [és que Mas va encomanar la tasca a Trias per fotre el Saura, però li va dir que provoqués un incendi a Gràcia, no a Grècia]

- Carod rep al Dalai Lama. Ell encantat, dient que Catalunya comparteix els mateixos ideals sobiranistes del Tibet. Un monjo del moestir del Garraf comença a fer-li preguntes: que digui un número, un color... són proves que l’assenyalen indiscutiblement com la reencarnació del Hulai Lama. Carod???? Can’t believe!!! El Dalai Lama li diu que vagi al Tíbet per fer-hi de líder, i és clar, la idea li entusiasma. Ja el veiem amb l’hàbit taronja fent un discurs per televisió: “Tibetans....”. A l’altra banda de la tele, hi ha Puigcercós –qui sinó?– “a ningú se li escapa que vam tenir una idea espectacular, oi? El Carod al Tibet i jo aquí, controlant-ho tot. Té [al monjo del Garraf], una subvenció perquè pugueu treure un discu raru dels vostres, amb les lletres en català, com al programa de la Nina.”

- Alcalde Hereu: “Vull fer una CRIDA a la calma quant a les obres de l’AVE. Ja no passarà per sota la Sagrada Família, sinó per sobre.” Comor?

- Rajoy assaja amb Acebes com fotre fora Piqué acusant-lo de ser l’únic responsable dels mals resultats del PP a Catalunya. Hi ha diverses possibilitats: estil Matías Prats “Piqué se va pero continuará el pique”, rollu hip-hop “coge tus bártulos”, rollu L’hora dels adéus, rollu baralla de l’Oest, rollu acudit caspós militar... Però Piqué el que té és ganes de marxar ja. És que no vol ni despedir-se de Soler “amb tots els bons moments que ha passat aquí...” Vols dir? Pqiué viu en un flashback els millors moments amb Rajoy, Acebes, Espe-luznant ;)

- Cuní i Rahola. “Bon dia i bona hora. Una temporada més amb vostès i em comprometo a no aixecar la veu ni picar la taula. Avui parlarem assenyadament sobre violència i joventut.” Un skinhead amb un bat de beisbol i tirants de bandera espanyola, i un okupa “amb la respectiva flauta” fan tremolar la promesa. Cuni se’n surt: crits i cops no, però pistola immobilitzadora sí!!!!

EL MILLOR
- El missatge de la Diada del President de la Generalitat en transcripció fonètica: “Catalanes i catalanus, avui és l’11 de setembre i commemorem l’aniversari d’una gran cabòria, l’11 de setembre. Hi va haver un abans i un àdhuc d’aquell dia tan fatídic. Nogensmneys, van perdre la vida molts homes i donuts de forma innocent. La història ens ha ensenyat que amb la violència no se va enlloc. Avui vull tenir un rècord, record, molt especial per tots aquells que van donar la vida l’11 de setembre. Especialment, els bomberus. No devia ser fàcil atravessar Nova York en cotxe, perquè hi havia molt de polvu, encara que portin sirena. Un dels moments més cruels va ser la caiguda de la segona torre. Allò va ser tremebundu. I sí, va ser a les 17 i 14, com l’hora del te. Quina mala llet, també. Quina lliçó hem d’esprémer de tot això? Oju amb el Bin Laden. Però no oblidem que avui i aquí és festa. Salut per tothom i Visca Catalunya. Repit, visc a Catalunya.” Això ha sigut al segon intent d’enregistrar-ho, perquè en el primer hi ha hagut interferències vàries: primer de llum, i després de so, no hi ha generador sense soroll, és clar... El President s’emprenya: “Bolaño, el generador!!!” I no oblidem que el guió d’aquest discurs l’havia escrit Carod, però el President n’ha fet una versió lliure, fixeu-vos que 1714 s’ha convertit en les 17 i 14, ja jaaa.

EL PITJOR
- Polònia s’arrisca a un segrest del programa i ensenya la princesa Letizia sense marca del bikini. El que sí es veu [literalment] que en té és el rei. No pot ser...

