Perles del Polònia 250, 20-9-2012

250… que fuerte, que fuerte 

[LES PERLES]
- Gran Rajoy preparant-se la reunió amb Mas “are you talking to me, pajarraco independentista?”… oh wait! Si la reunió ja ha començat!

- Anem d’enterro! Mas: “La Puta i la Ramoneta, dues bones amigues convergents, les hem perdudes en un tràgic accident… anant cap a Ítaca…” La cerimònia acaba amb les sàvies paraules de la sàvia Ramoneta: “Estima els altres. Doncs jo us dic, estima també els enemics. Sigues puta. Perquè si pactes només amb uns m’agradarà veure com salves el cul quan totes no et ponguin.” Amén. I dic jo, no sé jo si ens precipitem enterrant-les, que són molt elles, elles. 

- Que bona la versió polonesa d’El convidat d’aquesta setmana. Pujol s’enrotlla tant des que obra la porta que Om es passa el cap de setmana al replà mentre a Pujol una cosa el porta a una altra. 

[LA PICADA D’ULLET]
- Rajoy: “Hay dos misterios insondables en el PP, Catalunya, y qué diablos me fumé el día que le di el Ministerio de Cultura a José Ignacio Wert” 

[L’ESTÀVEM ESPERANT]
- La reaparició d’Esperanza Aguirre, i la de Sa Majestat el Rei, tots dos candidant-se a Folloneros. 

[SURREALISTA] 
- Obama necessita un nou lema de campanya “que ho peti” i ha fitxat tres spin doctors nostrats: Maruja Torres, Pere Gimferrer i Albert Espinosa… oh my God. “Fem un brainstorming?” “Va, que sean dos”… i se’ls deu haver pujat al cap perquè fer que Gimfi canti i balli el Rap de l’Obama… 

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
- La crisi econòmica explicada als nens (o als tontos). Un banc dolent el porta un senyor dolent. I ja està. 

[ARXIU HISTÒRIC] 
- [24/11/11] Tardà i Bosch, de tapes per Madrid. Extraordinari Tardà fent de cicerone de Bosch per anar a Madrid “agafa una rebequeta, que allà a les nits fot fresca”. Al bar del costat del Congrés (tipus Manolo del Graset) se l’estimem molt, ja el trobaven a faltar “El Tardà será todo lo independentista que tu quieras, pero es un cachondo…perdoneu però algú ho havia de dir!” Fins i tot li reclamen una actuació tipus Club de la Comedia amb els seus particulars “perdoneu però algú ho havia de dir”.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
- Mas: “Casum l’olla, quin desencís” 

[LA NOVETAT] 
- Luis De Guindos, ministre d’economia. Diu que no li agraden les ments obertes.

- Albert Espinosa, xaxi. 

[LA CANÇÓ] [Imagine, d’Artur Lennon & Oriol Ono]

[Artur] Imagina’t que un dia
fóssim independents.
Ja veig la meva cara
Als euros i als segells.
El país es diria
“Estats Convergents”.
Imagina’t tot un poble
que sap el que ha de fer.
[Oriol] A la velocitat d’un Ferrari
Que ja ha passat la ITV!
[Artur] He pitllat el missatge
Prou del “tot i que”
[Oriol] Parlaràs amb la Merkel?
[Artur] És que està comunicant.
[Oriol] Convoca un referèndum.
[Artur] Un moment, m’ho estic pensant.
[Oriol] Artur, quan siguem independents,
podrem enviar en Duran d’ambaixador a Madrid?
[Artur] M’imagino projectes
Del tot il·lusionants.
[Oriol] No és ben bé Eurovegas…
[Artur] A mi no em va agradar mai.
Imagina’t els sociates.
De cap al Grup Mixt.
Jo pensava que tindria
un mandat més relaxat.
Vull ser un nou Casanovas.
Molt millor que Joana d’Arc.

[#etfelicitofill] 
- Rajoy ja ha establert el marc del debat. Segons ell, només hi ha tres possibilitats per entendre que Catalunya es vulgui independitzar. 1) Que siguem una nació. 2) Que estiguem patint un espoli fiscal. 3) Que vulguem enviar “los muermos esos de Manel” a Eurovisió. Va preguntem-ho a algú que conegui Catalunya? Alícia descartada. Entrevistes realitzades: Bruce Springsteen, Pere Navarro. Documentació: La història de Catalunya del Dragui.

Catalans, catalanes, perseguidors de quimeres… Visca Catalunya! Amb il·lusió!