Perles del Polònia 55 (13/12/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- La Ministra Maleni va a Bellvitge a comprar loteria “con la de desgracias que han pasado seguro que toca”. Els periodistes pregunten què farà amb els diners si li toca i la deixa anar “lo de todo el mundo, tapar agujeros”.

- El magatzem on viu Franco es va omplint i omplint de relíquies franquistes i Franco es pregunta per què: “ah, por la ley de la memoria? Es que no me acordaba.”

- El Conseller Maragall parla de l’informe Pisa al Parlament, i els diputats semblen uns adolescents d’institut (més de l’habitual, s’entén)

- Silenci entrevista al President Montilla: “Un hobby que l’apassioni?” “Callar.” “Un lema?” “Muts i a la jaula”


EL MILLOR (i el més currat)
- Cuní & Rahola en blanc i negre. Els Matins en sèpia i lletra de pel·lícula muda. La pregunta del dia és “Ha d’arribar el metro a la plaça Lesseps?” Metro.si. Metro.no Podeu enviar ja els vostres telegrames. El Cuní encara en té una altra de pregunta: “Vist el resultat, han de mantenir el dret a vot les dones?” La Rahola (moníssima) diu que sí, mentre es deixi el dinar preparat i la roba a punt pel marit. Ja jaaaaaa. I la tercera pregunta és: “Hem de reformar ja l’estatut del 32?” Companys.si o NoésaixòCompanysnoésaixò.no.

EL PITJOR
- El Papa jugant amb una Wii tunejada Pontifici 4.0. Papi vs. Iman: “Amen over”

ARXIU HISTÒRIC
- El lot de Nadal de CiU. Duran i Lleida suggereix a Mas que sigui un crespó negre per posar a la senyera, un regal barat perquè no tenen diners, però Mas ja ha fet altres plans.... i uns magnífics lots de Nadal l'esperen sobre la taula. "Com? és que Sala Martín t'ha ensenyat com estalviar?" Però no, sembla que els calés han sortit de la butxaca presidencial... només així s'explica la visió del President Montilla repartint trossets de torró com a lot als treballadors de Palau i al Conseller Saura fent penitència per haver-se deixat robar...

LA PICADA D’ULLET
- Continua el debat sobre la crosta. El President es queixa: “Nosaltres aquí manant i TV3 a la seva bola!”

LA CANÇÓ [Yo soy aquel]
- Bono dirigeix el dinar familiar com si fos l’hemicicle. I com que casa la filla amb un fill de de Raphael, aquest ve a fer el cafè i a cantar, és clar

[Bono] Yo soy aquel que de hablar nunca se agota
Yo soy aquel que dice España con la jota
Y el que se espera y el que se siente
Aquel que va a presidir el Parlamentoooo
Ya estoy aquí, aquí para callarte
ya estoy aquí, aquí para escucharte

[Raphael] Ya estoy aquí, aquí para decirte que en el PSOE soy el mejoooor
Tu eres aquel que odia a los nacionalistas
Tu eres aquel cuyo padre es falangista
Yo soy pepero pero te quiero
Aquel que tiene un suegro excéntrico
Y estoy aquí, aquí para ayudarte
Ya estoy aquí, aquí para adorarte
Ya estoy aquí, aquí para decirte
Es el mejoooooor
Españoooool
Es el mejoooooor
Españoooool

LA NOVETAT
- L’Oriol Pujol Ferrusola i les seves patilles (més feina pel Queco) que riu molt les gràcies de Mas.
- Nicolas Sarkozy, sense cap semblança ni gràcia.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
PM: Catalans, us n’heu adonat que des de l’existència de l’euro no es troben mai diners per terra? Ara vas pel carrer i excepte quatre retacos que ho veuen tot no trobes mai cap euro a terra. Com a molt una moneda de cèntim.
JP: Això significa que la gent no té diners i per això no els perd.
PM: Això vol dir que quan governàveu els convergents vosaltres tiràveu els diners per terra. Això era xauxa i el país un desgavell.
JP: Això vol dir que quan governàveu vosaltres, el tripartit, collàveu tant la gent que no tenien diners.
PM: Això vol dir que durant el vostre govern convergent, el país anava tan malament que el comerç fabricava pantalons amb forats a les butxaques. I ho perdíeu tot.
JP: Però si durant el vostre govern tripartit es van posar de moda els pantalons estripats!
PM: Perdona, perdona, però no et posis amb els nostres pantalons perquè amb el vostre govern convergent els portàveu fins aquí dalt, a les aixelles. Que et descordaves la bragueta per pixar i l’únic que hi trobaves era el melic!
JP: Perdona, perdona, perdona, però al vostre govern tripartit els pantalons anaven aquí baix i els joves sembla que portin la tova tot el dia.
PM: Perdona, perdona, perdona, perdona, però al vostre govern convergent qui portava els pantalons era la Marta. Que cabrrrrroooooon!
JP: Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona [ai que li cauen els pantalons...] però el vostre govern tripartit els pantalons.... no en porteu de pantalons, perquè són 3 pantalons que us calen.
PM: Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, però... aquests pantalons no són meus?
JP: Sí, és que els meus estan estesos...
PM: Que cabroooonnnnn! Catalans, que no ens baixin els pantalons. I Visca Catalunya.


Talleu, és bona!