diumenge, 30 de desembre de 2007

Perles del Polònia 57 (27/12/2007)

Els Pastorets, àdhuc!

Perles dels Pastorets, dedicades especialment al Cardenal Martínez Sistach, a qui li falta, com a mínim, sentit de l’humor. http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=470793&idseccio_PK=1021






Escena 1: El bosc tenebrós. Carotet [Carod] i Montilló [Montilla] estan perduts en un bosc on hi ronda el dimoni [Chávez]
Montilló: Vull tornar a casa!
Carotet: No et preocupis pas massa, que segur que trobem algú que ens porti a la plaça.
Montilló: A la de Sant Jaume?
Montilló: La mateixa.

Escena 2: Camí de Betlem, trobada amb els pastors (i una pastoreta, de molts bons colors). [Saura] [Chacón] [Llach]
Pastoret Saura: Si us heu perdut, ai làs, vigileu no us trobeu a Satanàs.
Pastoret Llach: Perquè veieu com n’és de ferotge, us cantaré una cançó que dura una hora de rellotge: “Satanàs ha dit que nooo.”
Pastoreta Chacón: Si voleu adorar el Messies busqueu-lo bé, però recordeu que els miracles els fa millor el PSC.

Escena 3: Primer encontre amb Satanàs.
Carotet: Què fas Montilló, que fot tanta pudor?
Satanàs: Perdonad si se sufre, pero por donde yo paso huele a a-sufre. Y donde Yor Bus va, todavía huele má. Decidme, imperialistas, por dónde vendrá el Mesías?

Satanàs comença la guerra, fent obrir la terra.

Carotet: Montilló, que estàs molt lluny? Aquí baix, no hi ha llum!
Montilló: Això de la llum que s’ha fos, ho porta el Ministre Clos.
Satanàs: No es cosa del gobierno, vais a quemar en el infierno!

Escena 4: L’Anunciació. L’àngel [Nadal] s’apareix a la Verge Maria [Acebes].
Àngel Nadal: Concebràs amb tes entranyes, i derrotarà tots els que tenen banyes. El concebràs sense conèixer home... en resumen, que tendrás un hijo sin conocer macho, o sea que te pierdes, lògicament, lo de pillar cacho.

Val a dir que la seva explicació del miracle, ple de subordinades, s’entén més que el dogma mateix, amb escreix.

Escena 5: L’infern [Terribas] [M. Pau] [Tura] al servei de Satanàs.
Satanàs: Coged a esos imperialistas, y los freímos, como dice esta revista (cameo del Descobrir cuina)

El cuiner Adrià ja té l’olla a punt.




Diablessa Terribas: Tu Carotet, ets bastant desastre
Diablessa Tura: així que et rostirem com un pollastre.
Diablessa M. Pau: Mare meva, Montilló, no estiguis trist, que et faran volta i volta però sortiràs al Tvist.

Montilló: Espereu que amb tot aquest fum, tinc a punt un estornut.
Carotet: Jesús!
Satanàs: Tapad la boca a ese hombre, para que no pronuncie ese nombre.

L’arcàngel ZP irromp a l’escena.

ZP: Alto ahí, insensatos! Por qué no te callas?

Carotet: On és l’àngel Zapatero, oh traïdor, com Carretero!

Escena 6: Josep [Rajoy] empeny la cadira de rodes d’una embarassadíssima Maria [Acebes]
Maria: Baja las revoluciones, que con tanto traqueteo, ya me vienen las contracciones.

La parella troba els pastors Saura i Llach.

Maria: Estoy hecha polvo, señores, me matan las contracciones.
Josep: De agarrados tenéis fama, pero nos dejaríais una cama?
Pastor Llach: És tan bonica la situació, que us cantaré una cançó.
Pastor Saura: Semblen cansats, jo diria, els fotem en una establia?

Escena 7: Carotet i Montilló, amb els pastors, encenen el foc amb les fotos del rei.
Apareix l’àngel Nadal i s’enrotlla tant “en el benentès que em vulgueu sentir, a les pauses podeu anar a fer pipí” que els pastorets piren. Només queda Llach, que veu l’oportunitat de cantar-li “Herodes, el neofatxa global”. Però l’escena acaba com els millors Asterix, amb Llach emmordassat com el bard de l’aldea gal·la.

