diumenge, 2 de desembre de 2007

Perles del Polònia 53 (29/11/2007)



LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Un creatiu publicitari presenta la nova campanya de publicitat del Govern a Montilla: “Això no funciona nen, esto se ha apagado, l’AVE que no arriba, tothom em vacil·la, el Montilla s’ho miraaaa... benvingut a la república bananera de Catalunya”. Al President no li acaba d’agradar “no sé, potser alguna cosa positiva, no?”. El creatiu ve preparat amb una cara B: “La Fira de Frankfurt, mira, la llei de l’habitatge, vale...” És l’spot més breu de la història. No és que s’hagi tallat, és que és així de curt.

- Mas al telèfon amb Maragall amb Pujol de testimoni: “Sí, sí, tohom encantat amb la conferència.” Mas a Piqué: “Sí, gràcies, què vols carnets? Els que vulguis”. Nicolas: “Bon jour, ça va, ça va.”. Angela Merkel: “Guten morgen, tot dabuten.” Fins i tot truca el Ronaldinho: “La casa gran? Sí, t’hi farem un gimnàs i una discoteca.” Richard Nixon: “Yes, I remember you, the Watergate”. Pujol no pot més, s’aixeca i se’n va. Darrere la porta hi ha algú amagat que és qui està fent aquestes trucades entusiastes: el Trias!! Pujol: “Però home, el Nixon és mort, només gent viva!!!”

- Mas parla del dret a decidir. Li pregunten els periodistes: “a decidir què? L’autodeterminació?”. Mas: “No, a decidir que puguem decidir...”. Em sembla que el que no es decideix és ell.

- La nit al dia. Pujol va a la Terribas a presentar el primer volum de les seves memòries. Veiem un flashback dels interrogatoris a la presó. Pujol ja era “genio y figura” i engalta unes lliçons als policies de por... recordeu que ell ho sap TOT de TOTHOM. Extraordinari quan diu mirant a càmera: “I recordeu, catalans són aquells croissants que es fan i es mengen a Catalunya”. Mira que ho fa bé el Latre!!!

EL MILLOR
- Montilla demana a Nadal la persona adequada per controlar les obres de l’AVE. Nadal ha complert i ha fitxat un Director General. Montilla està content: “Espero que sigui una persona seriosa perquè ja portem massa mesos fent el pallasso”. I qui és, nogensmenys, el fitxatge???? El mateix Tortell Poltrona!!! Montilla pregunta: “Vostè té experiència de govern?” Toretell: “Home, és clar, em dic Poltrona” El gag té gràcia, tot i que sigui per fer propaganda del Circ Cric i de la puça Orzowei.

EL PITJOR
- Carod està preparant la llei de cultes i consulta amb un imam i un capellà: Tots dos tindran els seus beneficis, sempre que compleixen alguns requisits d’integració. El capellà pot argumentar que tenen a Torras i Bages i l’imam que el seu nebot és el Barça. Molt bo. Però no és això, Carod vol colocar un vitrall amb la seva efigie a Santa Maria del Mar com si vos Sant Sebastià travessat per les fletxes i que es proclami que un dels apòstols era independentista. L’imam no ho té millor, estarà obligat a començar les pregàires amb aquest fragment “inèdit” de l’Alcorà: “Alaaah Carod”.

SURREALISTA
- Mani d’argentins.... amb quin objectiu? El lema és llarguíssim i necessitaria uns quants terapeutes per pillar-ho. Només recordo que tenia 5 línies i acabava dient “¡Ahora!”

KA FORT
- El mal gust del Pellicer amb nines inflables, pixarades a plató, etc.

ARXIU HISTÒRIC
- Arriba l’ecografia de Letizia. Abans d’obrir el sobre, tant el príncep com el Rei volen una altra nena per no haver de canviar la Constitució.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- El President Montilla fent de mim sense cap gràcia, és clar.

LA PICADA D’ULLET
- En el programa Silenci? entrevisten Ferran Adrià, from L’Hospitalet to the world. Pregunta: “El teu llibre preferit?” Resposta: “El de comptabilitat del Bulli”

LA CANÇÓ [Mariano Melendi]
Acebes i Rajoy a l’avió. Rajoy està cagat, té por a volar [influències de l’accident de l’helicòpter]. Acebes té la solució: “Hazte un Melendi”. Amb uns glopets d’acohol de la petaca, Rajoy es va transformant en Melendi a mesura que li creixen les grenyes i que l’avió va fent piruetes. Per què? Perquè el comandant és Piqué i els té moltes ganes a aquests dos. Unes quantes vomitades de Rajoy després, aterren i comencen la cançó....

Se acerca la primavera
hermosa ocasión de ganar
y tu con esa borrachera
te pareces un poco a Aznar

Este año le pido al cielo
que no haya conspiración
aunque eso si lo niego
la más mínima mención

Rajoy, caminando por la vida
boicoteando al grupo Prisa
machando a Piqué
sin que nos de la risa
y es que en estas elecciones
ganaremos por cojones
y ya no habrá más bodas
de los maricones

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
- PM: Catalans, en èpoques com aquesta trobo una mica a faltar l’estar a primera línia de la política. Però ah, ja ho veuen [agh, és el Monegal!], ara estic en un altre nivell, sóc europeista. Per què si estigués aquí me n’aniria a la capital d’Espanya a dir-los 4 de fresques. Aquest [Pujol] i jo en teníem els collons pelats de fer això.
- JP: Què dius? És que quan fan el monòleg canvio de canal, jo.
- PM: Et deia que tu i jo hem fet molts discursos a Madrid.
- JP: S’aixeca esvalotat: “Qui s’han cregut que som nosaltres!”
- PM: El Pujol té un problema. No puc dir el nom de certa ciutat perquè s’excita.
- JP: Doncs no la diguis més!
- PM: El què, Madrid?
- JP: “Qui s’han cregut que som nosaltres!”
- PM: A mi m’agradaria fer com el Montilla que quan va anar allà se’l va veure diferent. Ara ve a les meves, és catalanista i fins i tot sembla independentista. Sembla aquell...
- JP: En Carod?
- PM: “Que cabroooon”
- PM: El tic del Maragall és que no puc dir el nom del Carod...
- PM: “Que cabroooon” Madrid
- JP: “Qui s’han cregut que som nosaltres!” Carod
- PM: “Que cabroooon”
[ad libitum]


Talleu, és bona!