LA NOVETAT
- Carles Latre / Ramon Pellicer, nou presentador del Polonews.

- Daniel Sirera i els del PP entusiasmats davant la idea de portar les flors i rebre a canvi uns quants ous. I a qui distingim entre els cridaners?? Al mateix Piqué cridant “Peperus de merda”... ja deia jo que estava molt calladet...

- Magdalena Álvarez, arribant tard a la cita amb ZP i Toni Soler i provocant tot tipus de curtcircuits, caigudes de tensió i mobiliari... ZP a Soler: “Cuidado que es un poco gafe”. El Conseller Nadal: “Alsa aquí, ha vingut la Maleni i no hem avisat els serveis d’emergència!” Ella s’està carregant el plató acabat d’estrenar i ZP ha d’anar repartint bitllets per compensar les pèrdues. I la pregunta és: venen eleccions, també, a Polònia?

- Justo Molinero, el rei de la publicitat: “Jamones el carro: si veo una paletilla voy y la agarro” “Lampistería Aguado, dame un martillo y échate a un lado.” Li fa una entrevista surrealista al Papa, trufada d’anuncis, com sempre. Però el Papa contraataca amb “Rosari Roncalli, i a volare,” la Quinta Sanclimenti i la Bíblia en fascicles.

ARXIU HISTÒRIC
- ZP i la immigració. De la Vega alerta sobre l’arribada de 19.000 subsaharians a Canàries. Què dir? Ella, llesta, proposa el llançament d’un nou col·leccionable: “Construye tu propio cayuco. Esta semana, gratis, el cubo de agua potable para 80 personas. Los primeros 19.000 compradores recibirán un inmigrante ilegal de tamaño real.”

LA CANÇÓ (Lluís Llach mix)

[VIATGE A ITACA] Quan surts per fer el viatge en Rodalies
et pot passar que el camí sigui llarg
que el tren no pari a totes les parades
que entris a un túnel que tothom ignorava
i allà t’hi pots quedar fins que no arribi l’AVE

[QUE TINGUEM SORT] Si vas al Prat
porta tenda per si has de fer nit
i a l’AP7 tindràs temps de fer-hi molts amics
Que tinguis sort
i no et passis tot el putu estiu, aquí
Si vols un bull
que el colmadu no estigui tancat
perquè potser s’ha quedat sense electricitat
Que tinguem sort
i puguem tot i el generador, clapar.

[EL BANDOLER] No em poseu el generador aquí a casa
que fa un soroll de cal Déu
prefereixo una batucada.
No el poseu
us demano per ma mare
el trindreu fins el febrer, pietat, pietat.

[L’ESTACA] El tren arriba sempre tard
els nous petges són molt cars
quin desesperu, Zapateru
més promeses per variar
Si tu t’indignes pels avions
i t’emprenyes pels apagons
tingues paciència
que nosaltres mai se’ns inflen els collons!

LA PICADA D’ULLET
- Montilla li ensenya a Mas unes imatges de Felip Puig manipulant un generador i li pregunta si sap qui és. Mas diu que no el coneix i mentrestant... canta el gall, com Sant Pere!!! Boníssim.

POLONEWS
- Bona nit, sóc Ramon Pellicer, i no ho dic per presumit. Sóc el més ràpid canviant de càmera.
- Els incendis han deixat mig país en ruïnes i això, a Grècia, és bo pel turisme.
- A Madrid s’oposen a l’amistós Catalunya-Estats Units. Ells sí que volen un estat unit. Sembla que sortiran a jugar a l’atac, sort que l’Oleguer té a punt els còctel-molotov.

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
Catalans, ja hi tornem a ser. Setembre, tornem les escoles, els embussos, el Polònia... que de les 3 coses no sé quina és la pitjor. A mi ja em va bé, perquè les vacances són un conyàs. Tot el dia a la piscina, a Rupià, avorrit, sense fer res. A Barcelona era un festival: els trens, l’apagón... I jo allà, perdent-m’ho. L’únic que pots fer allà és tirar-te en bomba a la piscina per mullar la Diana. Que com a maragallada és fluixeta. He, heeee, que cabróooon. A més, jo havia de venir per la Diada. Jo volia fer pont, però clar, com que em volien donar la medalla. Ja ho veureu al programa que ve. Ja ens anirem veient. Respecte al Polònia, tot més o menys igual. Em sap greu pel Piqué. Jo li tenia un cert carinyu. Però és llei de vida, a mi també em van fer fora i vaig saber acceptar el meu paper secundari. Qui sap, potser el nano aquest, el Sirera, encara és més divertit, li diuen l’Acebes català. En fi, catalans. Esperant que sigui un any tan mogut com l’anterior, sobretot perquè jo ja no mano, acabem com sempre. Visca Catalunya!

“TOMES” FALSES
- Carod vestit de lama tunejant Els Segadors: “Endarrera aquests xinesos” “Que tremoli el Japó”, “Bon cop de yak” i altres Perles.

Perles del Polònia 41 (19/07/2007)

Estimats Poloniaddictes,

Amb un cert retard però aquí les teniu.... jo, com el Polònia, tornaré al setembre, i potser amb alguna sorpresa (i/o maragallada). L'últim programa ha estat un resum del millor de la temporada, presentat mes a mes per alguna vella glòria del programa... i una megaperla final amb el cara a cara Maragall-Maragall.


SETEMBRE (Saura: en aquesta sala hi ha l'arxiu del Polònia... i els millors vídeos de les comissaries)

- Les llistes electoral i els equilibris que cal fer per aconseguir la paritat. A IC la solució és presentar en/na Xuan/Xuana Saura.

- El jurament trekkie del ministre Clos "se me ha ido el santo al monte", preguntant al rei si ha d'escollir entre Indústria, Comerç i Turisme.

- El Puigcercós intentant que el Carod es reconegui en la foto del cartell electoral quan és... el mateix Puigcercós!


OCTUBRE (Bono: eh, se acuerdan de mi? seguro que me echaban de menos)

- ZP buscant candidat a l'alcaldia de Madrid... Bono el rebutja i en un inversemblant atac de discreció es llença per la finestra per fugir dels fotògrafs... ZP: "Mira que le he dicho que no se precipite"

- El Rei i el Príncep a la desfilada militar del 12 d'Octubre jugant al "Veo veo".... con la "c", la "caquita de la cabra"... el Rei diu que amb la gorra i l'uniforme se sent com el porter de discoteca més car de la història.

- El segrest d'un autocar d'avis per omplir el míting... primer Mas i Duran i després la Consellera Tura amb els Mossos.... la iaia crida "que no ens portareu a Benidorm?"

- La versió Acebes-Bruce Lee de l'anunci de TV:

VO: Open your mind... free the forms... like acid boric... a one, a page, a garra adenauer... touch me the pinga, dominga... and it becooomes very big... but from loosers to the river you will be... the king of the Kentucky Fried Chicken... and now the river is the eye... the acid boric, my friend.

VOS: Obre la ment... allibera't de les formes... com l'acid bòric... l'àcid bòric serveix per tot... elimina la pudor de peus... mata insectes... però si apareix a casa.. d'un etarra i al pis d'un islamista... pot ser la bomba... sigues àcid bòric, amic.

No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.


NOVEMBRE (Mas plora recordant el seu "és no és" de l'1 de novembre)

- Els de CiU han hagut de muntar un restaurant per fer calerons... Mas de mâitre i Duran de cambrer. A la cuina, Felip Puig i Oriol Pujol, i fregant els plats... David Madí. El plat del dia és l'estofat de DVD "Com que ens n'hem de menjar tants ha sortit bé de preu" ;)

- El President Maragall que ve a despedir-se a l'estil de Julieta Venegas enmig d'un paseíllo de mocadors blancs:

Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti....

