divendres, 23 de maig de 2008

Perles del Polònia 76 22-05-08

LES PERLES
- La Terribas encara confon el seu despatx amb el plató de La nit al dia. Montilla hi ha anat per proposar-li un tema per a la Marató: la lluita contra el pessimisme [això mentre ella juga amb el fuet]. Montilla visualitza la jugada: el presentador serà Ramon Pellicer i la recaptació de 0 €. I els testimonis? Tristos, tristos. Causes objectives del seu pessimisme: un és militant dʼERC, soci del Barça, vivia al Carmel, després al passeig Maragall... en fi, un desastre. La sala de telèfons col·lapsada amb UNA SOLA TRUCADA perquè el Conseller Nadal sʼenrotlla, home!

- Franco en contra de la renovació, i dels partits polítics en general. ˮLo único que no cambiaba nunca era... el menda."

- Rajoy ˮalaportatˮ: ˮMe están embaucando a algunos de ustedes, así que al loro! que no estamos tan mal..." davant dʼun auditori únic, el de la Soraya.

- Entrevista impossible Papa-Ferran Adrià. De primer, hopa de cabello di angelo. De segon, San Jacobo, i de postres: tocinillo de cielo. Il Messiah dei fogoni. Amb escenificació de la guerra dels fogons inclosa Santamaria <-> Adrià.

EL MILLOR
- El lehendakari Ibarretexe va a veure ZP a presentar-li un nou pla. ZP no està entusiasmat en repetir el mateix gag un cop rere lʼaltre així que... dit i fet, la secre posa la tele i ens col·loquen el mateix gag! Brillant.

EL PITJOR
- Mas accepta la renovació.... del vestuari. Ell va de Sala-Martín, Oriol Pujol sʼha de treure les patilles i ˮel pareˮ va de punki!!!

SURREALISTA
- Nou ús per la ja mítica canonada: el transvassament de manifestants dʼAmposta a BCN,

SOM UNA CLONACIÓ
- Oriol Pujol, encantat de conèixer-se-li-u.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- Tengo una pregunta para Rajoy: Rajoy segons abans de que comenci "Tengo una pregunta para usted" repassa mentalment la llista de preus i el mantra "a por ellos, oe". Les preguntes són idiotes i les respostes, ni te cuento. Que si quina és la tecla per "seleccionar todo", que si Ràcing-Hércules qué, que si les normes de circulació, que si els problemes de Jaimito, i el rellotge avança. El gran Lorenzo Milá té la solució. Les 50 preguntes que queden les faran totes a l'hora. I el gran Queco-Rajoy té el seu minut de glòria, amb un reguitzell de respostes inconnexes, però possiblement encertades que inclouen: "pasapalabra, al fondo a la izquierda, X, Chuck Norris, los Beatles, Pío XII, no puedorr, Falete, a medias... que alguien diga talleu és bona, por favoooooor".

LA NOVETAT
- En Miquel Barroso Chacón: ˮDeixa de plorar, ar!" I la canastilla militar??? amb panyals de camuflatge!!!
- Pelma Ortiz, ˮen baja resoluciónˮ i la veu distorsionada.

LA CANÇÓ [Lluís Llach-Chikilicuatre canta LʼEstaca Chiki]

Porrera, Porrera!

Lʼestaca-chiki mola un colló
la ballen a la Mina i també a Mataró
Fes estaca-chiki a la Moreneta
Si veu una estaca es posa molt tonteta

La balla en Carod
la balla en Montilla
la balla la Tura movent la faldilla
la balla en Laporta calçotets en mà
mentre en Serrat canta el la-la-la

i lʼestaca-chiki es balla així:

1. El bandoler
2. El Neofatxa
3. La Gallineta
4. El viatge a Itaca

Balla lʼestaca-txiqui
Balla lʼestaca-txiqui
Porrera, Porrera!

LA PICADA D’ULLET
- Som a la casa reial. Sona el timbre. Letizia: ˮDebe ser mi hermanaˮ. Felipe: ˮPelma?". Letizia: ˮTelma, se llama Telmaˮ

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
Estic molt emprenyat, així que no em toqueu la pera! On sóc? Sí a casa. I on és el Pujol? Al cine, a lʼestrena de lʼIndiana Jones! Que cabroooooooon! Tenia dues entrades per lʼestrena i ha preferit anar-hi amb la Ferrusola en comptes dʼanar-hi amb mi. És que jo sóc un superfan de lʼIndiana Jones, de fet, sóc lʼIndiana Jones de la política catalana. Ningú no em negarà que lʼEstatut no va una mica com ˮLa última cruzadaˮ. Mira que us explicaré un secret. Ara tothom està que no caga amb la pel·lícula que ha fet el Woody Allen a Barcelona, que si surten les Rambles, que si surt el Park Güell. I què volen que surti, sinó? Bé, és igual. Quan jo era President li vaig demanar a lʼSpielberg que fes un Indiana Jones a Catalunya. Es titulava ˮIndiana Jones en busca del 3% perdidoˮ. Jo feia dʼamic de lʼIndiana i hi havia un dolent que es deia... Arthur. Hi havia una escena boníssima en la qual lʼIndiana es quedava penjat de lʼaeri de Montserrat. I els convergents, vull dir els dolents, li anaven tirant bunyols de quaresma, secs! Dʼaquells que si et paren al cap et fan un trau. Llavors arribava jo [fa servir el cordó de la bata com de fuet] i el salvava. I érem dos herois de cabells blancs. Buenu, al final no es va fer per falta de finançament, com sempre, bé i perquè em van fer fora. Visca Catalunya i visca lʼIndiana Jones.

Talleu, és bona!