divendres, 23 de novembre del 2007

Perles del Polònia 52 (22/11/2007)

Demano formalment disculpes per totes les vegades passades i futures en què hauré dit que havien estat fluixets, perquè, nois, això d’avui ho compensa tot. Han estat genials. La setmana passada ja us deia jo que els havien agafat amb el pas canviat...


LES PERLES (per ordre d’aparició)

- Mas i Duran al camerino. Pujol li dóna uns “trankimazins” i fa callar a Duran que està atabalant l’estrella de la nit “Si no calles em presento jo a les eleccions.” Però lamentablement les pastilles tenen efectes secundaris i Mas s’està tranformant en Pujol com si fos l’increïble Hulk.

- “Cariño ya estoy en casa....” Acebes enganxa la seva dona al llit amb un altre però sembla que no vol acceptar la realitat. Que estrany, no?? Ell el que vol saber es “Quién es el autor intelectual de este presunto caso de infidelidad? Había testigos?”

- La pregunta del dia del Cuní: “Quan un explica una cosa i segueix i segueix, se’l pot fer callar? Es pot fer, callar, als que xerren massa? Matins.sí. Matins.no. Saludem a sa majestat el rei Joan Carles I. Sr. I, bon dia. Majestat, es pot fer callar algú?” El Rei prou que ho va intentar amb el Chávez, sense èxit. Cuní vol contrastar opinions amb en Chávez mateix. L’escena de Xile es repeteixi Cuní “no m’obliguin a fer ús de l’autoritat”: el famós prouprouprouprou es transforma en el nou rap de les discoteques protagonitzat per Cuní, Rahola, el Rei i Chávez: “prouprouprouprou, home, imperialista, prouprouprou, porquénotecallas”

- Maripau parla amb Josep Coní i amb el rei “Majestad, vol que fem una ballaruga?” No diu més que bajanades, però ho fa taaaaant bé!

EL MILLOR

- Nadal al volant de l’autobús alternatiu. Calla, que la guia és la inefable Maleni, que s’adreça al respectable: “En nombre del Ministerio de Fomento y de toda la tripulación le damos la bienvenida a este autobús con destino a Vilanova i la Geltrú. Durante el trayecto les proyectaremos la trilogía del Señor de los Anillos... Si caemos en un esvorang automáticamente se abrirá el compartimento superior... con este rosario para rezar a la virgen. Vámonoh, Joaquing!” Però l’atobús no engega, és clar, i els passatgers han de baixar i empényer amb els crits d’ànim de la Maleni “Bon cop de fal!”. El passatge indignat [a la catalana, ja m’enteneu, o sigui, remugant por lo bajini] “Si fóssim a França, ja hauríem cremat l’autocar”. Ah, i m’ha encantat la brusa de lleopardi de la Maleni.

EL PITJOR
- Manifestació de mestres: “Companys, que quedi molt clar, que tothom respecti els pronoms febles: els, les en, li, ho”

SURREALISTA
- Franco es queixa de l’intent de fer un nou himne: “con lo bonita que era en mi época “Franco, Franco, que tiene el culo blanco” i no sé com però això acaba en una versió digna del Neng.

KA FORT (versió moooolt light)
- La càmara oculta de l’afer del rei i Chávez: El rei està llegint un telepomter que li va indicant quan ha d’assenyalar amb el dit a Chévez o quan li ha de dir “por qué no te callas” i l’últim que es veu a la pantalleta és “La Infanta Elena está al teléfono.”

ARXIU HISTÒRIC
- El Papa a la turca [o com portés una turca, és clar], o sigui, amb un minivestit ¡¡¡rosa!!! preparat per fer la dansa del ventre davant els turcs a Istanbul intentant fer-se perdonar la seva ficada de pota amb els musulmans.

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- Agh! Mateu Prados is back. S’ho fan a mitges, però Mateu no deixa posar-hi cullerada al Pellicer.

- “Si algun dia sóc Conseller d’Interior seria una pena, amb tot el bo que tinc a l’exterior.”