Escena 8: Els 3 Reis [Duran] [Mas] [Rei negre] tan ben avinguts com els líders de CiU.
Montilló: Mira Carotet, els tres reis.
Carotet: Tres governants i un que dorm? Això em recorda al tripartit!
Montilló: Porteu cabòries al Messies?
Carotet: Seguim Mas i la seva estrella, i que en Duran es quedi fent la paella.

Escena 9: L’establia
Maria: Que contenta que estoy que el chaval sea un Sirera, podía haber sido un Xusep Piqué cualquiera.

Arriben els Reis, tard.

Mas: Seguíamos una estrella, però, de sobte, se ha apagado.
Josep: Será cosa de Fecsa-Endesa, alguna vez ha pasado.

Arriben els pastorets.

Montilló: Agenolleu-vos davant la Sagrada Família.
Carotet: La Sagrada Família és això? Doncs comencem a córrer, que diu un senyor que aviat s’ensorra.

Brrrrrrrrrbhousbcoubuucbvubvbrrrrrrrrrum!


NADALA FINAL: El Rabadà http://www.tv3.cat/pprogrames/polonia/polSeccio.jsp?seccio=player&idint=1574&tipus=ranking. http://www.youtube.com/watch?v=VV1L-PhYBUU

[Carotet] Déu n’hi do quin entrebanc
Déu n’hi do quin entrebanc
Segur que hi ha un esvoranc
Segur que hi ha un esvoranc
[Montilló] No n’hi ha per tant!

[Josep] Eso yo os lo puedo arreglar
Pero en marzo os toca votar
[Maria] Para que vuelvan los tiempos
de José María Aznar
[Montilló] Vete a cagar

[Rei Mas] Aquí estem els Convergents [Rei Duran] I Unió
[Rei Mas] estem els Convergents [Rei Duran] I Unió
Enfonsats en un forat
Enfonsats en un forat
[Montilló] T’has despeinat!

[ZP] Yo prometo que lo arreglaré
Yo prometo que lo arreglaré
Pero luego haced memoria
porque yo me olvidaré
[Montilló] I jo també

[Pellicer] Jo com sempre estic la mar de bé
Jo com sempre estic la mar de bé
Cap al 2008 m’informen
que continuarà el merder
[Montilló] Ui quin tupè!

[Chavez] A mi nadie me manda callar
Ni Juan Carlos ni Marichalar
[Terribas+M.Pau+Tura] No te metas en jardines
que la cosa no està bé
[Terribas] I per què?

[Adrià] Un plat nou vull inventar
I un parell d’estrelles guanyar
Vols venir tu a remenar?
Vols venir tu a remenar?
[Montilla] Quin fàstic que fa!

[Pastoret Saura] Mira, Llach, quina cançó
Ara ens vols tocar el crustó?
[Pastoret Llach] No ho diràs pas de debò
[Pastoret Saura] Jo t’ho dic de debò
[Montilló] No cantis no!

[Tots] Què ens espera l’any vinent
Vagi bé o malament
Al Polònia hi falta gent
[Montilló] Però amb el degut respecte institucional que sinó m’enfado...

[Àngel Nadal] Que Jesús ha nascut
I en una establia hi ha el minyó.
S’ha acabat, lògicament l’Anunciació.
Hola? Hi ha algú per aquí? ? ?
Ja surt el Koniec?

PD: El Polonews a la romana me l’estalvio, ja sabeu com l’aprecio ;)

Com deia Montilló: Això de treballar amb rima, ja m’estava donant grima!
GRÀCIES POLONESOS!!!!

divendres, 21 de desembre de 2007

Perles del Polònia 56 (20/12/2007)

Bon Nadal, polonesos i poloneses de bé!




LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Montilla entre reixes: "Catalanes, catalanus. Sóc aquí perquè em van detenir per anar a més de 80 per l’autovia de Castelldefels. He tingut sort, perquè no estic a la comissaria de les Corts... Avui acomiadem el 2007 amb ulls a les llàgrimes, i és moment de fer Oh, balancé, balancé. No tot ha estat negatiu, hem après paraules noves, com esvoranc o kubotan.... Toniiiiiii, saqueu-me d’aquí."

