Estimats Poloniaddictes,
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- El programa comença amb el temut "amic invisible" nadalenc... Toni Soler amb la bosseta dels noms i Mas que es rebota perquè Carod sempre "tria socialista". Ferran Adrià tampoc està content amb el seu paperet "el Montilla no me lo agrada".... sembla que Saura és una bona opció "li compres un ficus i ja està"... comença el mercat de Calaf i la gent es vol intercanviar paperets, però Toni Soler no els deixa "eh, cadascú el seu, que això no és Marbella, ni Andratx ni Ciempozuelos".
- Franco, Hitler i Mussolini organitzant-li una festa de benvinguda a Pinochet amb música militar de fons i jocs de "susto o muerte".... però aquest finalment no s'hi presenta i Franco ja sap perquè: "se habrá ido con los americanos, Nixon, Reagan, etc." Es veu que això d'haver-los deixat plantats no els ha agradat gens ni mica i comencen a queixar-se de les seves condicions laborals al programa... el pas següent, lògicament, els el de constituir-se en sindicat, la CNT (Confederación Nacional de Tiranos).
- Un mosso d'esquadra renyant un okupa que està fent una pintada a la paret... però per les faltes d'ortografia! Això sí que és "bon rotllo".
- L'intent dels tres líders carismàtics del tripartit de parlar "amb una sola veu" literalment a les rodes de premsa... llàstima que al final ho espatllin: sí, no, ja en parlarem...
- Otegui segueix sense trar entre fer de Supernanny d'"aquests nois entremeliats que bolquen autobusos" o de o Sup-Hernani, passar de tot i atiar-los explicant-los com ho han de fer perquè els quedin bé els còctels molotov...
- L'spot d'Eau Délicieux pujadet de to de l'Adrià i la Rusqui per la seva recepta: Graellada de verdures amb polvorització de romesco. Arrecades del dia: un croisant i un tall de formatge gruyère.- Zaplana ja té venut tot el sòl del territori espanyol (una immensa taula de casino) així que ja ha trobat la solució, un segon pis amb terrassa!!! i quan s'acabi, un soterrani per als pàrquings... aquest home està fatal... (impressionant el seu rellotge d'or)... diu que amb 10 € no podrà fer el regal de l'amic invisible perquè "no da ni para una parcela". Rajoy defineix Mallorca com "la isla que rodea la piscina de Pedro J." i Zaplana s'ha hagut d'inventar una sisena illa per les Balears: Cementera... "es que se nos acaba el suelo, Mariano".
- El President Maragall entristit perquè aquest any gairebé no ha rebut cap lot... només un d'en Quim Nadal que diu "Feliç 2004", així que decideix que estalviarà fent regals "que no valguin ni un duro: un exemplar de l'Estatut, una postal de Carod i ell amb la corona d'espines". Després d'ensenyar-nos els calçotets vermells que li ha regalat la Diana, ens planteja la gran pregunta: "Cap on carrega Catalunya?"
EL MILLOR
- Mas fent barra (de bar)... "jo havia de ser President, saps? no m'ho mereixo..." La barwoman li pregunta "el de sempre?" i ell "sí, és clar, sempre em passa el mateix... com m'hauria agradat que tot fos diferent"... però quan es veu a ell mateix protagonitzant els episodis de la corona d'espines, del 3% i de Perpinyà, li canvia la cara. La depressió es transforma en un crit entusiasta "cava per tothom, quin pes m'he tret de sobre!".
EL PITJOR
- Sobre la dificultat de trobar aigua a Mart... els marcians (m'agradaven més quan feien de Ciutadans) es manifesten contra el transvassament "lo riu és vida".
LA PICADA D'ULLET
- El Conseller Castells és qui ha de pagar el dècim de loteria (l'altre malson nadalenc) del President Montilla, però no de l'erari públic (Montilla li diu "Posa-ho a imprevistos") sinó de la seva butxaca... la broma li surt cara perquè el President Maragall també li'n fa comprar un després d'espetar-li "Castells, què tal per la Chene?"... i després d'haver pagat per tercer cop 20 € i quedar-se'n un per ell se li ocorre una solució "Aquest mirarem que el pagui el Solbes". Bo, Castells, bo.
LA NOVETAT
- La incorporació de la Gemma Ruiz en connexió amb la Terribas des del Centre de Cultura de la Magdalena de Proust on s'ha convocat un minut de silenci per l'expulsió de la catalana Vanessa (ex Nins, no ho oblidem). M'ha encantat quan acaba el gag la Terribas preparant-se per l'arribada de Tomàs Molina... posant-se uns guants de boxa (només per a fans del late night Terribas)
SURREALISTA
- De debò que no acabo de pillar la gràcia dels gags del tripartit.... en aquest, sembla que cadascú dels seus membres, en escoltar una paraula clau es torna boig: per Montilla és "Guifré el Pilós", per Carod "Perpinyà" i per Saura "Bracons". Els embogiments els porten a engegar a cantar i només s'aturen quan senten una paraula problemàtica i llavors entren en un bucle, l'una desactiva però l'altra torna a activar i això és un embolic i sembla que només la Manuela ho pugui arreglar però no pot... s'ha entès? no, oi? Doncs, això.
LA CANÇÓ
- En el sopar d'empresa del Papa, es compleixen tots els rituals: els acudits (el Papa explica el mític acudit de "Mis Tetas" --dedicat a la Tata--), l'amic invisible (en aquest cas, òbviament, l'amic invisible és l'Esperit Sant i el regal un barret de barrufet), i el karaoke (Dale a tu corpi alegria Benedito...). La festa s'acaba perquè des de l'Altíssim es queixen del soroll... i Toni Soler consola al Papa "está usted hecho un Prima Donna, però... entengui'm la gent es queixa que sempre surt ballant i cantant, diuen que la seva actitud no es correspon al seu càrrec..." Però el Papa sembla que està encantat, immune a les crítiques, i ja es veu fent d'Alaska:
La gent me señala, me acusa con el dedo...
A quien le importa lo que yo canti
A quien le importa lo que yo balli
Sono così y così seguiré
urbi et orbeeeee
ELS ACUDITS DEL MATEU PRADOS
- Declaracions contundents de Saura als periodistes, que acaben a cops de porra, és clar.
- Sobre la mort de Pinochet ens diu que els seus detractors s'hauran quedat au gusto.
- Una bola de Nadal... l'any que ve em passo al porno.
- Després del primer transplantament de mans fet a València la pacient ha aplaudit... el que no ha volgut és donar la mà als metges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada