dilluns, 16 de juliol de 2007

Perles del Polònia 22 (1/3/2007)

Estimats Poloniaddictes,

Impressionantment dolent, xics, no sé si podré salvar alguna cosa...


LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Zaplana és capaç de qualsevol cosa per combatre la falta de sòl urbanitzable... un paleta li està construint a sobre! "Hombre, es que además no hay que pagar comisiones a nadie".

- Puigcercós parla amb una periodista disposat a donar-li una exclusiva sobre la nova llei de catalanització dels ascensors... Sona el telèfon i és el President: "Montilla, are you talking to me?" I tant. És Montilla intentant convèncer Puigcercós que això de la llei no és una bona idea (els botons dels números podrien no entendre's en català...) però veiem que és ell mateix qui pateix en carn pròpia la invasió de competències. Se li ha ficat al llit un subsecretari que alberga pillar amb la primera dama. Ah, i d'això de la nova llei, res de res, és clar.

- Primeres converses per a la fusió entre catòlics i anglicans. El Papa: "Salutazione Mir. Sexshop, vull dir Bishop. L'única soluzione e la fusione. Le Orientali ens passin le mani per la cari. Hindús e islàmics s'han fusionati". Esculls: el matrimoni, que les processons vagin per l'esquerra, el whisky en comptes del vi, l'obediència a la reina... la negoziazione acabi en el món del fútbol. Unbelievable.

- Franco: "He leído en La Razón que la ley de la dependencia invade competencias de Catalunya. Hombre, a mi todo lo que sea invadir Catalunya..., y mucho mejor con una ley de la dependencia que con una de in-dependencia".

- Adrià&Ruski reben la visita sorpresa d'un inspector de la Guia Michelin mentre Adrià prepara la seva conferència "Patata, present i futur". La confusió estava cantada, l'inspector era de Pneumàtics Michelin i els seus esforços per agradar, enervants.

- El Rei convoca els Prínceps d'Astúries. "Vamos a fundar un partido político. Quiero ir a los mitines, besar abuelitas.... y ya tengo el nombre, PMI, Partido Monárquico Institucional (No hay quien se resista al PMI, somos la leche). El Príncep recondueix la situació: "Oye, papá, es que si pierdes, te quedas sin curro".

- ZP parlant de la "reducción de pena" o de pene? el que és veritablement de pena és el gag.

- La passió del PP per les manis. Tota la família Acebes té el mateix mentó fugitiu. Madame Acebes convenç Acebes que en comptes de tanta manifestació ha de deixar temps "per fer allò que més els agrada", anar a missa.... "menos manifestación y más espiritualidad"

EL MILLOR
- Losantos fent de Buenafuente i Acebes fent de Neng de Ávila: "Eres el puto amo, neng. Vengo de la manifa contra ZP... En el 11-M había 2 rayas de investigación pero ahora sólo hay 1". La cançó del Neng és l'himne d'Espanya en versió màquina.

EL PITJOR
(podeu substituir aquest per molts dels que apareixen sota l'epígraf Perles)
- Penós gag sobre com treballa Llach la seva inspiració... al wàter.

KA FORT
- Nova versió castissa de les Cartes des d'Iwo Jima. En comptes de Clint Eastwood hi ha Acebes, Rajoy i Zaplana amb la bandera espanyola preconstitucional, "la de las manifestaciones", diu Acebes.

ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
- Convulsió al govern de l'Iran, que no és el mateix que del-iran-t.

LA NOVETAT
- Arxiu Històric de Polònia. El gag sobre com e.on va fer fracassar l'OPA de Gas Natural. És un gag emès ara fa un any, i el tema encara porta cua... Són adivins, oi? "Montilla havent de tornar toooots els regals dels punts estrella de La Caixa i havent de pagar els interessos endarrerits dels crèdits i les comissions del PSC perquè els senyors s'han enfadat amb això de l'OPA d'Endesa a Gas Natural."

LA IMATGE DEL DIA
- Otegi s'acosta a Espanya. El veiem en un cartell "Por el dialogoak" amb barret cordobés i clavell a l'orella.

LA PICADA D'ULLET
- Al pis de Llach hi ha una diana amb uns dards que apunten directament a... el retrat de Serrat.

EL GAG TRANSVERSAL
- Deliri de ZP, M. Teresa, el Papa, Montilla, Soler, etc.. Tots acoquinats amb l'aparició d'un fantasma vestit de nina. Hi ha qui diu que és el fantasma d'El joc del segle (sí, aquell concurs del Puyal que ningú va arribar a entendre). La solució, en el monòleg del President Maragall.

EL CAMEO
- Conseller Huguet, no Conseller de Joguet. El Lenin de Manresa. Serà ell el fantasma? "No, el que passa és que de vegades els d'Esquerra fem por a alguna gent"

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Catalans, què mireu? Sí, sí, el fantasma era jo. No vull dir que jo sigui un fantasma, jo el que dic ho faig. Si em deixen, és clar, i si me'n recordo, i si no m'hi repenjo. O a vegades dic una cosa i la fa un altre. Per exemple el Fòrum. Pobre Clos. Què cabroooon. M'he passejat pel plató de Polònia perquè no es pensin tots aquests que es poden lliurar de mi. Rollo, Los Otros. Ja sé que n'hi ha que m'enyoren, "Con el Maragall vivíamos mejor". Jo sí que defensava els dretrs de Catalunya. No com aquests d'ara, que tot el dia estan llepan-li el cul a Zapatero. Aquests d'ara de seguida s'espanten. Els falta coratge i va-len-ti-a. Ups, un altre fantasma.... A mi, els Mossos d'Esquadra!!! Collons Diana quin susto m'has fotut. Ah, i visca Catalunya.