- Els Mossos han de ser raonables i no actuar si no és estrictament necessari. Uns antisistema el foten daltabaix per la finestra. “Perquè després no diguin que Saura no cau bé als okupes... saurà fet mal?”

LA IMATGE DE LA SETMANA
- L’alcalde veu enfundat en unes malles verdes per fer el gag de l’alcalde invisible en l’afer de Rodalies.

LA PICADA D’ULLET
- El President li ha agafat gustillu a l’humor. Va atavaiat tipus Eugenio. "He venido en Cercanías y ya se sabe, son menos de fiar que un cirujano ciego. Va un tren de Cercanías y choca con un camión que cruza la vía. El maquinista le dice al conductor del camión, no tenías que poner un trapito al final del camión?, y li diu, li diu al maquinista, titu, no has visto el camión y vas a ver el trapito? Qué bueno... Sabes como se suicidan las ninfómanas? Cómo? Tirándose al tren. Tranquilos, que los retrasos y el caos lo vamos a solucionar en un periquete la Maleni y yo. Eh, que el AVE está a punto de llegar. No os riais. Es verdazzz!!!"

LA CANÇÓ [Artur Sisa]

Aquesta és una gran nit, la nit catalanista,
perquè ja tinc la casa gran acabadeta de pintar
i tots els patriotes hi han d’entrar
pot entrar-hi en Maragall,
la Montse Tura, en Quim Nadal,
en Carretero i d’altra gent,
i fins i tot algun convergent
si algú hi sobra serà en Duran

Oh benvinguts, passeu passeu
de les tristors en farem fum
que casa meva
mentre jo tingui la clau.

Bona nit, Mossèn Cinto, Guifré el Pilós,
en Patufet, el gol de’n Koeman, un panellet
en Joel Joan i d’altra gent
oh quina pena,
no hi ha en Duran

Oh benvinguts, passeu passeu
de la política en faré fum
i si la cosa no funciona
jo mateix apagaré el llum.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
- PM: Catalans, no vull anar de sobrat però... sóc un crac. La setmana passada vaig explicar que quan jo era alcalde, vaig pactar amb el Felipe que l’AVE arribés a Sevilla abans que a Barcelona per obtenir el suport per als Jocs. I ara és quan surt el típic que dirà que per culpa d’això, seguim sense AVE.
- JP: És que per culpa d’això, seguim sense AVE.
- PM: Potser sí, però vaig fer un pacte, i és va complir. I això és més del que poden dir molts polítics. Total, sóc un crack.
- JP: Jo, al 83, vaig pactar amb el González que podria tenir els mossos a canvi de donar suport a la Remedios Amaya a Eurovisión. Quién maneja mi barcaaaa... i al final va i quedar l’última així que, jugada rodona.
- PM: Ui sí, quina transcendència pel país!
- JP: Era només un exemple. Has de veure que jo he fet pactes amb gent molt important: Suárez, Tarradellas, Kohl, la Marta, el Nixon. L’any 66 vaig pactar que els americans sumistrarien coca-cola gratis a les oficines de Banca Catalana a canvi que ells fossin els primers en anar a la lluna.
- PM: Ara t’has passat tres pobles, no cola.
- JP: Sí, i segur que hi ha proves, perquè el Nixon ho gravava tot.
- PM: Bé, és igual, la qüestió és que nosaltres feiem pactes i es complien, no com aquests pipiolos d’ara.
- JP: Com Mas, que pacta l’Estatut amb el ZP a canvi de ser President.
- PM: O el Montilla, que pacta amb ZP fotre’m fora i al final.... bé, al final vaig i marxo jo. Bé, és igual. Pujol, donem exemple i pactem. Jo dic “Visca Catalunya” i tu tries quin programa veiem. Visca Catalunya!
- JP: Vale, doncs, jo vull mirar “Un lloc per viure”.
- PM: Ja ho sabia, jo també.
- JP: Que ca... agh!


