dissabte, 26 de gener de 2008

Perles del Polònia 60 (26-01-08)

LES PERLES (per ordre d’aparició)

- Molt divertit veure Saura dividit entre el respecte al medi ambient o a la llei, i com li explotava el cap com a Mars Attacks!!!

- Oriol Pujol intenta fer que Duran no s'abraoni sobre el càrrec de Ministre a la primera de canvi per fer-se el dur i intentar esgarrapar més poder. I no hi ha manera: "Coi, Duran, dissimula una mica"

- Rajoy amb un toc de realisme: "Sí, sí, Pizarro es un fichaje, pero la prensa sólo habla de Gallardón"

- Hereu defensant la seguretat de la ciutat mentre uns manguis estan en plena feina.

EL MILLOR
- Peñafiel enganxa el Rei fent suposades coses lletges amb ZP. El gag era dolentíssim, però tinc una debilitat per Peñafiel "cuando lo explique en el Tomate no me van a creer"

EL PITJOR
- Lluís Llach a Silenci? Quina ocasió perduda d'haver callat, és clar.

ARXIU HISTÒRIC
- Puigcercós parla amb una periodista disposat a donar-li una exclusiva sobre la nova llei de catalanització dels ascensors... Sona el telèfon i és el President: "Montilla, are you talking to me?" I tant. És Montilla intentant convèncer Puigcercós que això de la llei no és una bona idea (els botons dels números podrien no entendre's en català...) però veiem que és ell mateix qui pateix en carn pròpia la invasió de competències. Se li ha ficat al llit un subsecretari que alberga pillar amb la primera dama. Ah, i d'això de la nova llei, res de res, és clar.

LA PICADA D’ULLET
- La mani contra els toros "La tortura no és cultura" acaba amb els manifestants evitant als mossos amb passis de torero.

LA NOVETAT
- Pizarro vestit de "chispas" antic.

LA CANÇÓ
Gallardón ho veu tot Grease... mentre Espe explica encantada a les seves amigues fent un tè com va anar la mítica reunió del carrer Gènova...

[Gallardón] Esa bruja me tendió una trampa
[Espe] Yo tan sólo pensaba en España
[Gallardón] Y Mariano se dejó engañar
[Espe] Y Rajoy me dijo al llegar
"Este tío quiere mi sillón"
Y en ese momento llegó Gallardón

[Cor nois] Huele, huele, huele mal
Qué putada, qué putada
Esa era mi ocasión
[Cor noies] Qué gozada, qué gozada
Se acabó Gallardón

[Espe] Rajoy puede contar con mi abrazo
[Gallardón] Hasta que se pegue un morrazo
[Espe] Después seré la Thatcher hispana
[Gallardón] Yo podré jugar a petanca
Entre Espe, Rajoy y Aznar
No tengo ganas ni de votar

[Cor de noies] Huele, huele, huele bien!
Qué gozada, qué gozada
Pronto tú mandarás
[Cor de nois] Qué putada, qué putada
Y si ganan qué harás?

[Gallardón] Yo quería un partido de centro
[Espe] Él pensaba que él era el centro
[Gallardón] Y ya nadie apuesta por mi
[Espe] Ay que pena que se vaya así
El PP cambia para [Espe] Bien [Gallardón] Mal
Y oh, esto es un sueño [Espe] Genial [Gallardón] Fatal
Qué gozaaaaadaaa

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
JP: Pasqual, què soparàs?
PM: Catalans, aquest cap de setmana llegint el diari m'han cridat l'atenció dues coses. Primera, que el Felipe González vingui a Barcelona a fer campanya. Indignant. Aquest tio no s'havia jubilat?
JP: No suporto a aquests presidenst que no saben passar a un discret segon pla i continuen fent intervencions públiques buscant protagonisme, oi?
PM: Oi. I la segona cosa que em va cridar l'atenció són els mots encreuats del Màrius Serra, aquest noi que li agrada tant jugar amb la llengua, catalana. Sabíeu que la poesia i la política estan molt lligades? Sabeu que podeu endevinar el futur gràcies a les paraules? Qui és l'enemic número 1 d'Estats Units? Bin Laden, de nom, Ossama. Per tant, qui guanyarà les eleccions americanes? L'Obama, perquè rima amb Ossama.
JP: Si l'enemic número 1 fos França guanyaria la Hillary Clinton, que tremoli en Sarkozy, que ja arriba la Hillary.
PM: Si l'enemic fos tot el món el President seria el Guiliani, perquè e sbarallaria amb tothom qui mani.
JP: Per tant a Catalunya hauria de manar Artur Mas, perquè d'enemics no en té pas.
PM: Ja està, escombrant cap a casa! El President hauria de ser en Montilla, perquè d'enemics no en té ni aquí ni a Sevilla. Pujol, Pujol, no siguis manipulador, que els teus arguments ja fan pudor!
JP: Des de Ponent fins a Llevant, Convergent sempre endavant.
PM: Ai, amic Convergent que semblaves intel·ligent, deixa'm dir-te amigablement que Montilla, President.
JP: Oh Maragall, Maragall, ets pitjor que un gargall, veste'n al carall.
PM: [al telèfon] Hola Soler. Què? Taller, és bona?
[Soler]: Va, que els de Boqueria volen començar. Digueu Visca Catalunya i prou de versos!
PM: En fi, catalans, catalanes...
JP: per tantes hores passades...
PM: Que el Soler no vol que rimem! Visca Catalunya!

Talleu, és bona!