dijous, 8 de novembre del 2007

Perles del Polònia 50 (8/11/2007)

Eiiiii, que en fem 50!!!


LES PERLES (per ordre d’aparició)
- L’assessor assessora Duran i Mas sobre les causes del desgavell. De tota l’explicació tècnica (tipus “cua de maniobres” ja m’enteneu) el que no entenen són conceptes com “servei de rodalies” o “Baix Llobregat” i mostren un desconeixement total sobre aquella cosa anomenada “metro”.

- Montilla a Nadal: “ja has parlat amb Zapatero com et vaig demanar? ja has aconseguit que Maleni dimiteixi?” Montilla hi veu cabòries ocultes... i és que Carod, Tura i Nadal li han col·locat una càmara oculta. Montilla descobreix el pastís, vull dir, El show de Truman [Montilla], i el seu director ZP: “Tu vida transcurre en un inmenso plató, y no veas el éxito que tenemos, hasta ganamos a Gran Hermano.” Montilla: “pero y el tripartito? Y el Carmel?” ZP: “Ah sí, eso nos costó una pasta en efectos especiales...” I és segons Soler “quan la realitat no és prou divertida l’exagerem una mica, però normalment no cal.”

- Reunió a cal PP. Rajoy parla clar: “Hay que pasar página y mirar para adelante.” (es veu que s’ha d’aprofitar que els psicòlegs encara no deixen sortir a Acebes). Zaplana: “Eso lo sabe José Mari?” Rajoy: “No, y como se lo digas te vas a enterar”.

- Maleni a l’Hospitalet inaugurant... “el socavón número 18 que, por votación popular, llevará mi nombre (en el cartel lo pone en catalán para respetar el estatut).”

- Cuní i Rahola entrevisten la ministra Àlvarez, que “fa anys que ens està foment.”

EL MILLOR
- “El estado contra Juan José Ibarretxe alias... vaya no tiene alias?” Ibarretxe: “Porque no soy terrorista!”. Després d’un brevíssim interrogatori del fiscal, que només deixa contestar amb un sí o no, encara que la pregunta no ho faci possible, el jutge crida a deliberar al jurat. Jurat, el portaveu del qual és Rajoy: “Señoría, mis primos y yo venimos deliberados de casa”. Culpable, y al trullo. El gag acaba amb tots fent l’onada, és clar.

LA CANÇÓ [by Maleni Jurado]
Como una obra
así es toda mi vida
Como una obra
que nunca se termina

Que un día de estos
me caerá un tren encima
Como una obraaaa

Aguantaré, que dimita su padre
Me muevo bien en medio del desmadre
como me mola
armar follón, con una obraaaa

[Mas] Però es pot saber quan arribarà l’AVE?
eso mi amor ni dios mismo lo sabe
y que me importa?
mi vida es hoy como una obraaaa

EL PITJOR
- Santi Santamaria i Ferran Adrià de joves treballant en un burguer: “Yo només tenia lus vint anys i només Déu sap el gran tostón que em va fotre”. [la Rusqui, de clienta]

EL CAMEO
- El vídeo del Ministre Joan Clos de visita a General Motors. Insuperable. No el poso a la categoria d’El millor perquè malgrat que ho sembli, no és obra del Polònia...

SURREALISTA
- El Rei li ha comprat a Mohammed una “colònia”: “Tu tranquilo, que yo ya tengo dos”.

KA FORT
- Possibles candidats a gestionar l’aeroport del Prat: Port Aventura, L’Arca de Zoè, Samsonite...

ARXIU HISTÒRIC
- Renfe aventura: “M’acaba d’arribar una novetat però no sé si estan preparats... El viatge en Rodalies Renfe entre Barcelona i Castelldefels”. El de l'agència Aunmal Viatges diu que el bitllet costa 500 €, que t'hi pots passar 4 hores dret, amb 300 persones que no s'han dutxat i que més val que t'hi enduguis una llinterna... Ei, i d’això ja fa un any, eh, no 5 minuts!!!

POLONEWS
- Efectes a Catalunya de la vaga de guionistes de Hollywood : “sort que el Ministre Clos sempre apareix quan se’l necessita”

LA PICADA D’ULLET
- Arxius secrets vaticans. En un sobre es descobreix un quart secret de Fàtima: que l’AVE ensorrarà la Sagrada Família.

EL DIÀLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
Catalans, no sé si heu vist el vídeo que ha fet el tete, vull dir el Conseller Maragall. Aquell de les 3 bessones que diu que Catalunya és el Barça i en Ronaldinho. Es veu que els de l’Espanyol estan que trinen. Total, per què? El vídeo diu la veritat. Catalunya és com el Ronaldinho, no? Vull dir, que no estem en el nostre millor moment, per dir-ho d’una forma suau. Abans erem millors, més ràpids i més imaginatius. Ara volem fer filigranes i no ens surten. I encara notem els efectes de la ressaca política. La gent està desanimada, i el Govern, i no ho dic pel Montilla, que sempre fa la mateixa cara. He heeee que cabrón. Recordo un dia que, sense voler, li vaig fotre la porta als nassos, i el tio es va quedar impassible, callat però, això sí, amb el nas com una patata. He heee. Total, que vivim un temps de desànim que s’ha de superar. Solucions: jo quan em desanimo, per exemple, menjo pistatxos. Ja ho sé, això no arregla el pollo de l’AVE, però a veure, algú té alguna idea millor? Va, a la de tres... visca.

Talleu, és bona!