LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Els Presidents Maragall i Pujol al sofà preparats per veure el Polonia [com fem tots, corrents, corrents per acabar la feina] i riiiiiiiing, el telèfon. Pujol: “Sempre han de trucar quan comença el Polònia.” [ah, a ells també?] Però la trucada no és per cap dels dos. Fins avui no sabíem que a la residència d’ex hi havia un tercer inquilí: Bono!!! Al telèfon hi ha Zapatero que li ofereix la presidència del Congrés [que Déu ens ampari...]. Pujol: “No ha trucat ningú preguntant per mi?”
- El vídeo promocional del Govern espanyol que ha preparat la vice sembla que acaba de fer el pes a ZP (serà perquè ell no hi surt). En canvi, el que prepara la Chacón sembla que sí que li mola (serà perquè comença amb la frase “El Gobierno español encabezado por el Jóse”) Quin bon rollu entre les duesssssss.... però sens dubte, el vídeo guanyador de la setmana és que acaba fent el Soler (rendit davant l’argument incontestable del Supercatalunyipastarrufimillonoso i que, després d’uns quants embolics, comença així: “2500 € per cada soldat iraquià gai que es casi”)
- El Rei trucant a Peñafiel per reconciliar-se i demanar-li que l’ajudi a haver-se-les amb els advocats de Marichalar que reclama part del Patrimoni Nacional: osssea, Mallorca i una part d’Eivissa per viure “el ritmo de la noche”. El Rei no està per la labor: “y dónde iré yo de vacaciones, a Marina d’Or?”
EL MILLOR
- Montilla comptant els assistents a la mani de l’1-D amb Nadal i Tura (lligats a la cadira perquè no s’escapin). Montilla diu que si hi ha molta gent és perquè al menys la meitat estan fent les compres de Nadal. Tura la clava: “vaja, doncs es veu que aquest any es regalaran moltes estelades”
EL PITJOR
- La mani d’artistes que intenta hipnotitzar el Conseller de Cultura perquè els doni més subvencions.
SURREALISTA
- Pujol entra d’estranquis a Palau amb les contrasenyes de quan ell governava i amb un gràcil joc de peus sardanístic per dribla les proteccions. Un cop al despatx del President.... aquest el sorprèn quan anava a fer unes trucadetes gratis (diu que té un o dos fills a Sudamèrica i que la cosa li costa una pasta). En el fragor de la conversa, un altre intrús, Maragall, que ve a robar folis... el que deia, surrealista.
KA FORT
- Acebes rep un Sirera (o Cereza, o Ciruela) molt deprimit al seu despatx tipus Calimero “nadie me quiere” i amb una pregunta per resoldre: a qui posar de cap de llista per Barcelona a les Generals. Acebes l’anima: “No te preocupes, aunque pusiérais a una mierda pinchada en un palo tendría más votos que Xusep Piqué”. I sembla que té èxit a les enquestes el tal Mierdapinchadaenunpalo... Merdapunxadaenunpal a Catalunya, que aconsegueix el seu minut de glòria entrevistada a la Terribas amb Sirera i Acebes fent de ventrílocs. L’èxit és tal que a can ZP li busquen un homònim (Bola de Mocs) per desesperació de l’entusiasta Chacón, a ERC presenten Tifarada amb Mosques i Caca de Vaca a CiU. Ara que la Merdapunxadaunpal també acaba, com molts al Parlament europeu. Que fuerte que fuerte
LA IMATGE DE LA SETMANA
- Franco ha canviat el seu cavall habitual per l’estatueta del premi Ondas. MOLT BO!! “Con el veto que sufrí cuando gobernaba y ahora me dan el Ondas por cuatro gracietas que hago.”
LA PICADA D’ULLET
- Toni Soler arreglant-se per anar a recollir l’Ondas. Però està preocupat: “M’ha sortit una crosta. Serà nacionalista?” Després de visionar els delirants discursos de recollida del premi de tots els personatges, apareix Maragall amb una mica de resquemor per no haver pujat ell també a recollir el premit.
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
- PM: Catalans, des de la tranquilitat de casa, quan es pot [Pujol l’interromp constantment des de la cuina preguntant per les galetes], me’n faig creus de com ha canviat Europa des que jo estudiava. I ara la feina és meva per aprendre els nous països: què se n’ha fet de la Unió Soviètica, o de Txecoslovàquia, o de Iugoslàvia? Ara tenim països per parar un tren, sempre i quan no sigui un tren de Rodalies, que aquestes es paren solts. Ara tenim Lituània, Estònia, Eslovàquia... [Pujol va cridant de tant en tant Prússia! Prússia!] en fi, que sembla que els amos d’Europa siguin les agències de viatges. Avui li he dit al Prodi que en comptes del Partit Democràtic Europeu féssim una agència de viatges. Es podria dir Prodi-Gall. Ai, no, que sembla el nom d’una rostisseria. En fi, que es busca nom. La proposta està a l’aire. Catalans, visca Catalunya!
- JP: Prússia! Prússia! Ah, ets aquí [un nou convidat de la resi, un gosset]
Talleu, és bona!
