- Sarkozy + Carla Bruni = José Montilla + Judit Mascó. El President enganya la model dient que vol que l’ajudi en una campanya contra l’anorèxia, però més aviat es tracta d’un atac bulímic d’enveja de la popularitat de Sarko per sortir a les portades de les revistes del cor.
- La Marina Geli, nova candidata a amant del Montilla, després dl gfracàs Mascó, controlant-li la pressió al president, una mica alterat amb tant de tomàquet. Ella és que és taaaaan mona “jo a la feina i al llit jugo a metges”.
EL MILLOR
- Ja fa dies que anem in crescendo, la parella de l’any és la de la rivalitat M. Teresa Fernández de la Vega-Carme Chacón. Mentre ZP es desfà davant la Chacón: “Tu no puedes cargar tanto peso, etc. Apoyaré al hijo de Carmen Chacón que apruebe el Parlamento de Catalunya...” M. Teresa la voldria... ejem... morta. La Carme ja ha tingut el seu primer desig: “Josse, tengo un antojo: vull 3000 pisos de protecció oficial a L’Hospitalet i sinó el meu fill sortirà amb una taca amb forma de barri de Bellvitge.” “Oye, Chaqui, te lo puedo prometer, pero de ahí a construirlos...”
EL PITJOR
- Mani d’actors per un conveni just. No m’acaben d’agradar les manis, del Polònia, vull dir, eh.
ARXIU HISTÒRIC
Duran flirteja amb ZP. "Qué te trae por aquí?" "Un ministerio". Home, ja fa pena el pobre home deixat, demanant de canviar Cohibas per "un poco de pan con jamón", etc, etc. "Hombre Duran es que la plaza de Exteriores está cubierta". "Ya, pero yo podría hacértelo por la mitad, qué digo por la mitad, la mitad de la mitad... además vengo media hora antes y te friego”
LA PICADA D’ULLET
- El Rei es queixa dels regals que ja rebut: “siempre igual, calcetines y yates, calcetines y yates!”
LA NOVETAT
- Xavier Solé-Marín, les seves americanes impossibles i el seu ultraliberalisme: “Cal fotre un milió de tios al carrer. El que no pot ser és que la gent visqui bé i l’economia vagi malament.”
- La secre de Xuan Saura: “Xa ha arribat el Xuan Herrera.” Pobre Herrera, no el coneix ni el Saura: “Nooooo vull anar a Madrid, tothom passa de mi, ningú es creu que tingui més de 16 anys.” I fan anar a Madrid EN BICI!!!!! “Podré anar en pont aeri aquesta vegada?” L’Acebes li dóna 2 euros per un bocata, i Soler ha d’aclarir les coses: “No va d’indigent, va desenfadat.”
LA IMATGE DE LA SETMANA
- Franco vestit de núvia,. Per què? Perquè yo lo valgo? No, per salvar el matrimoni, diu. I amb ram i tot, eh!
KA FORT
- Acebes fent enquestes porta a porta pica al timbre: “Viva España, está el señor de la casa?” Les preguntes són delirants i les estratègies per obtenir les respostes correctes encara més. La noia enquestada es queixa i Acebes es defensa: “Manipulación? Me va a hablar a mi de manipulación...”
EL CAMEO
- Judit Mascó. Molt millor que la Bruni, on vas a parar!
POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- El dia 5 el Rei va celebrar els 70. A mi també m’agrada molt celebrar els 70 fever, night, fever night, feveeeeer
- Ja s’ha trobat una ruta alternativa pel Dakar: Vilanova-Sants (hi ha tota meva d’obstacles i és una zona subdesenvolupada)
LA CANÇÓ
Lluís Llach torna a cantar per conscienciar la gent sobre el drama de la sequera... i de pas, que acabi plovent. Aquí la teniu, la versió lliure de “Venim del nord, venim del sud”
No plou al nord, no plou al sud,
Ni terra endins, ni mar enllà.
Mira si és heavy la sequera
Que no ens podem ni dutxar.
Ni bullir aigua ni fer fregues,
Ni tan sols beure, ni rentar
Ai mare meva quina set
Per sort ens queda el meu vinet...
No plou al nord, no plou al sud
Ni terra endins ni mar enllà
Només sentir al Tomàs Molina
N’hi ha per posar-se a tremolar.
Diu que el pantà de Camarasa
S’hi podrà fer el París-Dakar
Per remullar-vos l’esquelet
Jo us ofereixo el meu vineeet...
No plou al nord, no plou al sud
Ni terra endins, ni mar enllà
Em cago en el canvi climàtic
I tots els que l’han provocat
Si se’n van a parir les vinyes,
Ja us dic que alguns em sentiran.
Abans que tot no faci un pet
Jo us ofereixo el meu vineeet!
LA VENJANÇA
- Duran s’entrevista amb el bisbe: “Coincideixo amb vostè que els Pastorets del Polònia van ser una ofensa.” Ara qui arriba és un líder islàmic de Catalunya ofès pel vídeo d’Unió. Duran diu que no els volien ofendre, que ells són “simpatitzatnts de l’Alcorà” i el bisbe encara flipa més: “vostè no era democristià?” Duran: “Sí, democristià que necessita vots”. Ui, no és cap líder islàmic sinó l’Oriol Pujol cobert amb un burka. I el següent és el President Pujol amb la mateixa idea esborrajada. Pobre Duran: “Convergents de la punyeta, fora del meu despatx”. El bisbe fuig, de Duran, i de Toni Soler: “Deixi’m, provocador!”
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT PUJOL
[Al telèfon] Sí, no, sí, no, més avall, no, aquest de número 32. Ara deixa’m que tinc feina, Artur.
[A càmara] Catalans, perdó, estava ajudant al Mas a fer la candidatura. Ja hi torna a haver eleccions, quina maaaandra. I votar al Duran, quina maaaandra. Ara em trucaran perquè vagi a fer mítings a casals d’avis. És un pal això, perquè la gent gran són uns pesats, es repeteixen molt i sempre parlen d’ells mateixos. A mi no em passa mai això. Que si tomba, que si gira. Total, que els avis són uns pesats. Vull dir que la gent gran té una tendència a repetir-se. Que si tomba, que si gira, i només parlen d’ells. Jo no, jo sóc molt diferent, m’agrada parlar de coses diferents, perquè sóc una persona molt polièdrica. De ben petit, a l’escola alemanya tenia un professor... Quanta raó tenia, com el meu pare, que un dia, sortint de la missa delgall em va fer notar... ei, perquè poseu el Koniec si no he acabat?????
Talleu, és bona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada