diumenge, 14 d’octubre del 2007

Perles del Polònia 46 (11/10/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- No hi podia faltar, la desfilada militar del 12-O presidida pel rei i el príncep. Aventatges de les noves tecnologies, el rei es pensa que pot aturar, anar endavant, endarrere i fins fer ballar la yenka a la desfilada, ji jiiiii. La Brunete mediàtica també desfila: Jiménez Losantos, Peñafiel, Pedro J. Boníssima idea.

- I tampoc no hi podia faltar el gag sobre la Fira del Llibre de Frankfurt. El President Montilla recita en el bar Paco: “Veles e vents han mos desigs complir... Ni Groucho, ni Harpo, Ausiàs Marx és el millor...” Sona el telèfon. És Carod des de l’estand de la Cultura Catalana a la Fira: “On ets?” Montilla: “Que no havíem quedat en un frankfurt amb tots els escriptors catalans? Ja m’estranyava a mi que ens haguéssim de trobar amb els escriptors en un frankfurt i no en una cocteleria...”

- Un debat a la Fira. La presentació del moderador dóna una idea de l’altura intel·lectual del debat: “Literatura catalana: de Ramon Llull al Diari de la Isona de Ventdelplà.” Després d’un brevíssim i inútil debat sobre la “nova concepció de la textualitat narrativa” el moderador espeta: “passem a l’assumpte principal que ens ha portat fins aquí... els canapès” [No, si desencaminat del tot no va... ;)]

EL MILLOR
- El llançament mundial del nou col·leccionable “La casa comuna del catalanisme”. Mas s’ha construït una casa de nines per ficar-hi tots els personatges adients: Carretero, Otegi, Obiols.... tots? No! Diu Mas: “A casa meva hi caben tots. Bé, Montilla no, ni Carod, ni Duran” Maragall s’hi apunta: “Ei, jo també hi vull jugar, que sóc catalanista.” Mas: “Ah, bé, a totes les cases hi ha un iaio.” I amb el número 1, una Creu de Sant Jordi autèntica!

EL PITJOR
- Un gag molt gastat de fantasies sexuals en un ascensor quan hi ha una apagada [s’entén, com que a Catalunya últimament n’hi ha tantes...]

KA FORT
- Acabes ensenya Sirera a esbroncar a la militància. La víctima acollonida pregunta: “Puedo irme?” I el guardià de les essències crida: “No! Sit!”

LA NOVETAT
- Oriol Pujol Ferrusola: és una síntesi entre Mas, Trias, els seus propis gestos grandiloqüents i la tos del seu pare.

- El lehendakari Ibarretxe entrevistat per la Terribas, en un bucle parlant sobre el seu referèndum. Real com la vida mateixa.

EL CAMEO
- Santi Millán fent promo del seu programa, naturalment.

ARXIU HISTÒRIC
- Mas s’entrena pel cara a cara amb Montilla, bé, vull dir amb Montilla amb una careta de Montilla.

POLONEWS
- “Davant els problemes amb els trens Quim Nadal ha fet una crida a la paciència als usuaris... qui millor que ell per fer-ho?” I ho demostra en una compareixença diletant i eterna davant la premsa extraordinària.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- El rei cremant fotos de Toni Soler. He heeee. “Y eso que sois el único programa que me trata con cariño”

LA PICADA D’ULLET
- Franco parla sobre la llei de la memòria històrica. “Y cómo me va a afectar a mi?” Puf! La seva estàtua eqüestre ha desaparegut! “Pues me cago en sus muertos!”

“TOMES” FALSES
- El príncep preguntant al rei: “Pare, a quina hora s’acaba això?”

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT PUJOL [fent llum de gas al President Maragall]
JP: Catalans, ja ho heu vist, oi? El meu fill, l’Oriol, ja surt al Polònia! Estic content que segueixi la tradició familiar, perquè, heu vist al Polònia algun fill del Maragall?
PM: [Se sent la veu de lluny] Pujol, que ja ha començat el monòleg?
JP: No, encara no... ja t’avisaré. És que li estic fent una broma. El meu fill de petit ja feia de polític. Com el seu pare sempre duia unes tirosa. I inaugurava qualsevol cosa: tallava el cable de la tele, els espaguetis... Un dia, sortint de la dutxa una mica més i... També jugava als polítics amb elc cliks, i feia com si fos un congrés de Convergència: “Pare, tu a primera fila, Roca, al lavabo”
PM: Segur que no ha començat el monòleg?
JP: No... I potser arribarà més lluny? Ja li agradaria, ja. Per cert, Oriol, si ens estàs veient, a veure si vens un dia a dinar, que ens tens molt abandonat, i talla’t aquestes patilles que sembles el Curro Jiménez. Ah, i Visca Catalunya!
PM: Com? Visca Catalunya? Que ja l’has fet? Que cabróooon

Talleu, és bona!