Perles del Polònia 86 25-09-08

LES PERLES
- ZP intentant entrar a lʼedifici de lʼONU. A la pregunta del simpàtic funcionari de la porta: ˮCountry?" el gran ZP respon: ˮHombre, me encanta.... No rompas más, mi pobre corazón..." i seʼm posa a ballar!!!

- Rajoy fent abdominals com si fos lʼAznar amb lʼajuda de la Soraya: ˮpero no habíamos pasado página al aznarismo?" Només li falta la visita de lʼEspe [a qui ja trobàvem a faltar] per enfotre-seʼn.

EL PITJOR
- El Tricicle dels grums dʼERC rep un jove que vol afiliar-se al partit: ˮA quina ERC vol afiliar-se? Vostè és carotista, puigcercocista o carreterista? Ni fu ni fa?"

EL MILLOR
- Solbes i ZP llegint un bestseller ˮLa crisis explicada a un tontoˮ. Montilla també llegeix un capítol molt interessant ˮLʼEstatutˮ, diu que ara està llegint el capítol sobre el finançament. Solbes i ZP sʼenfronten al problema amb lʼestratègia poli bueno-poli malo, però Solbes no lʼacaba de pillar, o fan tots dos de dolents o fan tots dos de bons. La cosa és clara, diu ZP: ˮEstamos tiesos porque nos hemos gastado toda la pasta en tonterías populistas.... cómo quieres que te lo diga, cantando?"

LA CANÇÓ [la dels 25 anys de TV3]




[ZP] Estoy muy harto ya,
de este coñazo tan catalán
[Solbes] No quiero oir hablar
del rollo de la bi-la-tera-lidaaaad.
[ZP] Pedro ayúdame
[M. Teresa] Estos tíos me caen fatal.
[Montilla] Zetapéeeee
Donaʼns alguna cosa per presentar
i xulejar
Que ja nʼestic fins al monyo de suportar
Que em diguin conformista.
[M. Teresa] Oye, Montilla, deja de lloriquear
[ZP] Que plasta que estás
[Montilla] Doncs a aquest pas
Fareu president al Maaas
[ZP] Me la sudo el Estatuuut
no le hago puto casooo
Por mucho que tu me pidas traspasos
[Solbes] Me la pela el Estatut,
lo digo por si acaso,
te vas a quejar de algún retrasooo
[M. Teresa] Escucha payaso
del Estatut pasooo
[Montilla] Sí que teniu nassoooos
[ZP] Me la suda el Estatuuut
todas sus competencias
Me las paso por el forro a conciencia
[Solbes] Me la pela el Estatut,
te prometo Montilla
Tus quejas no me hacen ni cosquillas
[Montilla] Pues a ver si pillas
unas buenas ladillas
[ZP, Solbes, M. Teresa] Y ancha es Castillaaaaa

DICCIONARI POLÍTIC
- Front comú: Acció dʼenganxar amb loctite els fronts respectius de dues persones humanes.

SURREALISTA
- Montilla al Parlament: ˮAra tocaria votar la llei de no sé què però com que no tenim diners no la podríem pagar o la de no sé quantos però la tombaria el Constitucional així que.... votem: qui creu que la Scarlett està més bona que la Penélope? Qui creu que jo estic més bo que el Javier Bardem?"

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Lʼescena de les olives entre Saura i De la Vega a Vilanova i la Geltrú.

POLONEWS
- Pellicer: Jo sóc com Josep Cuní, sempre tinc lʼúltima paraula.

- La parella Pellicer+Sans ja és un èxit en la seva segona aparició pública: Veieu sinó, el rap del finançament.... front, front, front... front comú! Ho diu el Castells, ho diu lʼArtur, ho diu lʼEstatut però ningú li fa cas!

KA FORT
- Cimera Pujol (Oriol), Mas i Duran. Es veu que en Duran ha pactat amb Zapatero el finançament.... ei, però no el del país, sinó el de CiU. En paraules del triomfador de la contesa: ˮTorna la bona vida.". El preu, sembla car per en Pujol fill. I per què? El Mas li explica que la De la Vega se nʼha enamorat. Per Duran, ˮel pitjor és quan et fa la postura del republicano, després ja no tʼen recordes de res."

EL GAG TRANSVERSAL
- El Conseller Nadal torna a ser el dels millors moments, amb la seva interminable roda de premsa, per desesperació de la pobra noia que fa la traducció pels cecs. Ella ma fa mitja i tot, un jersei dʼhivern dʼaquells gruixuts, esmorza, sʼho fa amb la parella... i finalment cau víctima de la traducció dʼuna subordinada.

LA PICADA D’ULLET
- Soler llegeix un guió: ˮ.... i llavors el tauró es va menjar lʼArtur Masˮ. Estripa els papers i diu ˮquina mania que té el Pepe Zaragoza dʼenviar-nos guionsˮ

ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- Medalla d’Or de la Generalitat als Presidents Pujol i Maragall, però no a tots dos no, sinó només al que arribi primer!!! And the winner is... Pujol, així que, després dʼun carrerón dʼobstacles, a Maragall li toca la Medalla de Plata.

Talleu, és bona!