Perles del Polònia 228, 9-2-12

[LES PERLES] 

♦ Felip Puig li ha agafat el gust a la ultra previsió, i presenta un balanç de la seva gestió amb el NeuCat: Felip Puig 1 – Joan Saura 0, al mateix temps que el següent pla, l’EstiuCat, en previsió d’una onada de calor en un moment futur indeterminat. Que els pares vagin a recollir els nens per anar cap a Benidorm i que els posin les gorres que regalaran els mossos. 

♦ Carod i Puigcercós, quin els ha vist i qui els veu! La trobada de dos ex: què fas? ui, nar tirant, cap aquí, cap allà…, tots dos líadíssims. I en Ridao? Oh, ja el coneixes, llibres amunt, llibres avall. I la típica frase: bé, no t’entretinc més… Me n’alegro molt de veure’t… a veure quin dia fem un sopar amb la vella guàrdia… per poc no es treuen els ulls, tu! 

♦ Draps bruts, la nova sèrie a Polònia! Amb el rei i Iñaki Urdangarín, donya Sofia Carbonell, la “Cristi”… qui diu que la monarquia no és divertida? 

[ARXIU HISTÒRIC]
♦ [10/2/11] Continua la tensió a Egipte. Cimera d'enviats especials a Egipte: quin trio Joan Roura, Antoni Bassas i Martí Anglada!

[ALGÚ HO HAVIA DE DIR]
♦ La majoria de 4x4 que hi ha per Barcelona no ha trepitjat mai una muntanya... perdoneu, però algú ho havia de dir.

[LA FRASE DE LA SETMANA]
♦ President Mas: El PSC és com una família desestructurada, són els Sánchez Vicario de la política.

[LA NOVETAT]
♦ Sabina i Serrat, cantants progres. 

[MALAGUANYAT]
♦ El PSC buscant el la línia pròpia desesperadament… 

[LA IMATGE DE LA SETMANA]
♦ El Tàpies de la Sala Tàpies, amb crespó negre. 

[MOLT CURRAT]
♦ The artist. Una història d’amor, odi i pressupostos entre l’Artur, un president guanyador, i l’Alícia, una noia que no passa despercebuda i amiga del productor (Don Mariano). Si no balles, no pactes! 

[LA CANÇÓ] [No ploris per mi… socialista, per Evita Chacón] 

[Carme Chacón] Se’m va difícil
haver-la palmat.
Jo ja em veia
de number one.
No em negueu
que de tots dos
sóc qui m’hes s’ho ha “currat”.
Vaig d’espanyola,
dic moltes pestes
del pacte fiscal,
i fent un esforç
brutal
m’he après les cançons
del Bisbal.
No ploris per mi socialista
i empassa’t el Rubalcaba
les seves mòmies,
la vella guàrdia,
que tots alhora
fan tanta ràbia.
No ploris per mi socialista
encara tinc molta corda.
I si em fan fora,
d’aquesta història
com la Rahola,
puc anar a La noria.

[L’ESTÀVEM ESPERANT]
♦ Garzón sentenciat entra en una resi de nova creació. Dels productors de La resi dels expresidents arriba La resi del olvido. Extraordinari, la neteja la fa dos dies a la setmana Pilar Bardem (mala llet) i tenen un calendari de manifestacions per no liar-se. I la banda sonora, Serrat i Sabina versionant Manel: Al mar, al maaaar. I final de gag amb la resi… de Franco. Que bo, senyor!


[EXCLUSIVA!]
♦ Xavier Bosch ha aconseguit una entrevista amb Lluís Llach per parlar de la seva novel·la. Crec que hauríem d’anar cap a la secció Surrealista. 

Catalans, catalanes, turistes que de moment us lliureu de la taxa gràcies a la pesada de l’Alícia… Visca Catalunya! Amb il·lusió!