Talleu, és bona!

divendres, 16 de novembre del 2007

Perles del Polònia 51 (15/11/2007)

Molt fluixet, avui, potser van quedar aclaparats els guionistes amb tants temes que hi havia en el candelabro

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Franco vestit de blanc i angelet. “Estoy intentando que me lleven a un buen monasterio, no olviden que tengo buenos amigos en la Conferencia episcopal... y de paso a ver si funciona la beatificacion exprés que se ve que la plaza de San Pedro estaba a tope el otro día. Y además todos esos mártires tienen mucho que agradecerme, que sin la guerra civil que les monté nada de nada...”

- Montilla es converteix a l’independentisme després de sentenciar “Tot va com el cul.” i surt al balcó de Palau a proclamar la independència de Catalunya. I qui l’atura? ZP? Albert Rivera? L’Iceta? Nooo, és Carod! “Què fas José?” Montilla:”Em dic Josep, aquí i a la Xina.” La intervenció de ZP, ara sí, es decisiva: “Peró qué haces? Si yo pierdo en marzo, me quedo en el paro, pero Joan Clos vuelve a Barcelona.”

EL MILLOR

Nadal i Montilla al despatx del ZP a veure què pillen per les infraestructures. ZP els dóna un bitllet de 20 € (i encara demana el canvi) per a les inversions del trienni. Mentre xerren, entren sense massa contemplacions un parell de tiarrus. ZP diu que són: “funcionarios del gobierno vasco que vienen a buscar su cupo”. Obren la caixa forta i s’incauten de tot de bitllets. Hilarant el conseller Nadal que ho pilla tot amb efectes retardats. Però el president Montilla està llançat, torna al despatx de ZP vestit de basc amb la consigna “Àdhuc la hostia, venimos a por el cupo.” A veure si fent-se passar per bascos pillem una mica més... però es veu que no.


EL(S) PITJOR(S)
- Jordi Hereu fa aturar una bici per portar les rodes baixes, per contaminació acústica, per mil tonteries. Total, que la noia baixa de la bici, i mentre parla amb Hereu i els urbans li roben i... no dóna per més la cosa.

- Terribas amb Artur Mas amb l’excusa que diuen que vol ser el Sarkozy català. “No, si és a Sarkozy que li agradaria ser l’Artur Mas francès.” No sé, és que no m’ha fet gràcia.

SURREALISTA
- Intentar fer un gag amb ZP i la confusió entre “las chicas del Chad” amb “las chicas del chat”.

KA FORT
- El Rei sopant a casa amb els Prínceps: “Qué asco de comida, dónde está el caviar iraní? Ya se ha acabado? Pero si me gasté toda la pasta de la multa de los d’El Jueves.” El Rei, amb un atac de sinceritat post-Chávez es deixa anar, amb perles com “Por fin me he librado de Marichalar.” “Por qué no te callas, Letizia, me gustaba más la Sanum.”

- Aznar a cal Jiménez Losantos que el fa trempar fent-li unes feinetes per sota la taula. Que fuerte, que fuerte.

ARXIU HISTÒRIC
- Esmorzar Mas-Laporta (el segon, el de després de les eleccions, quan ja no hi havia possibilitats de ser President). L’objectiu de l’esmorzar és veure si així menja alguna cosa decent.... i què dir de Duran sota la taula com un gos que espera les engrunes de l'amo...

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- Piqué ocupa la presidència de Vueling després d’abandonar la política o, millor dit, després que la política l’abandonés a ell.

- Els números de l’Once: 1 i 1, once.

LA NOVETAT
- Chávez. Un encreuament entre Jaime Peñafiel i Santi Santamaria.

- Schuster. Formant parella artística amb Acebes. Que què tenen en comú? Ja sabeu, cap dels dos diu que han dit...

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Piqué vestit d’hostessa de Vueling i repartint cacauets.

LA PICADA D’ULLET
- Uns mossos irrompen en el despatx de Saura. Després de l’esglai aconsegueix articular paraula: “Estic molt ocupat, com sempre”.

