LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Molt divertit veure Saura dividit entre el respecte al medi ambient o a la llei, i com li explotava el cap com a Mars Attacks!!!
- Oriol Pujol intenta fer que Duran no s'abraoni sobre el càrrec de Ministre a la primera de canvi per fer-se el dur i intentar esgarrapar més poder. I no hi ha manera: "Coi, Duran, dissimula una mica"
- Rajoy amb un toc de realisme: "Sí, sí, Pizarro es un fichaje, pero la prensa sólo habla de Gallardón"
- Hereu defensant la seguretat de la ciutat mentre uns manguis estan en plena feina.
EL MILLOR
- Peñafiel enganxa el Rei fent suposades coses lletges amb ZP. El gag era dolentíssim, però tinc una debilitat per Peñafiel "cuando lo explique en el Tomate no me van a creer"
EL PITJOR
- Lluís Llach a Silenci? Quina ocasió perduda d'haver callat, és clar.
ARXIU HISTÒRIC
- Puigcercós parla amb una periodista disposat a donar-li una exclusiva sobre la nova llei de catalanització dels ascensors... Sona el telèfon i és el President: "Montilla, are you talking to me?" I tant. És Montilla intentant convèncer Puigcercós que això de la llei no és una bona idea (els botons dels números podrien no entendre's en català...) però veiem que és ell mateix qui pateix en carn pròpia la invasió de competències. Se li ha ficat al llit un subsecretari que alberga pillar amb la primera dama. Ah, i d'això de la nova llei, res de res, és clar.
LA PICADA D’ULLET
- La mani contra els toros "La tortura no és cultura" acaba amb els manifestants evitant als mossos amb passis de torero.
LA NOVETAT
- Pizarro vestit de "chispas" antic.
LA CANÇÓ
Gallardón ho veu tot Grease... mentre Espe explica encantada a les seves amigues fent un tè com va anar la mítica reunió del carrer Gènova...
[Gallardón] Esa bruja me tendió una trampa
[Espe] Yo tan sólo pensaba en España
[Gallardón] Y Mariano se dejó engañar
[Espe] Y Rajoy me dijo al llegar
"Este tío quiere mi sillón"
Y en ese momento llegó Gallardón
[Cor nois] Huele, huele, huele mal
Qué putada, qué putada
Esa era mi ocasión
[Cor noies] Qué gozada, qué gozada
Se acabó Gallardón
[Espe] Rajoy puede contar con mi abrazo
[Gallardón] Hasta que se pegue un morrazo
[Espe] Después seré la Thatcher hispana
[Gallardón] Yo podré jugar a petanca
Entre Espe, Rajoy y Aznar
No tengo ganas ni de votar
[Cor de noies] Huele, huele, huele bien!
Qué gozada, qué gozada
Pronto tú mandarás
[Cor de nois] Qué putada, qué putada
Y si ganan qué harás?
[Gallardón] Yo quería un partido de centro
[Espe] Él pensaba que él era el centro
[Gallardón] Y ya nadie apuesta por mi
[Espe] Ay que pena que se vaya así
El PP cambia para [Espe] Bien [Gallardón] Mal
Y oh, esto es un sueño [Espe] Genial [Gallardón] Fatal
Qué gozaaaaadaaa
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
JP: Pasqual, què soparàs?
PM: Catalans, aquest cap de setmana llegint el diari m'han cridat l'atenció dues coses. Primera, que el Felipe González vingui a Barcelona a fer campanya. Indignant. Aquest tio no s'havia jubilat?
JP: No suporto a aquests presidenst que no saben passar a un discret segon pla i continuen fent intervencions públiques buscant protagonisme, oi?
PM: Oi. I la segona cosa que em va cridar l'atenció són els mots encreuats del Màrius Serra, aquest noi que li agrada tant jugar amb la llengua, catalana. Sabíeu que la poesia i la política estan molt lligades? Sabeu que podeu endevinar el futur gràcies a les paraules? Qui és l'enemic número 1 d'Estats Units? Bin Laden, de nom, Ossama. Per tant, qui guanyarà les eleccions americanes? L'Obama, perquè rima amb Ossama.
JP: Si l'enemic número 1 fos França guanyaria la Hillary Clinton, que tremoli en Sarkozy, que ja arriba la Hillary.
PM: Si l'enemic fos tot el món el President seria el Guiliani, perquè e sbarallaria amb tothom qui mani.
JP: Per tant a Catalunya hauria de manar Artur Mas, perquè d'enemics no en té pas.
PM: Ja està, escombrant cap a casa! El President hauria de ser en Montilla, perquè d'enemics no en té ni aquí ni a Sevilla. Pujol, Pujol, no siguis manipulador, que els teus arguments ja fan pudor!
JP: Des de Ponent fins a Llevant, Convergent sempre endavant.
PM: Ai, amic Convergent que semblaves intel·ligent, deixa'm dir-te amigablement que Montilla, President.
JP: Oh Maragall, Maragall, ets pitjor que un gargall, veste'n al carall.
PM: [al telèfon] Hola Soler. Què? Taller, és bona?
[Soler]: Va, que els de Boqueria volen començar. Digueu Visca Catalunya i prou de versos!
PM: En fi, catalans, catalanes...
JP: per tantes hores passades...
PM: Que el Soler no vol que rimem! Visca Catalunya!
Talleu, és bona!
dissabte, 26 de gener del 2008
dijous, 17 de gener del 2008
Perles del Polònia 59 (17-01-08)
LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Marianeta Rajoy anunciant que es carrega a Gallardón. Qui mou els fils? Sí, clar, ho heu endevinat, Aznar, Losantos, Aguirre.... quina por... i a sobre se’n va la llum “Pizarrrrroooo, esa luuuuuz”
- Espe i Acebes intenten emborratxar Rajoy per aconseguir que els digui qui serà el número dos. Espe: “Brindemos por las próximas elecciones, que las vamos a ganar” Acebes, sempre tan fi: “Y por las del 9 de marzo, también”
- Rajoy i Espe troben inspiració per als lemes de la campanya electoral en Justo Molinero i la seva manera de fer anuncis.
- ERC busca empresaris models (modèlics?) més que res per pillar pasta per la campanya. Ara, que el tio etiqueti en castellà i demani la retirada del programa d’un munt de mesures porta a Carod i Puigcercós a canviar el nom del partit per Empreses Rendibles de Catalunya. Com que l’empresari afluixa, se n’acomiaden amb un sentit “Adéu-siau, gracias, gracias”
- Chacón ja parla amb el bebè: “Escolta al Jossse, que aprendràs moltes coses”... i el Jossse, després de fer-se un embolic descomunal amb l’assessor econòmic, conclou brillantment: “Pues si ellos tienen a Pizarro, yo ficharé a Jesús Vázquez, que con tanto concursito, seguro que sabe de números.” Montilla es desmaia i el reaninen SÍIII amb el kit aromàtic del PSC: “Ui, quina olor de cotxe oficial!”
- L’epidèmia de grip ha arribat al Consell de Govern. La Dra. Geli, I love her, me’ls visita a tots: Carod, Puigercós, Montilla, Tura, Maragall, Castells. Els esternuts es fan a ritme de Queen.
EL MILLOR
- Molinero vs. Nadal: “Desde Mollerussa a la Bisbal, todas las obras son de Nadal” El ritme nadalenc no està fent pel ritme trepidant del Molinero i les seves publis. A la pregunta: “Cómo están las infraestructuras en Catalunya? És a dir, Santa Coloma i aledaños?” Nadal respon amb una de les seves megahipersubordinades, constantment interrompudes per les falques del Molinero “Depilación María José, arrenquem los pelos, de tres en tres”. Ara, no he entès perquè el Nadal acaba cantant flamenc....
EL PITJOR
- Ale, la mani dels tècnics de so que acaba ensordint a tutti quanti.
ARXIU HISTÒRIC
- El Rei i el Príncep instal·lant la TDT (amb el vell mètode de fotre cops a la tele) "me la trajeron los Yos Magos". Per fi la sintonitzen i enganxen Polònia i els agradaaaaa. El que no els agrada és que no surt la Reina. Però això ho arregla el Rei en un "pis-pas" trucant a la Telatrès. Calla, calla, que sembla que ho han arreglat: és el Toni Soler amb perruca Reina Sofia.
LA PICADA D’ULLET
- La controvertida trucada del PP a Ensenyament sobre el tema de la llengua va costar una miqueta d’obtenir? I per què? Perquè Sirera truca a informació telefònica en català perquè li donin el número i no l’entenen.... ho pilleu?
