divendres, 23 de novembre de 2007

Perles del Polònia 52 (22/11/2007)

Demano formalment disculpes per totes les vegades passades i futures en què hauré dit que havien estat fluixets, perquè, nois, això d’avui ho compensa tot. Han estat genials. La setmana passada ja us deia jo que els havien agafat amb el pas canviat...


LES PERLES (per ordre d’aparició)

- Mas i Duran al camerino. Pujol li dóna uns “trankimazins” i fa callar a Duran que està atabalant l’estrella de la nit “Si no calles em presento jo a les eleccions.” Però lamentablement les pastilles tenen efectes secundaris i Mas s’està tranformant en Pujol com si fos l’increïble Hulk.

- “Cariño ya estoy en casa....” Acebes enganxa la seva dona al llit amb un altre però sembla que no vol acceptar la realitat. Que estrany, no?? Ell el que vol saber es “Quién es el autor intelectual de este presunto caso de infidelidad? Había testigos?”

- La pregunta del dia del Cuní: “Quan un explica una cosa i segueix i segueix, se’l pot fer callar? Es pot fer, callar, als que xerren massa? Matins.sí. Matins.no. Saludem a sa majestat el rei Joan Carles I. Sr. I, bon dia. Majestat, es pot fer callar algú?” El Rei prou que ho va intentar amb el Chávez, sense èxit. Cuní vol contrastar opinions amb en Chávez mateix. L’escena de Xile es repeteixi Cuní “no m’obliguin a fer ús de l’autoritat”: el famós prouprouprouprou es transforma en el nou rap de les discoteques protagonitzat per Cuní, Rahola, el Rei i Chávez: “prouprouprouprou, home, imperialista, prouprouprou, porquénotecallas”

- Maripau parla amb Josep Coní i amb el rei “Majestad, vol que fem una ballaruga?” No diu més que bajanades, però ho fa taaaaant bé!

EL MILLOR

- Nadal al volant de l’autobús alternatiu. Calla, que la guia és la inefable Maleni, que s’adreça al respectable: “En nombre del Ministerio de Fomento y de toda la tripulación le damos la bienvenida a este autobús con destino a Vilanova i la Geltrú. Durante el trayecto les proyectaremos la trilogía del Señor de los Anillos... Si caemos en un esvorang automáticamente se abrirá el compartimento superior... con este rosario para rezar a la virgen. Vámonoh, Joaquing!” Però l’atobús no engega, és clar, i els passatgers han de baixar i empényer amb els crits d’ànim de la Maleni “Bon cop de fal!”. El passatge indignat [a la catalana, ja m’enteneu, o sigui, remugant por lo bajini] “Si fóssim a França, ja hauríem cremat l’autocar”. Ah, i m’ha encantat la brusa de lleopardi de la Maleni.

EL PITJOR
- Manifestació de mestres: “Companys, que quedi molt clar, que tothom respecti els pronoms febles: els, les en, li, ho”

SURREALISTA
- Franco es queixa de l’intent de fer un nou himne: “con lo bonita que era en mi época “Franco, Franco, que tiene el culo blanco” i no sé com però això acaba en una versió digna del Neng.

KA FORT (versió moooolt light)
- La càmara oculta de l’afer del rei i Chávez: El rei està llegint un telepomter que li va indicant quan ha d’assenyalar amb el dit a Chévez o quan li ha de dir “por qué no te callas” i l’últim que es veu a la pantalleta és “La Infanta Elena está al teléfono.”

ARXIU HISTÒRIC
- El Papa a la turca [o com portés una turca, és clar], o sigui, amb un minivestit ¡¡¡rosa!!! preparat per fer la dansa del ventre davant els turcs a Istanbul intentant fer-se perdonar la seva ficada de pota amb els musulmans.

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- Agh! Mateu Prados is back. S’ho fan a mitges, però Mateu no deixa posar-hi cullerada al Pellicer.

- “Si algun dia sóc Conseller d’Interior seria una pena, amb tot el bo que tinc a l’exterior.”