Ja veuràs com em trobareu a faltar
quan no sapigueu què comentar
perquè en Montilla és un muermu que us farà badallaaaaar

S'han acabat les maragallades a Jerusalem,
teniu un problema que es diu 3 per cent,
mai no serà una aventura canviar tot el govern..

Noooo voy a llorar ni decir que no merezco estooo
perquè és probable que m'ho mereixi
però no en dóna la gana... por esooooo

Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti....


DESEMBRE (Carod i la cançó que s'enganxa)

- Número musical final extraordinari amb coreografia inclosa: (poseu-hi la música de Jesucrist Superstar a tot drap)

[Puigcercós] Què hi fas aquí Carod, quina sorpresa més
[Montilla] Que aquesta sigui l'última que em fas aquest any
[Maragall] El tio mai aprèn que aquestes coses no es fan.
Quan va votar no a l'Estatut va ser un bon espant
[Piqué] El nou Govern d'Entesa segur que us surt malament
[Mas] Ja veureu com al 2007 sóc jo el President
[Mas] Sóc millor que tu
[Puigcercós-Montilla-Carod] No t'ho creus ni tu
[Carod] Això ja pot ser
[Montilla] No me la foteu
[Maragall] No em sabria greu
[Montilla] No me la foteu
[Carod] A mi no em mireu
[Montilla] No me la foteu
[Puigcercós] Ell serà una creu
[Tots] 2007, 2007, que Catalunya no faci un pet (bis)
[Rusqui] 2007, 2007, [Adrià] Veniu al Bulli que lo es baratet
[Carmen Sevilla] 2007, 2007, [Papa] tutta la gente tindrà piu fe
[Franco] 2007, 2007, [Saura] jo vull sortir, m'estic posant verd
[Mateu Prados] 2007, 2007, [Tura] apunta't ja a ING direct
[Felipe] 2007, [Letizia] 2007, [Rei] voy a esquiar a Baqueira Beret
[Tots] 2007, 2007, que Catalunya no faci un pet
[Puigcercós] Oh yeah, per favor, oh yeah

- Franco, Hitler i Mussolini organitzant-li una festa de benvinguda a Pinochet amb música militar de fons i jocs de "susto o muerte".... però aquest finalment no s'hi presenta i Franco ja sap perquè: "se habrá ido con los americanos, Nixon, Reagan, etc."

- Montilla parla amb veu de doblador "Carod, ets més lent treballant que les obres de l'AVE"... ah, és que ÉS un doblador. El gran Abel Folk apareix amagat darrera un quadre....


GENER (Rajoy: ETA es el tema que más preocupa a los españoles después de la Pantoja)

- Declaracions de Rajoy als periodistes després de l'atemptat: "Estamos gravemente preocupados, son momentos de recogimiento y reflexión". S'obre la porta de la sala de reunions i es veu a un Acebes eufòric en ple guateque: "Mariano, llama a Pedro J. y dile que ya le sacamos 3 puntos al PSOE". Rajoy no sap com sortir-se'n: "Disculpen a Ángel, está gravemente consternado.... bien, voy a por hielo, digo a por soluciones".

- Mas convida Piqué a dinar per intentar fer oblidar el notari però no cola "no fugis d'estudi, convergent". En un altre despatx hi ha el mateix notari, lligat i emmordassat. Mas li enxufa un rotllet de primavera a la boca i li diu: "Paciència, notari, quan tothom s'oblidi de tu podràs sortir". Però Mas hi té tirada en això del notari i li diu a Piqué: "No penso pactar amb ERC, ara mateix truco a un notari perquè en doni fe" [sona el mòbil del pobre notari a l'altra habitació]

- El Conseller Saura (amb gavardina tipus Colombo) renya a una pobre parella a qui han entrat a robar perquè no tenien seguretat privada [la Conselleria està per aconsellar]. "Us han pres alguna cosa de valor" Ells: "les joies, la play-station". Conseller: "No vull dir material, sinó alguna més important, com els valors". Ells: "Home, l'esperança encara no l'hem perdut". Extraordinari!!! Per si no els havia enfonsat prou, el Conseller encara pretén multar-los perquè la casa no és sostenible: tenen la calefacció sota una finestra i han deixat morir una planta. Per acabar-ho d'embolicar, el gag s'acaba amb el Conseller dient-los que ha estat tot una broma (excepte les multes), una campanya de la Generalitat per treure ferro al tema dels robatoris.


FEBRER (Acebes: no hi ha manera que parli del febrer, ell, "erre que erre" amb el mes que més obsessionat el té)

- Acebes fent d'acusat/intèrpret al judici de l'11-M. En teoria parla en àrab però tota l'estona que se sent ETA, ETA...

- Otegui trucant al Servicio de atención al cliente de ETA: "Le atiende Nerea, alias palurda. Si quiere pagar el impuesto revolucionario marque uno, si quiere formar parte de un comando pulse dos." Amb l'operadora tampoc hi ha massa sort: "La tregua? En el ordenador me aparece como vigente". Otegui s'emprenya: "No me venga con matices, que soy vasco. Póngame con el mando.". Nerea (ex-reponedora del Eroski): "Si quiere le paso con Alcalá-Meco. "

- El quartet Adrià&Adrià i Ruscalleda&Rusqui... Conclusions: A l'Adrià de debò se l'entén menys que al del Polònia. No cola que l'Adrià autèntic recomani tant les coses henhilles. Ah, i que els cuiners a la cuina i els actors al Polònia :(


MARÇ (Llach venent els CDs dels seus concerts en comptes de presentar els vídeos, ai pillín)

- El català en perill, Mas a Piqué: "Aviat parlar català serà tan raro com ser d'Unió" perque li costa fer entendre al cambrer que vol un "cafè". Ha d'acabar canviant a "café". Carod pronostica que el català desapareixerà d'aquí a... 20 segons. I, efectivameeeent, però els que canvien són ells, que ara parlen en castellà i el cambrer en català. Més munició per la Gabancho? Ànims, Pueyo.

- Penós gag sobre com treballa Llach la seva inspiració... al wàter.

- Els excessos alcohòlics de De la Vega i ZP després del trencament de la treva i el fracàs de la llei... del vi.


ABRIL (ZP: Apoyaré los gags del mes de abril.... y dentro de un año los gags de Polonia serán mejor que los de ahora)

- Mas a la dutxa rajant contra el tripartit "ens manlleven l'aigua dels jacuzzis"... ui, però si també hi ha Duran. Monos tots dos amb el gorro.

- El Vaticà desaprova la parròquia de Vallecas... però el Papa ja ha pres mesures. S'ha plantat una caçadora texana sobre la vestimenta blanca i guitarra elèctrica en mà xilla: "Ale, tronki, amén" ??????


MAIG (Hereu: On són les cintes de maig que haig d'inaugurar?)

- Jordi Hereu, la màquina d'inaugurar. Ell i fotògrafs inaugurant cosetes pels puestus: "Cada família ha de tenir el seu hereu, voteu-me".

- Aznar, borratxo "Los españoles de verdad saben beber; en cambio los moros, the mors, no toman alcohol."

- Xavi Trias esperant els resultats electorals, diumenge al vespre. Després dels sondejos desfavorables, Mas i Duran sembla que li fan costat però... li han preparat una festa sorpresa, amb les mòmies de cadàvers convergents amagats al soterrani: Roca, Molins, Cullell... Ell també és carn de sac però una oportuna trucada del Madí comunicant els 12 regidors obtinguts per Trias el salva del seu destí! Per allò de la derrrrota amb rrrregust de victòrrrria...