- Els mossos fan cagar el tió perquè Saura vol crear bon rollu i demostrar que quan volen poden “fer cagar”.... “Disculpi les molèsties, seria tan amable de defecar?”. Però res, aquí fins que no hi ha cop de bastó (i uns quants), el tió no caga.

- Poooobres Reis Mags, només han rebut dues cartes perquè el Pare Noel s’està emportant tot el negoci. La solució? Vestir-los de Pare Noel... ah, i amordassar el Pare Noel de veritat.

EL MILLOR
- Un petit oblit a la Moncloa.... ningú ha desconvocat la inauguració de l’AVE. Cohets i confetti ja estan preparats a l’aeroport del Prat així que, per què no aprofitar-ho? El trio ZP-De la Vega-Chacón decideix reinaugurar l’Estadi Olímpic. I amb tota la parafernàlia: Constantino Romero, fanfàrria, atletes i .... pebeter. Aquest cop no serà Rebollo qui l’encengui sinó.... Maleni! “Tranquiloh, catalaneh, que oh la voy a meteh doblá” [llàstima que no encerta i la fletxa provoca un incendi]

EL PITJOR
- Pujol fill tallant-li l’orella a Duran i Pujol pare castigant-lo tallant-li l’orella al fill??????? Però això què és?????

ARXIU HISTÒRIC
- Zaplana davant un globus terraqüi pregunta a Acebes: “Dónde está el Líbano?” Acebes respon: “Pregúntaselo a Mariano, que es él el que guarda estas cosas”. Zaplana: “No puedo porque está enfadado conmigo por lo de Piqué.” Acebes va de mediador entre l’un i l’altre. Al revés t’ho dic perquè m’entenguis, és clar.

LA PICADA D’ULLET
- Carme Chacón [moníssima de núvia] a la seva proclamació com a candidata: “Amics guais i amigues super. Hem de reivindicar la Catalunya optimista, perquè m’ho ha dit el Jose. Hem de canviar el català emprenyat per la catalana prenyada.”

LA NOVETAT
- Ramon Calderón, el president del Madrid. Cap interès. Perdó.
- Marina Geli, EXTRAORDINÀRIA.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- El Govern espanyol ha traspassat les competències de la loteria. I el Niñu de Sant Ildefons (amb calça curta inclosa) no és altre que Quim Nadal, lògicament.

KA FORT
- Franco vestit de ku-kux-klan i autoproclamant-se “Franco is the best, the mejor.” Es veu que ha anat a no sé quina educativa conferència.... “Si supieran lo que me contaba Hitler de los judíos.... suerte que en España los expulsamos a tiempo.”

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
- JP: No hi havia un arbre més gran?
- PM: Doncs, mira, l’any que ve el compres tu. Catalans, en aquestes dates no hi ha res més patètic que això de l’amic invisible. I més quan només som dos, oi Pujol?
- JP: Ai, sí, qui serà qui serà?
- PM: Home, qui vols que sigui? Només puc ser jo!
- JP: Home no trenquis la màgia!
- PM: El que us deia, patètic.
- JP: A veure què és.... el meu llibre de Memòries, però si l’he escrit jo??
- PM: Fa ràbia, eh! Ei, que m’he sortit del pressupost, jo... a veure si fas llibres més curtets i econòmics, rollu Teo: En Pujol va al cole, En Pujol va a la presó, etc. Ara em toca a mi. A veure que m’haurà regalat el meu amic invisible? Ondia, l’estatut. Però si el vaig fer aprovar jo?
- JP: Sí, jo també m’he sortit del pressupost, perquè ja estava descatalogat.
- PM: Que cabróoooooooon. Jordi, me’l canvies? Bones festes i Visca Catalunya!
- JP: Té, et torno l’Estatut, que no m’agrada la ciència ficció.
- PM: Doncs té, les Memòries, que la història sagrada no m’ha agradat mai.


Talleu, és bona!

divendres, 14 de desembre de 2007

Perles del Polònia 55 (13/12/2007)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- La Ministra Maleni va a Bellvitge a comprar loteria “con la de desgracias que han pasado seguro que toca”. Els periodistes pregunten què farà amb els diners si li toca i la deixa anar “lo de todo el mundo, tapar agujeros”.