KA FORT
- Montilla i Hereu es presenten a la Moncloa per aconseguir Rodalies i el túnel de l’Ave. Uiiiii que surten en calçotets i adolorits.... que fuerte que fuerte.
EL CAMEO
- L’imitador de tot TV3, el guanyador del concurs del Polònia, un tal David Moreno que fa cara de passar-s’ho d’allò més bé.
LA VENJANÇA
- El Papa atèn els mitjans d’esquena, com que li ha agafat el gustillu... el motiu no és altre que el Papa s’ha posat una masquereta a la cara, amb cogombres i tot, perquè diu que té la pell molt fina. Bo, eh!
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
PM: Catalans, les rebaixes són com les reunions del tripartit, costa d’anar-hi però un cop hi vas t’ho passes bé, a les rebaixes, vull dir.
JP: T’has deixat la porta de l’ascendsor oberta i he hagut de pujar a peu! De què parles, de les rebaixes? Ha estat bé, però estic tan cansat que no podria ni tossir.
PM: M’he comprat aquest jersei tan xulo i que em va tan bé [immens], sabeu quin descompte m’han fet? El 3%, he heee.
JP: Aquest jersei me l’havia emprovat jo.
PM: Ei, que t’ha caigut a terra.
JP: No, me l’has arrencat.
PM: Bé, sí. Se siente, se siente.
JP: Se siente, se siente, però si no sé com t’agrada, si et va gran!
PM: Bé, el càrrec també m’anava gran i el vaig portar 4 anys.
JP: Doncs a mi, com que m’agrada llegir, a les rebaixes m’he comprat les memòries del Churchill. Una obra mestra.
PM: Interessantíssima, tu.
JP: Així, això de les rebaixes ho fan cada any, no? Jo em pensava que era com les Olimpíades, cada quatre anys.
PM: No, no, cada any. Doncs jo em pensava que això de les rebaixes era cosa d’unes amigues teves, les re-baixes. He heeee, que cabróoon.
JP: Molt bé, eh Pasqual, però els socialistes en sabeu molt de rebaixes, que a Catalunya vau aprovar un Estatut i després a Madrid el vau rebaixar.
PM: Ei, que això va ser idea del Mas, que ho devia aprendre de tu, que vas pactar amb l’Aznar i això sí que va ser rebaixar-se. Pujol, et canvio el llibre pel jersei.
JP: Fet. Buscava alguna cosa per falcar la taula. Catalans, des de la comoditat de la nostra sala d’estar, visca Catalunya!
JP: Visca! Ei, i el jersei?
PM: 10 €
JP: Què cabróoooon!
Talleu, és bona!
- Marianeta Rajoy anunciant que es carrega a Gallardón. Qui mou els fils? Sí, clar, ho heu endevinat, Aznar, Losantos, Aguirre.... quina por... i a sobre se’n va la llum “Pizarrrrroooo, esa luuuuuz”
- Espe i Acebes intenten emborratxar Rajoy per aconseguir que els digui qui serà el número dos. Espe: “Brindemos por las próximas elecciones, que las vamos a ganar” Acebes, sempre tan fi: “Y por las del 9 de marzo, también”
- Rajoy i Espe troben inspiració per als lemes de la campanya electoral en Justo Molinero i la seva manera de fer anuncis.
- ERC busca empresaris models (modèlics?) més que res per pillar pasta per la campanya. Ara, que el tio etiqueti en castellà i demani la retirada del programa d’un munt de mesures porta a Carod i Puigcercós a canviar el nom del partit per Empreses Rendibles de Catalunya. Com que l’empresari afluixa, se n’acomiaden amb un sentit “Adéu-siau, gracias, gracias”
- Chacón ja parla amb el bebè: “Escolta al Jossse, que aprendràs moltes coses”... i el Jossse, després de fer-se un embolic descomunal amb l’assessor econòmic, conclou brillantment: “Pues si ellos tienen a Pizarro, yo ficharé a Jesús Vázquez, que con tanto concursito, seguro que sabe de números.” Montilla es desmaia i el reaninen SÍIII amb el kit aromàtic del PSC: “Ui, quina olor de cotxe oficial!”
- L’epidèmia de grip ha arribat al Consell de Govern. La Dra. Geli, I love her, me’ls visita a tots: Carod, Puigercós, Montilla, Tura, Maragall, Castells. Els esternuts es fan a ritme de Queen.
EL MILLOR
- Molinero vs. Nadal: “Desde Mollerussa a la Bisbal, todas las obras son de Nadal” El ritme nadalenc no està fent pel ritme trepidant del Molinero i les seves publis. A la pregunta: “Cómo están las infraestructuras en Catalunya? És a dir, Santa Coloma i aledaños?” Nadal respon amb una de les seves megahipersubordinades, constantment interrompudes per les falques del Molinero “Depilación María José, arrenquem los pelos, de tres en tres”. Ara, no he entès perquè el Nadal acaba cantant flamenc....
EL PITJOR
- Ale, la mani dels tècnics de so que acaba ensordint a tutti quanti.
ARXIU HISTÒRIC
- El Rei i el Príncep instal·lant la TDT (amb el vell mètode de fotre cops a la tele) "me la trajeron los Yos Magos". Per fi la sintonitzen i enganxen Polònia i els agradaaaaa. El que no els agrada és que no surt la Reina. Però això ho arregla el Rei en un "pis-pas" trucant a la Telatrès. Calla, calla, que sembla que ho han arreglat: és el Toni Soler amb perruca Reina Sofia.
LA PICADA D’ULLET
- La controvertida trucada del PP a Ensenyament sobre el tema de la llengua va costar una miqueta d’obtenir? I per què? Perquè Sirera truca a informació telefònica en català perquè li donin el número i no l’entenen.... ho pilleu?
KA FORT
- Montilla i Hereu es presenten a la Moncloa per aconseguir Rodalies i el túnel de l’Ave. Uiiiii que surten en calçotets i adolorits.... que fuerte que fuerte.
EL CAMEO
- L’imitador de tot TV3, el guanyador del concurs del Polònia, un tal David Moreno que fa cara de passar-s’ho d’allò més bé.
LA VENJANÇA
- El Papa atèn els mitjans d’esquena, com que li ha agafat el gustillu... el motiu no és altre que el Papa s’ha posat una masquereta a la cara, amb cogombres i tot, perquè diu que té la pell molt fina. Bo, eh!
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
PM: Catalans, les rebaixes són com les reunions del tripartit, costa d’anar-hi però un cop hi vas t’ho passes bé, a les rebaixes, vull dir.
JP: T’has deixat la porta de l’ascendsor oberta i he hagut de pujar a peu! De què parles, de les rebaixes? Ha estat bé, però estic tan cansat que no podria ni tossir.
PM: M’he comprat aquest jersei tan xulo i que em va tan bé [immens], sabeu quin descompte m’han fet? El 3%, he heee.
JP: Aquest jersei me l’havia emprovat jo.
PM: Ei, que t’ha caigut a terra.
JP: No, me l’has arrencat.
PM: Bé, sí. Se siente, se siente.
JP: Se siente, se siente, però si no sé com t’agrada, si et va gran!
PM: Bé, el càrrec també m’anava gran i el vaig portar 4 anys.
JP: Doncs a mi, com que m’agrada llegir, a les rebaixes m’he comprat les memòries del Churchill. Una obra mestra.
PM: Interessantíssima, tu.
JP: Així, això de les rebaixes ho fan cada any, no? Jo em pensava que era com les Olimpíades, cada quatre anys.
PM: No, no, cada any. Doncs jo em pensava que això de les rebaixes era cosa d’unes amigues teves, les re-baixes. He heeee, que cabróoon.
JP: Molt bé, eh Pasqual, però els socialistes en sabeu molt de rebaixes, que a Catalunya vau aprovar un Estatut i després a Madrid el vau rebaixar.
PM: Ei, que això va ser idea del Mas, que ho devia aprendre de tu, que vas pactar amb l’Aznar i això sí que va ser rebaixar-se. Pujol, et canvio el llibre pel jersei.
JP: Fet. Buscava alguna cosa per falcar la taula. Catalans, des de la comoditat de la nostra sala d’estar, visca Catalunya!
JP: Visca! Ei, i el jersei?
PM: 10 €
JP: Què cabróoooon!
Talleu, és bona!
dissabte, 12 de gener del 2008
Perles del Polònia 58 (10-01-08)
LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Sarkozy + Carla Bruni = José Montilla + Judit Mascó. El President enganya la model dient que vol que l’ajudi en una campanya contra l’anorèxia, però més aviat es tracta d’un atac bulímic d’enveja de la popularitat de Sarko per sortir a les portades de les revistes del cor.
- La Marina Geli, nova candidata a amant del Montilla, després dl gfracàs Mascó, controlant-li la pressió al president, una mica alterat amb tant de tomàquet. Ella és que és taaaaan mona “jo a la feina i al llit jugo a metges”.
EL MILLOR
- Ja fa dies que anem in crescendo, la parella de l’any és la de la rivalitat M. Teresa Fernández de la Vega-Carme Chacón. Mentre ZP es desfà davant la Chacón: “Tu no puedes cargar tanto peso, etc. Apoyaré al hijo de Carmen Chacón que apruebe el Parlamento de Catalunya...” M. Teresa la voldria... ejem... morta. La Carme ja ha tingut el seu primer desig: “Josse, tengo un antojo: vull 3000 pisos de protecció oficial a L’Hospitalet i sinó el meu fill sortirà amb una taca amb forma de barri de Bellvitge.” “Oye, Chaqui, te lo puedo prometer, pero de ahí a construirlos...”
EL PITJOR
- Mani d’actors per un conveni just. No m’acaben d’agradar les manis, del Polònia, vull dir, eh.
ARXIU HISTÒRIC
Duran flirteja amb ZP. "Qué te trae por aquí?" "Un ministerio". Home, ja fa pena el pobre home deixat, demanant de canviar Cohibas per "un poco de pan con jamón", etc, etc. "Hombre Duran es que la plaza de Exteriores está cubierta". "Ya, pero yo podría hacértelo por la mitad, qué digo por la mitad, la mitad de la mitad... además vengo media hora antes y te friego”
LA PICADA D’ULLET
- El Rei es queixa dels regals que ja rebut: “siempre igual, calcetines y yates, calcetines y yates!”
LA NOVETAT
- Xavier Solé-Marín, les seves americanes impossibles i el seu ultraliberalisme: “Cal fotre un milió de tios al carrer. El que no pot ser és que la gent visqui bé i l’economia vagi malament.”
- La secre de Xuan Saura: “Xa ha arribat el Xuan Herrera.” Pobre Herrera, no el coneix ni el Saura: “Nooooo vull anar a Madrid, tothom passa de mi, ningú es creu que tingui més de 16 anys.” I fan anar a Madrid EN BICI!!!!! “Podré anar en pont aeri aquesta vegada?” L’Acebes li dóna 2 euros per un bocata, i Soler ha d’aclarir les coses: “No va d’indigent, va desenfadat.”
LA IMATGE DE LA SETMANA
- Franco vestit de núvia,. Per què? Perquè yo lo valgo? No, per salvar el matrimoni, diu. I amb ram i tot, eh!
KA FORT
- Acebes fent enquestes porta a porta pica al timbre: “Viva España, está el señor de la casa?” Les preguntes són delirants i les estratègies per obtenir les respostes correctes encara més. La noia enquestada es queixa i Acebes es defensa: “Manipulación? Me va a hablar a mi de manipulación...”
EL CAMEO
- Judit Mascó. Molt millor que la Bruni, on vas a parar!
POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- El dia 5 el Rei va celebrar els 70. A mi també m’agrada molt celebrar els 70 fever, night, fever night, feveeeeer
- Ja s’ha trobat una ruta alternativa pel Dakar: Vilanova-Sants (hi ha tota meva d’obstacles i és una zona subdesenvolupada)
LA CANÇÓ
Lluís Llach torna a cantar per conscienciar la gent sobre el drama de la sequera... i de pas, que acabi plovent. Aquí la teniu, la versió lliure de “Venim del nord, venim del sud”
No plou al nord, no plou al sud,
Ni terra endins, ni mar enllà.
Mira si és heavy la sequera
Que no ens podem ni dutxar.
Ni bullir aigua ni fer fregues,
Ni tan sols beure, ni rentar
Ai mare meva quina set
Per sort ens queda el meu vinet...
No plou al nord, no plou al sud
Ni terra endins ni mar enllà
Només sentir al Tomàs Molina
N’hi ha per posar-se a tremolar.
Diu que el pantà de Camarasa
S’hi podrà fer el París-Dakar
Per remullar-vos l’esquelet
Jo us ofereixo el meu vineeet...
No plou al nord, no plou al sud
Ni terra endins, ni mar enllà
Em cago en el canvi climàtic
I tots els que l’han provocat
Si se’n van a parir les vinyes,
Ja us dic que alguns em sentiran.
Abans que tot no faci un pet
Jo us ofereixo el meu vineeet!
LA VENJANÇA
- Duran s’entrevista amb el bisbe: “Coincideixo amb vostè que els Pastorets del Polònia van ser una ofensa.” Ara qui arriba és un líder islàmic de Catalunya ofès pel vídeo d’Unió. Duran diu que no els volien ofendre, que ells són “simpatitzatnts de l’Alcorà” i el bisbe encara flipa més: “vostè no era democristià?” Duran: “Sí, democristià que necessita vots”. Ui, no és cap líder islàmic sinó l’Oriol Pujol cobert amb un burka. I el següent és el President Pujol amb la mateixa idea esborrajada. Pobre Duran: “Convergents de la punyeta, fora del meu despatx”. El bisbe fuig, de Duran, i de Toni Soler: “Deixi’m, provocador!”
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT PUJOL
[Al telèfon] Sí, no, sí, no, més avall, no, aquest de número 32. Ara deixa’m que tinc feina, Artur.
[A càmara] Catalans, perdó, estava ajudant al Mas a fer la candidatura. Ja hi torna a haver eleccions, quina maaaandra. I votar al Duran, quina maaaandra. Ara em trucaran perquè vagi a fer mítings a casals d’avis. És un pal això, perquè la gent gran són uns pesats, es repeteixen molt i sempre parlen d’ells mateixos. A mi no em passa mai això. Que si tomba, que si gira. Total, que els avis són uns pesats. Vull dir que la gent gran té una tendència a repetir-se. Que si tomba, que si gira, i només parlen d’ells. Jo no, jo sóc molt diferent, m’agrada parlar de coses diferents, perquè sóc una persona molt polièdrica. De ben petit, a l’escola alemanya tenia un professor... Quanta raó tenia, com el meu pare, que un dia, sortint de la missa delgall em va fer notar... ei, perquè poseu el Koniec si no he acabat?????
Talleu, és bona!
- Sarkozy + Carla Bruni = José Montilla + Judit Mascó. El President enganya la model dient que vol que l’ajudi en una campanya contra l’anorèxia, però més aviat es tracta d’un atac bulímic d’enveja de la popularitat de Sarko per sortir a les portades de les revistes del cor.
- La Marina Geli, nova candidata a amant del Montilla, després dl gfracàs Mascó, controlant-li la pressió al president, una mica alterat amb tant de tomàquet. Ella és que és taaaaan mona “jo a la feina i al llit jugo a metges”.
EL MILLOR
- Ja fa dies que anem in crescendo, la parella de l’any és la de la rivalitat M. Teresa Fernández de la Vega-Carme Chacón. Mentre ZP es desfà davant la Chacón: “Tu no puedes cargar tanto peso, etc. Apoyaré al hijo de Carmen Chacón que apruebe el Parlamento de Catalunya...” M. Teresa la voldria... ejem... morta. La Carme ja ha tingut el seu primer desig: “Josse, tengo un antojo: vull 3000 pisos de protecció oficial a L’Hospitalet i sinó el meu fill sortirà amb una taca amb forma de barri de Bellvitge.” “Oye, Chaqui, te lo puedo prometer, pero de ahí a construirlos...”
EL PITJOR
- Mani d’actors per un conveni just. No m’acaben d’agradar les manis, del Polònia, vull dir, eh.
ARXIU HISTÒRIC
Duran flirteja amb ZP. "Qué te trae por aquí?" "Un ministerio". Home, ja fa pena el pobre home deixat, demanant de canviar Cohibas per "un poco de pan con jamón", etc, etc. "Hombre Duran es que la plaza de Exteriores está cubierta". "Ya, pero yo podría hacértelo por la mitad, qué digo por la mitad, la mitad de la mitad... además vengo media hora antes y te friego”
LA PICADA D’ULLET
- El Rei es queixa dels regals que ja rebut: “siempre igual, calcetines y yates, calcetines y yates!”
LA NOVETAT
- Xavier Solé-Marín, les seves americanes impossibles i el seu ultraliberalisme: “Cal fotre un milió de tios al carrer. El que no pot ser és que la gent visqui bé i l’economia vagi malament.”
- La secre de Xuan Saura: “Xa ha arribat el Xuan Herrera.” Pobre Herrera, no el coneix ni el Saura: “Nooooo vull anar a Madrid, tothom passa de mi, ningú es creu que tingui més de 16 anys.” I fan anar a Madrid EN BICI!!!!! “Podré anar en pont aeri aquesta vegada?” L’Acebes li dóna 2 euros per un bocata, i Soler ha d’aclarir les coses: “No va d’indigent, va desenfadat.”
LA IMATGE DE LA SETMANA
- Franco vestit de núvia,. Per què? Perquè yo lo valgo? No, per salvar el matrimoni, diu. I amb ram i tot, eh!
KA FORT
- Acebes fent enquestes porta a porta pica al timbre: “Viva España, está el señor de la casa?” Les preguntes són delirants i les estratègies per obtenir les respostes correctes encara més. La noia enquestada es queixa i Acebes es defensa: “Manipulación? Me va a hablar a mi de manipulación...”
EL CAMEO
- Judit Mascó. Molt millor que la Bruni, on vas a parar!
POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- El dia 5 el Rei va celebrar els 70. A mi també m’agrada molt celebrar els 70 fever, night, fever night, feveeeeer
- Ja s’ha trobat una ruta alternativa pel Dakar: Vilanova-Sants (hi ha tota meva d’obstacles i és una zona subdesenvolupada)
LA CANÇÓ
Lluís Llach torna a cantar per conscienciar la gent sobre el drama de la sequera... i de pas, que acabi plovent. Aquí la teniu, la versió lliure de “Venim del nord, venim del sud”
No plou al nord, no plou al sud,
Ni terra endins, ni mar enllà.
Mira si és heavy la sequera
Que no ens podem ni dutxar.
Ni bullir aigua ni fer fregues,
Ni tan sols beure, ni rentar
Ai mare meva quina set
Per sort ens queda el meu vinet...
No plou al nord, no plou al sud
Ni terra endins ni mar enllà
Només sentir al Tomàs Molina
N’hi ha per posar-se a tremolar.
Diu que el pantà de Camarasa
S’hi podrà fer el París-Dakar
Per remullar-vos l’esquelet
Jo us ofereixo el meu vineeet...
No plou al nord, no plou al sud
Ni terra endins, ni mar enllà
Em cago en el canvi climàtic
I tots els que l’han provocat
Si se’n van a parir les vinyes,
Ja us dic que alguns em sentiran.
Abans que tot no faci un pet
Jo us ofereixo el meu vineeet!
LA VENJANÇA
- Duran s’entrevista amb el bisbe: “Coincideixo amb vostè que els Pastorets del Polònia van ser una ofensa.” Ara qui arriba és un líder islàmic de Catalunya ofès pel vídeo d’Unió. Duran diu que no els volien ofendre, que ells són “simpatitzatnts de l’Alcorà” i el bisbe encara flipa més: “vostè no era democristià?” Duran: “Sí, democristià que necessita vots”. Ui, no és cap líder islàmic sinó l’Oriol Pujol cobert amb un burka. I el següent és el President Pujol amb la mateixa idea esborrajada. Pobre Duran: “Convergents de la punyeta, fora del meu despatx”. El bisbe fuig, de Duran, i de Toni Soler: “Deixi’m, provocador!”
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT PUJOL
[Al telèfon] Sí, no, sí, no, més avall, no, aquest de número 32. Ara deixa’m que tinc feina, Artur.
[A càmara] Catalans, perdó, estava ajudant al Mas a fer la candidatura. Ja hi torna a haver eleccions, quina maaaandra. I votar al Duran, quina maaaandra. Ara em trucaran perquè vagi a fer mítings a casals d’avis. És un pal això, perquè la gent gran són uns pesats, es repeteixen molt i sempre parlen d’ells mateixos. A mi no em passa mai això. Que si tomba, que si gira. Total, que els avis són uns pesats. Vull dir que la gent gran té una tendència a repetir-se. Que si tomba, que si gira, i només parlen d’ells. Jo no, jo sóc molt diferent, m’agrada parlar de coses diferents, perquè sóc una persona molt polièdrica. De ben petit, a l’escola alemanya tenia un professor... Quanta raó tenia, com el meu pare, que un dia, sortint de la missa delgall em va fer notar... ei, perquè poseu el Koniec si no he acabat?????
Talleu, és bona!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)