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT PUJOL
Catalans, la gent em copia. No sé si us en recordeu, però jo vaig ser el primer en fer callar de manera dràstica. “Voleu fer el favor de callar?” Sí, em copien: primer el Cuní amb allò de “Prou, prou, prou”. I ara el rei que li diu a l’Hugo Sánchez (Chávez) “Por qué no te callas?” Mira que es soso, no és el mateix preguntar “Por qué no te callas?” que “Voleu fer el favor de callar?” Al que li agrada parlar, no li pots fer una pregunta! Pero no és l’únic que m’han copiat. Cada vegada que hi ha grip tothom em copia la tos. O anar a la presó per motius polítics... jo ja ho vaig fer als anys 60, i ara l’Ibarretxe em vol copiar. [el rei en off: Por qué no te callas?] Ah sí, Visca Catalunya. Mira això també ho deia jo abans que ningú. D’això, chjee, koniec.

Talleu, és bona!

dijous, 8 de novembre del 2007

Perles del Polònia 50 (8/11/2007)

Eiiiii, que en fem 50!!!


LES PERLES (per ordre d’aparició)
- L’assessor assessora Duran i Mas sobre les causes del desgavell. De tota l’explicació tècnica (tipus “cua de maniobres” ja m’enteneu) el que no entenen són conceptes com “servei de rodalies” o “Baix Llobregat” i mostren un desconeixement total sobre aquella cosa anomenada “metro”.

- Montilla a Nadal: “ja has parlat amb Zapatero com et vaig demanar? ja has aconseguit que Maleni dimiteixi?” Montilla hi veu cabòries ocultes... i és que Carod, Tura i Nadal li han col·locat una càmara oculta. Montilla descobreix el pastís, vull dir, El show de Truman [Montilla], i el seu director ZP: “Tu vida transcurre en un inmenso plató, y no veas el éxito que tenemos, hasta ganamos a Gran Hermano.” Montilla: “pero y el tripartito? Y el Carmel?” ZP: “Ah sí, eso nos costó una pasta en efectos especiales...” I és segons Soler “quan la realitat no és prou divertida l’exagerem una mica, però normalment no cal.”

- Reunió a cal PP. Rajoy parla clar: “Hay que pasar página y mirar para adelante.” (es veu que s’ha d’aprofitar que els psicòlegs encara no deixen sortir a Acebes). Zaplana: “Eso lo sabe José Mari?” Rajoy: “No, y como se lo digas te vas a enterar”.

- Maleni a l’Hospitalet inaugurant... “el socavón número 18 que, por votación popular, llevará mi nombre (en el cartel lo pone en catalán para respetar el estatut).”

- Cuní i Rahola entrevisten la ministra Àlvarez, que “fa anys que ens està foment.”

EL MILLOR
- “El estado contra Juan José Ibarretxe alias... vaya no tiene alias?” Ibarretxe: “Porque no soy terrorista!”. Després d’un brevíssim interrogatori del fiscal, que només deixa contestar amb un sí o no, encara que la pregunta no ho faci possible, el jutge crida a deliberar al jurat. Jurat, el portaveu del qual és Rajoy: “Señoría, mis primos y yo venimos deliberados de casa”. Culpable, y al trullo. El gag acaba amb tots fent l’onada, és clar.

LA CANÇÓ [by Maleni Jurado]
Como una obra
así es toda mi vida
Como una obra
que nunca se termina

Que un día de estos
me caerá un tren encima
Como una obraaaa

Aguantaré, que dimita su padre
Me muevo bien en medio del desmadre
como me mola
armar follón, con una obraaaa

[Mas] Però es pot saber quan arribarà l’AVE?
eso mi amor ni dios mismo lo sabe
y que me importa?
mi vida es hoy como una obraaaa

EL PITJOR
- Santi Santamaria i Ferran Adrià de joves treballant en un burguer: “Yo només tenia lus vint anys i només Déu sap el gran tostón que em va fotre”. [la Rusqui, de clienta]

EL CAMEO
- El vídeo del Ministre Joan Clos de visita a General Motors. Insuperable. No el poso a la categoria d’El millor perquè malgrat que ho sembli, no és obra del Polònia...

SURREALISTA
- El Rei li ha comprat a Mohammed una “colònia”: “Tu tranquilo, que yo ya tengo dos”.