- El President Montilla se sent "crescut" amb els resultats electorals, així que el veiem... on, sinó?... a Catalunya en miniatura cridant "Catalunya és meva": Rodalies, TV 3, Montserrat... llàstima que ensopega amb el monestir de Sant Cugat! L'únic que vol prendre-li el control és l'ombra de ZP: "Cuidado, que Catalunya es el único juguete que nos queda". Tota Catalunya és dels socialistes.... tota? Nooo, un petit llogarret sobreviu al seu poder, i Masterix i Durobelix amb la seva pòcima de Rom Pujol en són els seus pobladors.


JUNY (el Rei: es que me parto...)

- Cuní&Rahola. Rahola versus "una nodrida rrrepresentació" de votants de Plataforma per Catalunya. Extraordinari. És que no és un gag inventat, és que és una autèntica reproducció del que va passar!!! Inoblidable la Rahola i el Cuní embogit cridant "Prou! Prou! Aquí quan jo dic prou és prou! Publicitat, per favor! Mireu què m'heu fet fer? [...] Voleu que rebenti el decorat? Matins.si, matins.no!"

- ZP vomitant una quantitat ingent de no sé què cada cop que sent les paraules "Sebastián" o "Madrid". De la Vega ho ha pillat: "ya veo que este nombre te revuelve el estómago".

- Hereu presenta el traçat de l'AVE i Quim Nadal a començar a perforar el túnel. Amb la pols tus i algú li diu: "Vol un carmel?" Nooooooo. El Conseller, pic en mà, acaba provocant un daltabaix (literalment). Un periodista li pregunta, quan creu acabarà? El Conseller impertèrrit afirma que al 2037 "però tranquils que encara no haurà arribat l'AVE"


JULIOL (Montilla amb nogenysmenys ni mica de gràcia, el pobre)

- El debut de la Ministra Chacón "que guai, traballaré amb el Jóse". Jo ja m'he encarregat a la papereria una carpeta com la seva, plena de fotos del Jóse, com si fossin adhesius del Superpop [encara surt, el Superpop?]. Ella, en la seva primera actuació, com que no acaba de trobar el to.... no serà premonitori, oinc?

- Puigcercós i Carod amb el projecte Desconnexió d'Espanya. Sembla que dirigeixen l'operació des d'una central elèctrica o un satèl·lit... Després d'una petita explosió, au, Catalunya s'independitza físicament d'Espanya. Carod: "Home, Joan, jo em pensava que això de desconnectar-nos era una metàfora". Puigcercós: "Que sóc de Ripoll, jo, i allà no estem per metàfores". Catalunya va a la derica i Carod es mareja, sembla que van massa prop de la costa perquè Puigcercós no controla prou el timó i embarranquem a l'Àfrica. Carod: "Ara sí que no tindrem mai AVE".

- La paròdia de l'anunci del Golf i la confusió dels colors... el protagonitza Montilla "potser confundu alguns colors, però no confonc el color del meu Govern, gris, però no gris de gris, sinó de Grease: A gachuu, you make me faberrr"


i per fi.... Maragall (VQ, Versió Queco). Últim monòleg: "en aquesta temporada hi trobo a faltar alguna cosa, no sé, potser una maragallada, un que... és que ara no ho sé explicar, necessito algú que m'ajudi" I a qui va a trobar? A Maragall (LA, l'autèntic)


ALGUNES PERLES:

VQ: Què és una maragallada? LA: El que fas tu
LA: Això que dius que dic, no ho dic
LA: Jo puc imitar-te a tu, què cabróoon
VQ: Una maragallada és el que faig jo. O sigui, que tu no fas maragallades?
VQ: Si no fos per l'Estatut, tu i jo encara seríem presidents?
VQ: Són molt tiquismiquis, no? LA: Som, molt tiquismiquis
VQ: Trobes que els de Polònia es passen? LA: No, trobo que es queden curts
VQ: En percentatge quantes decisions equivocades vas prendre, un 3%?
VQ: El Montilla no és molt soso? LA: Home, el Montilla és el Montilla

Buenu catalans, fins aquí el Polònia d'aquesta temporada...

VQ: Visca Catalunya (mà al pit) LA: Visca! (puny clos)