- Els Mossos han de ser raonables i no actuar si no és estrictament necessari. Uns antisistema el foten daltabaix per la finestra. “Perquè després no diguin que Saura no cau bé als okupes... saurà fet mal?”

LA IMATGE DE LA SETMANA
- L’alcalde veu enfundat en unes malles verdes per fer el gag de l’alcalde invisible en l’afer de Rodalies.

LA PICADA D’ULLET
- El President li ha agafat gustillu a l’humor. Va atavaiat tipus Eugenio. "He venido en Cercanías y ya se sabe, son menos de fiar que un cirujano ciego. Va un tren de Cercanías y choca con un camión que cruza la vía. El maquinista le dice al conductor del camión, no tenías que poner un trapito al final del camión?, y li diu, li diu al maquinista, titu, no has visto el camión y vas a ver el trapito? Qué bueno... Sabes como se suicidan las ninfómanas? Cómo? Tirándose al tren. Tranquilos, que los retrasos y el caos lo vamos a solucionar en un periquete la Maleni y yo. Eh, que el AVE está a punto de llegar. No os riais. Es verdazzz!!!"

LA CANÇÓ [Artur Sisa]

Aquesta és una gran nit, la nit catalanista,
perquè ja tinc la casa gran acabadeta de pintar
i tots els patriotes hi han d’entrar
pot entrar-hi en Maragall,
la Montse Tura, en Quim Nadal,
en Carretero i d’altra gent,
i fins i tot algun convergent
si algú hi sobra serà en Duran

Oh benvinguts, passeu passeu
de les tristors en farem fum
que casa meva
mentre jo tingui la clau.

Bona nit, Mossèn Cinto, Guifré el Pilós,
en Patufet, el gol de’n Koeman, un panellet
en Joel Joan i d’altra gent
oh quina pena,
no hi ha en Duran

Oh benvinguts, passeu passeu
de la política en faré fum
i si la cosa no funciona
jo mateix apagaré el llum.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
- PM: Catalans, no vull anar de sobrat però... sóc un crac. La setmana passada vaig explicar que quan jo era alcalde, vaig pactar amb el Felipe que l’AVE arribés a Sevilla abans que a Barcelona per obtenir el suport per als Jocs. I ara és quan surt el típic que dirà que per culpa d’això, seguim sense AVE.
- JP: És que per culpa d’això, seguim sense AVE.
- PM: Potser sí, però vaig fer un pacte, i és va complir. I això és més del que poden dir molts polítics. Total, sóc un crack.
- JP: Jo, al 83, vaig pactar amb el González que podria tenir els mossos a canvi de donar suport a la Remedios Amaya a Eurovisión. Quién maneja mi barcaaaa... i al final va i quedar l’última així que, jugada rodona.
- PM: Ui sí, quina transcendència pel país!
- JP: Era només un exemple. Has de veure que jo he fet pactes amb gent molt important: Suárez, Tarradellas, Kohl, la Marta, el Nixon. L’any 66 vaig pactar que els americans sumistrarien coca-cola gratis a les oficines de Banca Catalana a canvi que ells fossin els primers en anar a la lluna.
- PM: Ara t’has passat tres pobles, no cola.
- JP: Sí, i segur que hi ha proves, perquè el Nixon ho gravava tot.
- PM: Bé, és igual, la qüestió és que nosaltres feiem pactes i es complien, no com aquests pipiolos d’ara.
- JP: Com Mas, que pacta l’Estatut amb el ZP a canvi de ser President.
- PM: O el Montilla, que pacta amb ZP fotre’m fora i al final.... bé, al final vaig i marxo jo. Bé, és igual. Pujol, donem exemple i pactem. Jo dic “Visca Catalunya” i tu tries quin programa veiem. Visca Catalunya!
- JP: Vale, doncs, jo vull mirar “Un lloc per viure”.
- PM: Ja ho sabia, jo també.
- JP: Que ca... agh!


Talleu, és bona!