KA FORT
- Possibles candidats a gestionar l’aeroport del Prat: Port Aventura, L’Arca de Zoè, Samsonite...

ARXIU HISTÒRIC
- Renfe aventura: “M’acaba d’arribar una novetat però no sé si estan preparats... El viatge en Rodalies Renfe entre Barcelona i Castelldefels”. El de l'agència Aunmal Viatges diu que el bitllet costa 500 €, que t'hi pots passar 4 hores dret, amb 300 persones que no s'han dutxat i que més val que t'hi enduguis una llinterna... Ei, i d’això ja fa un any, eh, no 5 minuts!!!

POLONEWS
- Efectes a Catalunya de la vaga de guionistes de Hollywood : “sort que el Ministre Clos sempre apareix quan se’l necessita”

LA PICADA D’ULLET
- Arxius secrets vaticans. En un sobre es descobreix un quart secret de Fàtima: que l’AVE ensorrarà la Sagrada Família.

EL DIÀLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
Catalans, no sé si heu vist el vídeo que ha fet el tete, vull dir el Conseller Maragall. Aquell de les 3 bessones que diu que Catalunya és el Barça i en Ronaldinho. Es veu que els de l’Espanyol estan que trinen. Total, per què? El vídeo diu la veritat. Catalunya és com el Ronaldinho, no? Vull dir, que no estem en el nostre millor moment, per dir-ho d’una forma suau. Abans erem millors, més ràpids i més imaginatius. Ara volem fer filigranes i no ens surten. I encara notem els efectes de la ressaca política. La gent està desanimada, i el Govern, i no ho dic pel Montilla, que sempre fa la mateixa cara. He heeee que cabrón. Recordo un dia que, sense voler, li vaig fotre la porta als nassos, i el tio es va quedar impassible, callat però, això sí, amb el nas com una patata. He heee. Total, que vivim un temps de desànim que s’ha de superar. Solucions: jo quan em desanimo, per exemple, menjo pistatxos. Ja ho sé, això no arregla el pollo de l’AVE, però a veure, algú té alguna idea millor? Va, a la de tres... visca.

Talleu, és bona!

diumenge, 4 de novembre del 2007

Perles del Polònia 49 (2/11/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Després de ser entrevistat per Justo Molinero i les seves falques publicitàries, el President Montilla ha adoptat nous mètodes per captar l’atenció als avorrits debats parlamentaris. Només us dic que el tècnic de so és el President Benach, que li va posant falques customitzades a la realitat política catalana, tipus: “Gestoria Revilla, si no pagas te rompemos la rodilla.”

- Maleni buscant esvorancs pel plató com qui trepitja raïm. Sembla que ni Montilla i Soler tampoc s’atreveixen a fer-la fora.... del plató; plató sota del qual passa el nou traçat de l’AVE.... nooooooooo!

- Al Consell de Ministres, ZP escolta més a Chacón que vol que se’n surti del debat sobre les infraestructures explicant acudits davant De la Vega que vol parlar de terminis, seguretat, etc. Més tard... De la Vega es venja amb Chacón fent-la anar disfressada de bruixa per la festa de Halloween a una recepció dels americans que era de gala.

EL MILLOR / LA CANÇÓ [Lluís Llach]
El vostre pis és taaaaan petit
que quan us aneu a dormir
us aniria bé ser estrets de pit
Però quan ve la hipoteca
coi, si et fot una cleca
i et veig mirant a la meca
no és així, no és així com m’agrada a mi
pagar per aquest cutxitril
Sabeu quants euros val?
doncs cada metre va a sis mil
El vostre pis és tan petit
sigui a Porrera o a Rupit
no hi entres mobles si abans no has sortit
no sé pas si s’arreglen
amb una beca
tot això és xerrameca
No és així, aneu-se’n a parir
si els preus no podeu abaixar
molts, per poder pagar
mai no es podran pas retirar.

EL PITJOR
- El ministre Clos intervé per salvar les emissions de TV3 a València. Com?? Amb el seu nou invent, la paella parabòlica valenciana. Els escamarlans són els que han de pillar les ones i l’all, com tothom sap, és un repetidor.