- Els Presidents Maragall i Pujol al sofà preparats per veure el Polonia [com fem tots, corrents, corrents per acabar la feina] i riiiiiiiing, el telèfon. Pujol: “Sempre han de trucar quan comença el Polònia.” [ah, a ells també?] Però la trucada no és per cap dels dos. Fins avui no sabíem que a la residència d’ex hi havia un tercer inquilí: Bono!!! Al telèfon hi ha Zapatero que li ofereix la presidència del Congrés [que Déu ens ampari...]. Pujol: “No ha trucat ningú preguntant per mi?”
- El vídeo promocional del Govern espanyol que ha preparat la vice sembla que acaba de fer el pes a ZP (serà perquè ell no hi surt). En canvi, el que prepara la Chacón sembla que sí que li mola (serà perquè comença amb la frase “El Gobierno español encabezado por el Jóse”) Quin bon rollu entre les duesssssss.... però sens dubte, el vídeo guanyador de la setmana és que acaba fent el Soler (rendit davant l’argument incontestable del Supercatalunyipastarrufimillonoso i que, després d’uns quants embolics, comença així: “2500 € per cada soldat iraquià gai que es casi”)
- El Rei trucant a Peñafiel per reconciliar-se i demanar-li que l’ajudi a haver-se-les amb els advocats de Marichalar que reclama part del Patrimoni Nacional: osssea, Mallorca i una part d’Eivissa per viure “el ritmo de la noche”. El Rei no està per la labor: “y dónde iré yo de vacaciones, a Marina d’Or?”
EL MILLOR
- Montilla comptant els assistents a la mani de l’1-D amb Nadal i Tura (lligats a la cadira perquè no s’escapin). Montilla diu que si hi ha molta gent és perquè al menys la meitat estan fent les compres de Nadal. Tura la clava: “vaja, doncs es veu que aquest any es regalaran moltes estelades”
EL PITJOR
- La mani d’artistes que intenta hipnotitzar el Conseller de Cultura perquè els doni més subvencions.
SURREALISTA
- Pujol entra d’estranquis a Palau amb les contrasenyes de quan ell governava i amb un gràcil joc de peus sardanístic per dribla les proteccions. Un cop al despatx del President.... aquest el sorprèn quan anava a fer unes trucadetes gratis (diu que té un o dos fills a Sudamèrica i que la cosa li costa una pasta). En el fragor de la conversa, un altre intrús, Maragall, que ve a robar folis... el que deia, surrealista.
KA FORT
- Acebes rep un Sirera (o Cereza, o Ciruela) molt deprimit al seu despatx tipus Calimero “nadie me quiere” i amb una pregunta per resoldre: a qui posar de cap de llista per Barcelona a les Generals. Acebes l’anima: “No te preocupes, aunque pusiérais a una mierda pinchada en un palo tendría más votos que Xusep Piqué”. I sembla que té èxit a les enquestes el tal Mierdapinchadaenunpalo... Merdapunxadaenunpal a Catalunya, que aconsegueix el seu minut de glòria entrevistada a la Terribas amb Sirera i Acebes fent de ventrílocs. L’èxit és tal que a can ZP li busquen un homònim (Bola de Mocs) per desesperació de l’entusiasta Chacón, a ERC presenten Tifarada amb Mosques i Caca de Vaca a CiU. Ara que la Merdapunxadaunpal també acaba, com molts al Parlament europeu. Que fuerte que fuerte
LA IMATGE DE LA SETMANA
- Franco ha canviat el seu cavall habitual per l’estatueta del premi Ondas. MOLT BO!! “Con el veto que sufrí cuando gobernaba y ahora me dan el Ondas por cuatro gracietas que hago.”
LA PICADA D’ULLET
- Toni Soler arreglant-se per anar a recollir l’Ondas. Però està preocupat: “M’ha sortit una crosta. Serà nacionalista?” Després de visionar els delirants discursos de recollida del premi de tots els personatges, apareix Maragall amb una mica de resquemor per no haver pujat ell també a recollir el premit.
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
- PM: Catalans, des de la tranquilitat de casa, quan es pot [Pujol l’interromp constantment des de la cuina preguntant per les galetes], me’n faig creus de com ha canviat Europa des que jo estudiava. I ara la feina és meva per aprendre els nous països: què se n’ha fet de la Unió Soviètica, o de Txecoslovàquia, o de Iugoslàvia? Ara tenim països per parar un tren, sempre i quan no sigui un tren de Rodalies, que aquestes es paren solts. Ara tenim Lituània, Estònia, Eslovàquia... [Pujol va cridant de tant en tant Prússia! Prússia!] en fi, que sembla que els amos d’Europa siguin les agències de viatges. Avui li he dit al Prodi que en comptes del Partit Democràtic Europeu féssim una agència de viatges. Es podria dir Prodi-Gall. Ai, no, que sembla el nom d’una rostisseria. En fi, que es busca nom. La proposta està a l’aire. Catalans, visca Catalunya!
- JP: Prússia! Prússia! Ah, ets aquí [un nou convidat de la resi, un gosset]
Talleu, és bona!
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada