dilluns, 16 de juliol de 2007

Perles del Polònia 15 (31/12/2006)

Estimats Poloniaddictes,

La nit de cap d'any ens ha portat una funció de final de curs polonesa. Bé, és un intent, però faltava, i molt, el ganxo de l'actualitat política. Però comencem bé l'any. Siguem bons i parlem només de, que n'hi va haver:

La idea era aquesta: una festa impossible de cap d'any a l'hotel nosequè que aplega tota la classe política i la resta de personatges de Polònia... tot va bé fins que troben a faltar algú: on és en Carod? És que potser algú l'ha volgut fer desaparèixer? Saura investiga, Mònica Terribas investiga però al final es descobreix el pastís, Carod estava amagat.... al pastís.

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- L'arribada dels convidats com si fossin grans estrelles amb catifa vermella i tot.
- Lluís Llach animant la festa amb un ampli repertori: Com un arbre nu, La barbacoa, Un pont de mar blava...
- El President Maragall (avui, fent un gran esforç, ha canviat el pijama pel xandall) entestant-se a recordar que el programa és gravat. Un toc d'honestedat, tothom sap que els programes de cap d'any, excepte les campanades, són enllaunats (ara sembla que algunes franges horàries del 3/24 també ;)
- Mateu Prados definint Barcelona com la ciutat que no dorm.... ni deixa dormir.
- Adrià&Rusqui passant revista als cambrers que han de servir el sopar: "Compañía, presenten safates!". En destaca un, Albert Rivera (en pilotes, naturalment). Rusquiarrecades de raïm.
- Mas comença a explicar un acudit a Montilla: "Saps aquell del tripartit que està en un avió..." Montilla l'interromp: És el que acaba amb Saura tirant-se en paracaigudes?.... doncs no és un chiste".
- Carod li nega el canapè a Piqué: "Tu no, Josep, que ets un cadàver polític, i els cadàvers no mengen"
- Puigcercós preocupat: "No veig el Carod". Piqué l'entén "A mi em passa el mateix, no el puc ni veure"
- Saura parafrasejant Fraga mentre atonyina un cambrer replicaire: "La calle es mía".
- Mas ho té clar: "Aquests d'Esquerra no podeu deixar de fer el numeret ni la nit de cap d'any"
- Saura fa venir Terribas i els seus perquès: "Mònica, perquè no t'arribes a la festa?"
- El duet Acebes&Llach entonant L'Estaca !!!!!
- Franco congelat a la cambra frigorífica s'acosta a Saura: "Vol un polo? els fa la meva senyora, Carmen Polo"
- Amenaça als cuiners: "Què, treieu els canapès, o avisem el Santi Santamaría?"
- Carmen Sevilla amb el Papa retransmetent des de la Puerta del Sol: "Y doce.... Feliz Cumpleaños"
- Número musical final extraordinari amb coreografia inclosa: (poseu-hi la música de Jesucrist Superstar a tot drap)

[Puigcercós] Què hi fas aquí Carod, quina sorpresa més
[Montilla] Que aquesta sigui l'última que em fas aquest any
[Maragall] El tio mai aprèn que aquestes coses no es fan.
Quan va votar no a l'Estatut va ser un bon espant
[Piqué] El nou Govern d'Entesa segur que us surt malament
[Mas] Ja veureu com al 2007 sóc jo el President
[Mas] Sóc millor que tu
[Puigcercós-Montilla-Carod] No t'ho creus ni tu
[Carod] Això ja pot ser
[Montilla] No me la foteu
[Maragall] No em sabria greu
[Montilla] No me la foteu
[Carod] A mi no em mireu
[Montilla] No me la foteu
[Puigcercós] Ell serà una creu
[Tots] 2007, 2007, que Catalunya no faci un pet (bis)
[Rusqui] 2007, 2007, [Adrià] Veniu al Bulli que lo es baratet
[Carmen Sevilla] 2007, 2007, [Papa] tutta la gente tindrà piu fe
[Franco] 2007, 2007, [Saura] jo vull sortir, m'estic posant verd
[Mateu Prados] 2007, 2007, [Tura] apunta't ja a ING direct
[Felipe] 2007, [Letizia] 2007, [Rei] voy a esquiar a Baqueira Beret
[Tots] 2007, 2007, que Catalunya no faci un pet
[Puigcercós] Oh yeah, per favor, oh yeah


I DESPRÉS... la selecció particular de Polònia de les perles de l'any.

GENER
- L'spot del President Maragall: "Catalunya és un desastre.... Com tu"
- Els prínceps fent les maletes per passar uns dies a Barcelona: "Letizia, has puesto las bambas? Ya sabes que en Catalunya se persigue el castellano...". Letizia: "Tu serás castellano, pero yo soy asturiana".

FEBRER
- Montilla havent de tornar toooots els regals dels punts estrella de La Caixa i havent de pagar els interessos endarrerits dels crèdits i les comissions del PSC perquè els senyors s'han enfadat amb això de l'OPA d'Endesa a Gas Natural.

MARÇ
- Mas i Duran rivalitzant per saber qui és més important comparant fotos d'ells amb alguns VIPS: Mas de calçotada amb Kofi Annan, Duran i Lleida parlant amb Mahoma...

ABRIL
- Macià al balcó de Palau: "Catalans, d'això que... si us va bé faríem això de la República, eh... vam dir que ho faríem i...". Sona el telèfon: "Nena, no em destorbis que estic proclamant.... no, al final Companys no ve a dinar, no, diu que picarà alguna cosa per aquí la plaça"

MAIG
- Tercera emissió del gag de l'harakiri. El President dirigeix l'operació. Agenollat amb Saura i Carod dóna l'ordre "A la tres, i per Catalunya... un, dos i....." "Un moment, un moment" [és Carod que es vol escaquejar] ... però és massa tard, el conseller Saura ja s'ha clavat el punyal. Apareix Montilla enfadat perquè els actors s'han saltat el guió "us havíeu de suïcidar i sortir discretament de l'escenari", ja ja.
- Carodatenellat per les bases del partit. Fins i tot els ha de consultar si pot o no pot fer un clau amb la dona...

JUNY
- Adrià&Mindundi a la cuina: Paella express amb cebetes de Sant Joan, ideal revetlles.

JULIOL
- Teletienda de Franco: El régimen de Franco. "Sólo requiere disciplina y mano dura... se basa en una sola idea: PROHIBIDO". "Practica el régimen de Franco y podrás pasar el vernao cara al sol. El régimen de Franco, para tener mejor facha".

AGOST
- Acebes triant secretària. L'escollida és la més sexi, i la més tonta, i a sobre catalana! Montserrat Güell de Rocamora, del Garraf, amb una àmplia experiència a la Plataforma pro-seleccions catalanes, la Plataforma Catalunya-Montenegro, i el Club de Frans d'Oleguer Presas.

SETEMBRE
- El duet Rajoy-Zaplana fent de hippies al Congrés contra la guerra del Líban i una embogida De la Vega tirant trets....

OCTUBRE
- L'entrevista a Joaquim Nadal o 24 h a TV3. Comença la Terribas i davant la pregunta "Ja saben amb qui pactaran si guanyen?" en Quim s'embolica com el mestre de les subordinades que és i xerra i xerra i xerra... durant la Terribas... i més enllà.... fins el Cuní al matí.... l'Om a la tarda.... i de nou amb la Terribas. La resposta acaba finalment amb un "ni punyetera idea". Impressionant el desplegament del gag amb el Conseller assegut a la cadira de rodes, empès pels passadissos de TV3.
- La versió Acebes-Bruce Lee de l'anunci de TV:

VO: Open your mind... free the forms... like acid boric... a one, a page, a garra adenauer... touch me the pinga, dominga... and it becooomes very big... but from loosers to the river you will be... the king of the Kentucky Fried Chicken... and now the river is the eye... the acid boric, my friend.

VOS: Obre la ment... allibera't de les formes... com l'acid bòric... l'àcid bòric serveix per tot... elimina la pudor de peus... mata insectes... però si apareix a casa.. d'un etarra i al pis d'un islamista... pot ser la bomba... sigues àcid bòric, amic.

No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.

NOVEMBRE
- ZP amb De la Vega a la Moncloa, mooooolt enfadada amb Montilla per haver pactat amb Carod. Ella el vol esbroncar però ZP té altres idees sinistres i col·loca el cap de cavall ensangonat d'El Padrí al llit de Montilla "ai ai ai" [miola Montilla]...
- El President Montilla demana "Ara que sóc el nou President i que sóc bastant àdhuc, vull 50 tovalloles blanques al camerinu (oi, Manuela?), ampolles d'aigua i caviar, i 300 gr de cabòries".
- L'estampa del Montilla demanant tovalloles pel camerinu la interromp Mas que no s'ho acaba de creure i el President Maragall que ve a despedir-se a l'estil de Julieta Venegas enmig d'un paseíllo de mocadors blancs:

Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti....

Ja veuràs com em trobareu a faltar
quan no sapigueu què comentar
perquè en Montilla és un muermu que us farà badallaaaaar

S'han acabat les maragallades a Jerusalem,
teniu un problema que es diu 3 per cent,
mai no serà una aventura canviar tot el govern..

Noooo voy a llorar ni decir que no merezco estooo
perquè és probable que m'ho mereixi
però no en dóna la gana... por esooooo

Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti....

DESEMBRE
- El Rei eliminant els monstres de l'habitació de Leonor.... s'ha carregat un osset de peluix "es que cuando veo un oso me pongo ciego". La Leti li diu que si vol caçar es dediqui a "cazar mariposas o setas, como los catalanes". El gag acaba amb el Rei i el Príncep en una barraca de fira matxacant altres ossets de peluix (d'incògnit).
- El conte de Nadal .... hi havia una vegada un President de la Generalitat català de soca-rel que no s'atrevia a fer-ho públic als seus conciutadans. La gent es pensava que el seu origen era andalús i s'obligava a ell mateix i a la seva família a escoltar flamenc, a parlar un català nogensmenys espès, a sopar pescadit frit, a que la dona el rebi a casa amb un "Ya habei plegao?" i a saludar amb un Bona noch ..... però era així ? Nooo.... en realitat al nostre President a casa no li diuen Pepe sinó Pitu, no sopa pescadit frit sinó escudella, diu que frisa per veure la seva dona i que les guspires de la seva passió són visibles des dels cims de Canigó, a casa no escolten el Molinero sinó sardanes i la seva dona està farta de la situació: "Amor, com pots portar aquesta doble vida.... has de confessar que ets un català d'RH negatiu". Però el President pateix pel seu país: "La societat no està preparada per tenir un President català".

Au, Bona Noch i a dormir... que aquesta nit passen els Reis (d'Orient)