SURREALISTA
- Franco: “Con esto del puente la gente viaja mucho, a mi me gustaba Berlín, Roma... pero claro, desde la Guerra Mundial que esas ciudades están muy sosas. Propongo... Birmània. [L’uniforme militar es transforma en hàbit de monjo budista]. Ah, y además se podría organizar una especie de Gran Birmano....”.

KA FORT [però ni la mitat de tot el que passa a Barcelona]
- El President Montilla i el President Zapatero visiten els es-vorancs de l’AVE: “Lo sé, lo sé, la hemos cagado.... a ver, qué prometo ahora! Ya sé, Arreglaré las obras que quiera el Parlament de Catalunya.... El President Montilla li diu que ja no cola, i ell tan tranquil: “Però mira, la verdad es que en las encuestas seguimos subiendo y pase lo que pase yo nunca voy a hundirme... Ahhhhh [Naturalment, ha caigut en un es-voranc] Esto es culpa de Maleni, cuándo la pille...” Maleni/Magdalena [con g de gafe]: “Estoy aquí, Presidente. Es que me caí el 12 de octubre.” ZP: “Montilla, sácame del agujero y te prometo algo”.

ARXIU HISTÒRIC
- ZP buscant candidat a l'alcaldia de Madrid... Bono el rebutja i en un inversemblant atac de discreció surt per la finestra per fugir dels fotògrafs... ZP: “Pero si yo le he dicho que no se precipite!”

LA NOVETAT
- El cosí de Rajoy, invisible per Acebes. “Hay amigos imaginarios que en realidad existen, no has visto El orfanato?”

LA IMATGE DE LA SETMANA
- El cap tallat de Magdalena Álvarez en una safata, regalimant i tot, mentre crida: “No pienso dimitir! Seguiré a la cabeza del Ministerio... es que yo todo me lo tomo con sentido del humor.... saben qué le dice un socavón a un socavón? Oye, se te ve muy hundido”. Es queda a les fosques i crida: “Eh, cabroneh, hay alguieng?”

LA PICADA D’ULLET
- Acebes: “Yo nunca dije que hubo conspiración, pero la hubo.” No cal dir res més, no??

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS MARAGALL I PUJOL
PM: Catalans, estic emprenyat. Tot l’estiu tothom ha anat de cul perquè el Woody Allen rodava a Barcelona i va i li fot un títol a la pel·li que ningú entén “Vicky, Cristina, Barcelona.” Però què és això, el nom de la filla d’una infanta, o què?
JP: Què sabras tu, que no saps ni anglès!
PM: Are you saying I don’t talk english? Pues no només sé l’anglès. Parlo, al menus, cinc idiomes: català, castellà, anglès, francès i italià.
JP: I alemany.
PM: No, alemany no en sé.
JP: Doncs jo sí.
PM: Qué cabroooon. Doncs això que el català no el parles molt bé, no? Perquè jo quan parles no t’entenc.
JP: Kghgkgikgkn´knk. Escolti.., khooih..
PM: Calla, calla, que jo sé recitar el conte de la caperucita amb els síl·labes canviades, i això compta com a idioma. Ja veuràs: Bai la tacirupeca por el quebos do cuan zas, el bolo! Adedonvas tacirupeca, a saca de mi talibuea...
JP: Doncs jo parlo valencià.
PM: Valencià i el català és la mateixa cosa, no?
JP: Sí, però per guanyar el que sigui.
PM: Però vols dir que encara hi arribem allà baix?
JP: [a càmera] Hola, ché! Ací mos lo passem de categoria.
PM: Potser els del PP ja han tancat el repetidor... au anem.
JP: Ei, per què no ho diem tots dos avui?
PM: Va, a la de tres: un, dos...
JP: Visca Catalunya!
PM: Qué cabróooon.

Uf! Gràcies a la Dolors i en Joan Ramon de Porrera, que sinó ens quedem sense Polònia aquesta setmana....

Talleu, és bona!