- Amenaces telefòniques a Rajoy: ˮComo sigas centrándote, tendrás un accidenteˮ
- Lʼúltima recepta de Ferran Adrià: ˮLlibret de porc a la milanesaˮ, la base és el llibre de Santi Santamaria ˮese mindundi de cuyo nombre no quiero acordarmeˮ i un toc final de meticelulosa dʼaquella.
EL MILLOR
- El duel final: Espe i Rajoy pistoles en mà a lʼOK Corral. Però la guerra és desigual, és clar, i al bàndol Espe hi ha molts més pistolers (Zaplana, Acebes, Aznar, Rouco...). Sirera sʼofereix a interceptar la bala tipus guardaespatlles però Espe encara vol negociar ˮríndete y te haré diputadoˮ. Però a Mariano encara li queda honor patri: ˮSeguiré el ejemplo de los héroes del 2 de mayo."
EL PITJOR
- El ministre Corbacho disfressat de xinès mandarí per enxampar un empresari disposat a fer contractes a sense-papers ˮEls immigrants hem fet grans aquest país i nosaltres ens hem fet grans, ensemsˮ
SURREALISTA
- Benach al despatx de Puigcercós com si fos un gegant (la seva gavardina amaga en Carod). Li volen robar l'interessant dossier ˮEstratègia per fer-me petar en Carod i en Benachˮ. Els lladres són descoberts i Puigcercós sospira ˮQuè llarg que se mʼestà fotent tot això!" I a nosaltres, i a nosaltres.
SOM UNA CLONACIÓ
EL PITJOR
- El ministre Corbacho disfressat de xinès mandarí per enxampar un empresari disposat a fer contractes a sense-papers ˮEls immigrants hem fet grans aquest país i nosaltres ens hem fet grans, ensemsˮ
SURREALISTA
- Benach al despatx de Puigcercós com si fos un gegant (la seva gavardina amaga en Carod). Li volen robar l'interessant dossier ˮEstratègia per fer-me petar en Carod i en Benachˮ. Els lladres són descoberts i Puigcercós sospira ˮQuè llarg que se mʼestà fotent tot això!" I a nosaltres, i a nosaltres.
SOM UNA CLONACIÓ
- Ramon Pellicer, intenta fer una caricatura més caricatura dʼell mateix.
ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- Cuní&Rahola. Rahola versus "una nodrida rrrepresentació" de votants de Plataforma per Catalunya. Extraordinari. És que no és un gag inventat, és que és una autèntica reproducció del que va passar!!! Inoblidable la Rahola i el Cuní embogit cridant "Prou! Prou! Aquí quan jo dic prou és prou!" Publicitat, per favor! "Voleu que rebenti el decorat? Matins.si, matins.no!
KA FORT
- Pujol pare a Pujol fill: ˮNo imitis el Mas, tu no ets un perdedor!". Més val que imiti a son pare, i les seves habilitats paranormals per conèixer tot, de tothom, a tot arreu. Per fi sabem el seu secret! El President Pujol porta un pinganillu a través del qual en Trias li va xivant tota la informació que necessita. El temps dʼInternet, ja se sap ;)
EL GAG TRANSVERSAL
- El President als seus consellers: ˮAmics, amigues, Baltasar, hem de prendre una decisió. Tura: ˮI no queda més remei?". El transvasament, a cara i creu. No entenc perquè, però el gag es transforma en el Dia de la Marmota, i la discussió es perpetua i perpetua. Serà per culpa del Chiki-Chiki que està incrustat al cervell del President? En fi, al que anàvem, la qüestió és ˮno podem fer la canonada perquè els pantans estan plens, per tant, si buidem els pantans, podrem fer la canonada", i no semblaré idiota, ho seré, però no ho semblaréˮ. I apa, ell tancat al lavabo amb lʼaixeta oberta, dies i dies i dies, per anar buidant els pantans...
LA PICADA D’ULLET
- La pistola dʼAznar es dispara accidentalment tocant a càmera i presentador... es perd el senyal i ens ofereixen uns minuts musicals, amb aquell inoblidable duo Grecas de la Reina i la Letizia ˮmusaka pa comer, musaka pa cenarˮ
EL MONÒLEG DELS PRESIDENTS MARAGALL, PUJOL I MONTILLA
PM: Montilla, obra dʼuna vegada!
JP: Es pot saber perquè crides tant?
PM: El Montilla, que fa dos dies que està tancat al lavabo!
JP: Deu estar llegint! Jo sempre aprofito quan estic al lavabo per llegir. Mira, quan era jove vaig tenir un atac de diarrea i vaig aprofitar per llegir Guerra i pau.
PM: Es dóna dʼintel·lectual, mira, però jo a tu tʼhe vist llegint Les tres bessones.
JP: Sí, però era perquè després ho havia dʼexplicar als meus nets.
PM: Jo al lavabo llegeixo revistes del cor perquè foten cagar, la tira de Mafalda perquè és la mida justa. Ah, i lʼetiqueta del xampú.
JP: Jo també, mʼencanten les etiquetes del xampú.
[Montilla segueix buidant pantans]
Montilla: Ho sabia, he gastat tota lʼaigua de Catalunya, ja podem fer el transvasament.
JP: Què Montilla, llegint El zoo d'en Pitus?
PM: Ja era hora, apartaʼt!
Montilla: No, arreglant el sequera. Els pantans ja tornen a estar buits i ja podem fer la canonada.
JP: Sí, sí ja he vist el gag.
PM: [Surt del lavabo] Uf quin descans! Per cert, això de la sequera va en sèrio eh, que he tirat de la cadena i no surt aigua.
JP: Però què eren ˮaguas menoresˮ o ˮaguas mayoresˮ
PM: ˮAguas mayoresˮ
JP: Aghhhhh
PM: Tiquis miquis, no és culpa meva que no tingueu cultura de lʼaigua. Però si no teniu cultura de lʼaigua, al menys podríeu tenir-ne de lʼaltra. Feu el favor de llegir un llibre de tant en tant, sí sí, tu també, que no mosseguen. Bé, amb mi i a la de tres Visca Catalunya.
JP: Quina pudor!
Talleu, és bona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada