Perles del Polònia 47 (18/10/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Montilla torna de Frankfurt vestit de... tirolès? I ha portat un souvenir al Puigcercós: la novetat editorial En Teo es fa d’Esquerra. Ah, i una bona notícia: els d’Iberia ja no perden maletes. Mala notícia: els d’Iberia han perdut al Carod. Sembla que està a Kuala-Lumpur.

- Carod i Puigcercós es veuen abocats a treballar junts: “Si no estem junts no ens podem carregar en Carretero”, caram quina frase més difícil.

- Carod i Duran atacant el càtering de TVE abans del programa. El del PNB surt en una camilla, i ara li toca entrar a Carod. Ah, però és que resulta que no és el plató de “Tengo una pregunta para usted” sino el de “Mira quien baila”, amb Igartiburu i tot. El convidat és Serafín Zubiri que espera que entri la Raquel Revuelta i es troba amb el Carod, però p’alante, i a ballar!

- El lehendakari Ibarretxe molt perjudicat: el rep Toni Soler amb un aurresku impossible, al detector li fan treure els pantalons, i el fumiguen amb noséquè. Quan finalment entra al despatx de Zapatero el diàleg dura poc:
Lehendakari: “Lo del referendum que no, no?”
ZP: “No! Siguiente..”
Y ale, agur.

- Ferran Adrià a Toni Soler, amb el guió a la mà: “M’has fet baixar d’El Bulli amb la feinada que tinc per fer dues línies? I el ñu esferificat que he deixat al forn, què?” Però bé, els plats, també relacionats amb Frankfurt no tenen pèrdua: Milfulles, el boli que escriu amb ketchup, i uns llibrets de llom. La perla: com fer un punt de llibre amb un frankfurt? Doncs eso.

EL MILLOR
- El rei fa classes a Rajoy de discursos llegits per la tele, que ja té c... la cosa: “Queridos polacos, españoles todos. Os quiero decir como líder espiritual de la nación que, a pesar de Carod, amais a España. Por eso, polacos míos, en esta fecha tan señalada, la reina y yo os invitamos a colgar las banderas de España que no colgasteis en su momento (el viernes pasado). Si no tenéis bandera, cortáis por la mitad la seño, la señe, senyerrrasss. Ah, y si no las colgáis habrá que colgar otras cosas.”

EL PITJOR
- El Papa, un cop més, jugant a Un, dos, tres, picapareti???

SURREALISTA
- Rajoy té visita al despatx, el bisbe de València i la Presidenta de l’Associació de Mares d’Alumnes Catòlics. “Lo primero, quién es quién, para no meter la pata?” Rajoy vol explicar-los la seva campanya educativa “Somos España”. El bisbe porta pinganillu escoltant la COPE. Rajoy els ensenya el vídeo en què Acebes fa d’Espanya en un vídeo suposadament pedagògic. Amb Ceuta, Melilla, les Balears, Canàries... I també surt França, el Marroc.... un horror.

KA FORT
- Mani fatxa a Madrid el 12 d’octubre. A part dels típics d’estètica skin hi ha un parell de jutges del Constitucional, amb toga i tot.

ARXIU HISTÒRIC
- Jordi Sureny teoritza: “Colom era català”. El suposat descobriment d'Amèrica (res de senyeres... amb la bandera blaugrana, caram) i l'argumentació del perquè Colom era català: perquè treballava en dia festiu, perquè amb la importació del tomàquet s’inventà el pà amb tomàquet. Queden alguns dubtes... i si fos una dona?

POLONEWS
- Carod anuncia que l’any que ve Catalunya serà el país convidat a l’Aplec del Cargol de Lleida.

- Pellicer anuncia el govern de la República catalana del Barça: Laporta, president; Rijaard, primer ministre; Etoo, ministre d’educació [segur?]; Ronaldinho, ministre de treball; Montilla, ministre d’esports; i Puyol, ministre de defensa.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- La preparació per la Biennal de Venècia [al 2009 o quan sigui]: al despatx de Mas hi ha un Warhol, un president Pujol warholat, i al despatx de Puigcercós hi ha un Munch, per si no ho sabíeu, el protagonista del crit és Carod.

LA PICADA D’ULLET
- Montilla fa una declaració solemne: “Si finalment podem anar a Venècia, i per evitar polèmiques innecessàries, anuncio que també hi aniran els pintors catalans que pintin en castellà.”

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL [amb-sense President Pujol, avui]
- “Catalans, el tema d’avui és la Fira de Frankfurt. El titular: Hi vaig jo i és tot un èxit. De fet, des dels meus Jocs Olímpics que Catalunya no ha tingut tanta projecció exterior. Bé, el Jimmy Jam també ha fet coses, però tant. Però també hi ha hagut polèmiques. Per exemple, saber si la barba de Porcel és real o postissa. És real, un dia darrere l’estand l’hi vaig estirar. De la fira em queda amb dos detalls: l’exposició on hi havia un plafó dedicat al meu avi, he hee... que cabróon; i el discurs del Monzó, quan va dir allò d’una polla, xica, pica, mica, camacurta i becarica va tenir... Que aquí sí que hi va haver polèmica, perquè jo sempre havia dit [l’imita] ballarica. I el Monzó pellerica. Bé, és igual, tota la setmana discutint-ho. Jo al final li vaig dir que era igual, si la gallina era una mica marica, perquè l’important és defensar la cultura catalana. Per què els catalans discutim sempre, fins i tot quan tenim les coses de cara? Perquè en comptes de parlar tant no llegim més llibres en català? Mira, jo aquesta nit predicaré amb l’exemple i en comptes de veure la tele llegiré Pandora al Congo, del Sánchez Piñol. No, espera, Cavall Fort, millor encara. Ai, avui a TV3 fan allò dels pisos, no? Ai, perdó, Visca Catalunya!”

Talleu, és bona!