dissabte, 2 de febrer del 2008

Perles del Polònia 61 (31-1-08)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Nova versió d'Hernàndez i Fernàndez amb Carod i Puigcercós alliçonant el pobre Ridao per la campanya. Puigcercós es desespera: "Eh, que sóc de Ripoll, no em vinguis amb subtileses... Sembla un diputat seriós, com ho farem quan haguem de muntar un pollo?" Ah, i genial el bon rollito amb Carod: "Deixa'm dir a mi el que pensem tots dos."

- Acebes li diu a Rajoy: "Tienes de visita de los candidatos provinciales." L'entusiasme de Rajoy és total: "Necesitaré una copa para soportarlo." Ara, lu que seria el gag en si no l'he entès.

- El Papa redactant una encíclica sobre la família i donant-se un bany de REALISME: somia despert que té una dona que el fa parar taula, un fill que passa d'ell i una filla que es vol casar.... amb la nòvia!

EL MILLOR [per solidaritat generacional]
- El Príncep Felip celebra els 40. Com? Repassant l'acompliment d'objectius... sortir a la portada d'El jueves, denunciar a El jueves per haver sortit, casar-se amb la del telediario... tot fet! "Sólo me queda ser Rey y vomitar" Acaba el gag i tots molt contents amb el debut de la Reina. Fins i tot Peñafiel que li fa de cicerone pel plató. No la treus de: "sí, gracias, estamos muy contentos", com si acabés de sortir de la Ruber, i de renyar al Rei per interrompre-la "Cállate, Juanito, shut up!"

EL PITJOR
- Mani de mòmies del Museu Egipci per reclamar millors condicions laborals???? Por faaaaa

ARXIU HISTÒRIC
- Montilla al despatx estudiant la història de Catalunya; se li apareix Macià [vostè no es deia abans Calvo Sotelo?]. "Vinc per injectar-los catalanisme, que a mi em sobra..." Intenta entrar al cos de Montilla tipus "L'excorcista" sense èxit i Macià s'acomiada amb un... "Bona noch". Qui diríeu que ha infiltrat qui? El President hi posa la guinda: "Si hagués vingut el fantasma de Tarradellas li hagués demanat una pizza."

LA PICADA D’ULLET
- Franco decideix que per Carnaval no es disfressa [tampoc li cal] i que, si fos per ell, encara estaria prohibit [i segons he pogut comprovar últimament, molts pares i mares estressats n'estarien encantats!]

LA NOVETAT

- La Reina: li havíem sentit mai la veu? Igualita, igualita
- Joan Ridao: fantàstica la "s"
- Dolors Nadal: fa 4 anys no era rossa?

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Duran intenta aconseguir un cara-a-cara a la tele, però no cola. O sí? Que no l'heu vista amb perruca rossa, pits a l'alçada del coll i un impossible body rosa fent-se passar per la maquilladora de ZP?

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- Mostres que Pizarro té raó quan diu que ningú ha fet més que ell per Catalunya: el veiem fent de Cobi, apagant el foc del Liceu i marcant un gol a la final de París.

KA FORT
- ZP i Chacón fent un porta-a-porta recaptatori de vots a canvi d'unes perriquis (1.000 €) "sólo si me vota". La resposta de la veïna és extraordinària "y por qué no me los da ahora que gobierna?. La dona no està gaire convençuda i ZP no estalvia en ofertes [ja el coneixeu]: "le doy a MI MADRE! Si gano le vendrá a limpiar todos los días". La dona remuga però ZP és d'idees fixes "vamos, mamá, que más se sacrificó el abuelo" [l'afusellat durant la guerra civil, s'entén]

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
PM: Mira! Alguns perden la dignitat per sortir per la tele.
JP: Quin afany de protagonisme! A mi això de la tele m'era igual. Quan era President només sortia 10 cops al Telenotícies.
PM: I jo, quan vam inaugurar els Jocs Olímpics no volia fer cap discurs, però van insistir, van insistir.
JP: Escolta, jo no recordo haver-te insistit!
PM: Bé, és igual. El cas és que els polítics estan massa pendents de la televisió. Ai, és que he fet un discurs i no m'han vingut a filmar.
JP: Ai, és que he inaugurat un poliesportiu i no m'han vingut a filmar. Escolta, això va passar de veritat. Merda!
PM: Ai, és que al Polònia surto ridícul! Mira, que vols fer-hi, la política té això. A nosaltres això no ens ha preocupat mai. Al Polònia que diguin el que vulguin.
JP: Nosaltres tenim avantatges. Nosaltres no se'ns veu ridículs, al contrari. Se'ns veu com dos estadistes intel·ligents, plens de sentit comú.
PM: Amb batín, sí, però intel·ligents. Home, si em fessin sortir amb un coixí al cap i ballant una jota [i ho fa]
JP: O que em treiessin imitant un orangutan [i ho fa] Seria intolerable. És que el respecte és bàsic. Com deia el meu professor alemany.
PM: Exacte, és això que acabes de dir. Apa doncs, catalans, bona nit i visca Catalunya.
JP: Visca!

Talleu, és bona!