- El magatzem on viu Franco es va omplint i omplint de relíquies franquistes i Franco es pregunta per què: “ah, por la ley de la memoria? Es que no me acordaba.”

- El Conseller Maragall parla de l’informe Pisa al Parlament, i els diputats semblen uns adolescents d’institut (més de l’habitual, s’entén)

- Silenci entrevista al President Montilla: “Un hobby que l’apassioni?” “Callar.” “Un lema?” “Muts i a la jaula”


EL MILLOR (i el més currat)
- Cuní & Rahola en blanc i negre. Els Matins en sèpia i lletra de pel·lícula muda. La pregunta del dia és “Ha d’arribar el metro a la plaça Lesseps?” Metro.si. Metro.no Podeu enviar ja els vostres telegrames. El Cuní encara en té una altra de pregunta: “Vist el resultat, han de mantenir el dret a vot les dones?” La Rahola (moníssima) diu que sí, mentre es deixi el dinar preparat i la roba a punt pel marit. Ja jaaaaaa. I la tercera pregunta és: “Hem de reformar ja l’estatut del 32?” Companys.si o NoésaixòCompanysnoésaixò.no.

EL PITJOR
- El Papa jugant amb una Wii tunejada Pontifici 4.0. Papi vs. Iman: “Amen over”

ARXIU HISTÒRIC
- El lot de Nadal de CiU. Duran i Lleida suggereix a Mas que sigui un crespó negre per posar a la senyera, un regal barat perquè no tenen diners, però Mas ja ha fet altres plans.... i uns magnífics lots de Nadal l'esperen sobre la taula. "Com? és que Sala Martín t'ha ensenyat com estalviar?" Però no, sembla que els calés han sortit de la butxaca presidencial... només així s'explica la visió del President Montilla repartint trossets de torró com a lot als treballadors de Palau i al Conseller Saura fent penitència per haver-se deixat robar...

LA PICADA D’ULLET
- Continua el debat sobre la crosta. El President es queixa: “Nosaltres aquí manant i TV3 a la seva bola!”

LA CANÇÓ [Yo soy aquel]
- Bono dirigeix el dinar familiar com si fos l’hemicicle. I com que casa la filla amb un fill de de Raphael, aquest ve a fer el cafè i a cantar, és clar

[Bono] Yo soy aquel que de hablar nunca se agota
Yo soy aquel que dice España con la jota
Y el que se espera y el que se siente
Aquel que va a presidir el Parlamentoooo
Ya estoy aquí, aquí para callarte
ya estoy aquí, aquí para escucharte

[Raphael] Ya estoy aquí, aquí para decirte que en el PSOE soy el mejoooor
Tu eres aquel que odia a los nacionalistas
Tu eres aquel cuyo padre es falangista
Yo soy pepero pero te quiero
Aquel que tiene un suegro excéntrico
Y estoy aquí, aquí para ayudarte
Ya estoy aquí, aquí para adorarte
Ya estoy aquí, aquí para decirte
Es el mejoooooor
Españoooool
Es el mejoooooor
Españoooool

LA NOVETAT
- L’Oriol Pujol Ferrusola i les seves patilles (més feina pel Queco) que riu molt les gràcies de Mas.
- Nicolas Sarkozy, sense cap semblança ni gràcia.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
PM: Catalans, us n’heu adonat que des de l’existència de l’euro no es troben mai diners per terra? Ara vas pel carrer i excepte quatre retacos que ho veuen tot no trobes mai cap euro a terra. Com a molt una moneda de cèntim.
JP: Això significa que la gent no té diners i per això no els perd.
PM: Això vol dir que quan governàveu els convergents vosaltres tiràveu els diners per terra. Això era xauxa i el país un desgavell.
JP: Això vol dir que quan governàveu vosaltres, el tripartit, collàveu tant la gent que no tenien diners.
PM: Això vol dir que durant el vostre govern convergent, el país anava tan malament que el comerç fabricava pantalons amb forats a les butxaques. I ho perdíeu tot.
JP: Però si durant el vostre govern tripartit es van posar de moda els pantalons estripats!
PM: Perdona, perdona, però no et posis amb els nostres pantalons perquè amb el vostre govern convergent els portàveu fins aquí dalt, a les aixelles. Que et descordaves la bragueta per pixar i l’únic que hi trobaves era el melic!
JP: Perdona, perdona, perdona, però al vostre govern tripartit els pantalons anaven aquí baix i els joves sembla que portin la tova tot el dia.
PM: Perdona, perdona, perdona, perdona, però al vostre govern convergent qui portava els pantalons era la Marta. Que cabrrrrroooooon!
JP: Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona [ai que li cauen els pantalons...] però el vostre govern tripartit els pantalons.... no en porteu de pantalons, perquè són 3 pantalons que us calen.
PM: Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, però... aquests pantalons no són meus?
JP: Sí, és que els meus estan estesos...
PM: Que cabroooonnnnn! Catalans, que no ens baixin els pantalons. I Visca Catalunya.


Talleu, és bona!

Perles del Polònia 54 (6/12/2007)


LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Els Presidents Maragall i Pujol al sofà preparats per veure el Polonia [com fem tots, corrents, corrents per acabar la feina] i riiiiiiiing, el telèfon. Pujol: “Sempre han de trucar quan comença el Polònia.” [ah, a ells també?] Però la trucada no és per cap dels dos. Fins avui no sabíem que a la residència d’ex hi havia un tercer inquilí: Bono!!! Al telèfon hi ha Zapatero que li ofereix la presidència del Congrés [que Déu ens ampari...]. Pujol: “No ha trucat ningú preguntant per mi?”

- El vídeo promocional del Govern espanyol que ha preparat la vice sembla que acaba de fer el pes a ZP (serà perquè ell no hi surt). En canvi, el que prepara la Chacón sembla que sí que li mola (serà perquè comença amb la frase “El Gobierno español encabezado por el Jóse”) Quin bon rollu entre les duesssssss.... però sens dubte, el vídeo guanyador de la setmana és que acaba fent el Soler (rendit davant l’argument incontestable del Supercatalunyipastarrufimillonoso i que, després d’uns quants embolics, comença així: “2500 € per cada soldat iraquià gai que es casi”)

- El Rei trucant a Peñafiel per reconciliar-se i demanar-li que l’ajudi a haver-se-les amb els advocats de Marichalar que reclama part del Patrimoni Nacional: osssea, Mallorca i una part d’Eivissa per viure “el ritmo de la noche”. El Rei no està per la labor: “y dónde iré yo de vacaciones, a Marina d’Or?”

EL MILLOR
- Montilla comptant els assistents a la mani de l’1-D amb Nadal i Tura (lligats a la cadira perquè no s’escapin). Montilla diu que si hi ha molta gent és perquè al menys la meitat estan fent les compres de Nadal. Tura la clava: “vaja, doncs es veu que aquest any es regalaran moltes estelades”

EL PITJOR
- La mani d’artistes que intenta hipnotitzar el Conseller de Cultura perquè els doni més subvencions.

SURREALISTA
- Pujol entra d’estranquis a Palau amb les contrasenyes de quan ell governava i amb un gràcil joc de peus sardanístic per dribla les proteccions. Un cop al despatx del President.... aquest el sorprèn quan anava a fer unes trucadetes gratis (diu que té un o dos fills a Sudamèrica i que la cosa li costa una pasta). En el fragor de la conversa, un altre intrús, Maragall, que ve a robar folis... el que deia, surrealista.

KA FORT
- Acebes rep un Sirera (o Cereza, o Ciruela) molt deprimit al seu despatx tipus Calimero “nadie me quiere” i amb una pregunta per resoldre: a qui posar de cap de llista per Barcelona a les Generals. Acebes l’anima: “No te preocupes, aunque pusiérais a una mierda pinchada en un palo tendría más votos que Xusep Piqué”. I sembla que té èxit a les enquestes el tal Mierdapinchadaenunpalo... Merdapunxadaenunpal a Catalunya, que aconsegueix el seu minut de glòria entrevistada a la Terribas amb Sirera i Acebes fent de ventrílocs. L’èxit és tal que a can ZP li busquen un homònim (Bola de Mocs) per desesperació de l’entusiasta Chacón, a ERC presenten Tifarada amb Mosques i Caca de Vaca a CiU. Ara que la Merdapunxadaunpal també acaba, com molts al Parlament europeu. Que fuerte que fuerte

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Franco ha canviat el seu cavall habitual per l’estatueta del premi Ondas. MOLT BO!! “Con el veto que sufrí cuando gobernaba y ahora me dan el Ondas por cuatro gracietas que hago.”

LA PICADA D’ULLET
- Toni Soler arreglant-se per anar a recollir l’Ondas. Però està preocupat: “M’ha sortit una crosta. Serà nacionalista?” Després de visionar els delirants discursos de recollida del premi de tots els personatges, apareix Maragall amb una mica de resquemor per no haver pujat ell també a recollir el premit.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
- PM: Catalans, des de la tranquilitat de casa, quan es pot [Pujol l’interromp constantment des de la cuina preguntant per les galetes], me’n faig creus de com ha canviat Europa des que jo estudiava. I ara la feina és meva per aprendre els nous països: què se n’ha fet de la Unió Soviètica, o de Txecoslovàquia, o de Iugoslàvia? Ara tenim països per parar un tren, sempre i quan no sigui un tren de Rodalies, que aquestes es paren solts. Ara tenim Lituània, Estònia, Eslovàquia... [Pujol va cridant de tant en tant Prússia! Prússia!] en fi, que sembla que els amos d’Europa siguin les agències de viatges. Avui li he dit al Prodi que en comptes del Partit Democràtic Europeu féssim una agència de viatges. Es podria dir Prodi-Gall. Ai, no, que sembla el nom d’una rostisseria. En fi, que es busca nom. La proposta està a l’aire. Catalans, visca Catalunya!
- JP: Prússia! Prússia! Ah, ets aquí [un nou convidat de la resi, un gosset]

Talleu, és bona!

diumenge, 2 de desembre de 2007

Perles del Polònia 53 (29/11/2007)



LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Un creatiu publicitari presenta la nova campanya de publicitat del Govern a Montilla: “Això no funciona nen, esto se ha apagado, l’AVE que no arriba, tothom em vacil·la, el Montilla s’ho miraaaa... benvingut a la república bananera de Catalunya”. Al President no li acaba d’agradar “no sé, potser alguna cosa positiva, no?”. El creatiu ve preparat amb una cara B: “La Fira de Frankfurt, mira, la llei de l’habitatge, vale...” És l’spot més breu de la història. No és que s’hagi tallat, és que és així de curt.

- Mas al telèfon amb Maragall amb Pujol de testimoni: “Sí, sí, tohom encantat amb la conferència.” Mas a Piqué: “Sí, gràcies, què vols carnets? Els que vulguis”. Nicolas: “Bon jour, ça va, ça va.”. Angela Merkel: “Guten morgen, tot dabuten.” Fins i tot truca el Ronaldinho: “La casa gran? Sí, t’hi farem un gimnàs i una discoteca.” Richard Nixon: “Yes, I remember you, the Watergate”. Pujol no pot més, s’aixeca i se’n va. Darrere la porta hi ha algú amagat que és qui està fent aquestes trucades entusiastes: el Trias!! Pujol: “Però home, el Nixon és mort, només gent viva!!!”

- Mas parla del dret a decidir. Li pregunten els periodistes: “a decidir què? L’autodeterminació?”. Mas: “No, a decidir que puguem decidir...”. Em sembla que el que no es decideix és ell.

- La nit al dia. Pujol va a la Terribas a presentar el primer volum de les seves memòries. Veiem un flashback dels interrogatoris a la presó. Pujol ja era “genio y figura” i engalta unes lliçons als policies de por... recordeu que ell ho sap TOT de TOTHOM. Extraordinari quan diu mirant a càmera: “I recordeu, catalans són aquells croissants que es fan i es mengen a Catalunya”. Mira que ho fa bé el Latre!!!

EL MILLOR
- Montilla demana a Nadal la persona adequada per controlar les obres de l’AVE. Nadal ha complert i ha fitxat un Director General. Montilla està content: “Espero que sigui una persona seriosa perquè ja portem massa mesos fent el pallasso”. I qui és, nogensmenys, el fitxatge???? El mateix Tortell Poltrona!!! Montilla pregunta: “Vostè té experiència de govern?” Toretell: “Home, és clar, em dic Poltrona” El gag té gràcia, tot i que sigui per fer propaganda del Circ Cric i de la puça Orzowei.

EL PITJOR
- Carod està preparant la llei de cultes i consulta amb un imam i un capellà: Tots dos tindran els seus beneficis, sempre que compleixen alguns requisits d’integració. El capellà pot argumentar que tenen a Torras i Bages i l’imam que el seu nebot és el Barça. Molt bo. Però no és això, Carod vol colocar un vitrall amb la seva efigie a Santa Maria del Mar com si vos Sant Sebastià travessat per les fletxes i que es proclami que un dels apòstols era independentista. L’imam no ho té millor, estarà obligat a començar les pregàires amb aquest fragment “inèdit” de l’Alcorà: “Alaaah Carod”.

SURREALISTA
- Mani d’argentins.... amb quin objectiu? El lema és llarguíssim i necessitaria uns quants terapeutes per pillar-ho. Només recordo que tenia 5 línies i acabava dient “¡Ahora!”

KA FORT
- El mal gust del Pellicer amb nines inflables, pixarades a plató, etc.

ARXIU HISTÒRIC
- Arriba l’ecografia de Letizia. Abans d’obrir el sobre, tant el príncep com el Rei volen una altra nena per no haver de canviar la Constitució.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- El President Montilla fent de mim sense cap gràcia, és clar.

LA PICADA D’ULLET
- En el programa Silenci? entrevisten Ferran Adrià, from L’Hospitalet to the world. Pregunta: “El teu llibre preferit?” Resposta: “El de comptabilitat del Bulli”

LA CANÇÓ [Mariano Melendi]
Acebes i Rajoy a l’avió. Rajoy està cagat, té por a volar [influències de l’accident de l’helicòpter]. Acebes té la solució: “Hazte un Melendi”. Amb uns glopets d’acohol de la petaca, Rajoy es va transformant en Melendi a mesura que li creixen les grenyes i que l’avió va fent piruetes. Per què? Perquè el comandant és Piqué i els té moltes ganes a aquests dos. Unes quantes vomitades de Rajoy després, aterren i comencen la cançó....

Se acerca la primavera
hermosa ocasión de ganar
y tu con esa borrachera
te pareces un poco a Aznar

Este año le pido al cielo
que no haya conspiración
aunque eso si lo niego
la más mínima mención

Rajoy, caminando por la vida
boicoteando al grupo Prisa
machando a Piqué
sin que nos de la risa
y es que en estas elecciones
ganaremos por cojones
y ya no habrá más bodas
de los maricones

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
- PM: Catalans, en èpoques com aquesta trobo una mica a faltar l’estar a primera línia de la política. Però ah, ja ho veuen [agh, és el Monegal!], ara estic en un altre nivell, sóc europeista. Per què si estigués aquí me n’aniria a la capital d’Espanya a dir-los 4 de fresques. Aquest [Pujol] i jo en teníem els collons pelats de fer això.
- JP: Què dius? És que quan fan el monòleg canvio de canal, jo.
- PM: Et deia que tu i jo hem fet molts discursos a Madrid.
- JP: S’aixeca esvalotat: “Qui s’han cregut que som nosaltres!”
- PM: El Pujol té un problema. No puc dir el nom de certa ciutat perquè s’excita.
- JP: Doncs no la diguis més!
- PM: El què, Madrid?
- JP: “Qui s’han cregut que som nosaltres!”
- PM: A mi m’agradaria fer com el Montilla que quan va anar allà se’l va veure diferent. Ara ve a les meves, és catalanista i fins i tot sembla independentista. Sembla aquell...
- JP: En Carod?
- PM: “Que cabroooon”
- PM: El tic del Maragall és que no puc dir el nom del Carod...
- PM: “Que cabroooon” Madrid
- JP: “Qui s’han cregut que som nosaltres!” Carod
- PM: “Que cabroooon”
[ad libitum]


Talleu, és bona!